"10 anys després, seguim apostant per la cuina per acostar-nos a d'altres cultures"

L'equip del TV3.cat ha fet arribar al Josep Mulet i l'Alba Casals, director i productora de "Karakia", les preguntes que ens havíeu proposat per a ells. Mireu què ens han dit!

Sandra: Hi ha alguna cultura que us hagi sorprès, per tenir molta varietat de preparacions i ingredients típics? I a la inversa, comunitats que no li donen tanta importància al menjar?
Josep: En el meu cas em segueix fascinant la cuina del sud-est asiàtic i la japonesa, per la delicadesa amb què et fan arribar els gustos i les aromes d'ingredients molt concrets. La cuina persa també la considero molt especial, com també la cuina mexicana "autèntica"... D'altra banda, totes les cultures donen importància al menjar, una altra cosa és la varietat de productes bàsics que tinguin, degut al clima, per exemple. Però fins i tot així es fan plats admirables. La cuina nòrdica, la cuina mongol... són cuines bàsiques però molt gustoses.

Mariona: Després de tantes temporades, quina és la comunitat que us ha sorprès més?
Josep: Pel que fa a la gastronomia, segurament aquelles que menys coneixíem "a priori". En el meu cas, crec que algunes cuines indígenes o inspirades en elles, com la que es fa encara al Canadà fent servir arròs salvatge, fruites del bosc o cuinant el salmó a sobre de fustes de cedre. També aquelles on abunden els gustos més xocants, com els plats de vísceres, molt arrelats en cuines com la xinesa o filipina. Aquí mengem alguns plats amb menuts, però res comparat amb el "dinuguan" (sopa de sang i vísceres filipina).

I pel que fa a comunitat cultural, diria que aquelles que han sabut preservar millor les seves tradicions i costums, fins i tot a contracorrent, sigui per pressions colonials, religioses... La cultura persa potser. També la maputxe.  

Lex790: Quan algun dels protagonistes es posa a parlar en una llengua que no entenem i ho heu de subtitular, com ho feu?
Alba: Sempre ens ho tradueixen ells mateixos. El mateix dia de la gravació ja els preguntem què han dit, per poder tenir una referència a l'hora de muntar el programa. Quan ja tenim el capítol muntat, els fem una trucada perquè s'ho puguin escoltar i és llavors quan ens fan la traducció més exacta i nosaltres podem ajustar les frases a les imatges que hem triat.

Queralt: Els protagonistes solen ser bons cuiners? O us ha passat que se'ls cremi el menjar, que no els surti bé...?
Josep: Una cosa que sempre demanem als protagonistes és que no tinguin mai res preparat, ni tan sols els deixem que es col·loquin els ingredients a mà. Ja els agafaran dels armaris quan els necessitin. Volem que sigui del tot realista, com ho farien a casa sense la tele al davant. Això fa que se la "juguin" a una carta i de vegades... sí, hi ha algun forn que crema més del compte o un sofregit massa cuit. Però acostuma a ser culpa nostra, perquè ens estaven explicant coses a la vegada que cuinaven... Per televisió això no es veu i tots fem pacte de silenci. En general, però, ens ha sorprès positivament el bon nivell gastronòmic dels participants.

Mahuci: Sempre m'he preguntat com localitzeu les persones que apareixen al programa.
Alba: Donant veus per tot arreu! Però això ha anat canviant amb els anys. Al començament, els restaurants, els comerços i les associacions tenien més presència al programa. A mesura que "Karakia" es va anar fent un nom, ja no ens era gens difícil trobar persones que hi volguessin participar. Amics, veïns, companys de feina... sempre hi ha algú que coneix algú altre. Els darrers temps, força gent ens escriu directament al programa dient-nos que hi vol participar. Fins i tot ens han utilitzat com a "regal d'aniversari": fa un temps, una noia ens va trucar per dir-nos que un bon amic seu feia anys i que amb la colla havien pensat regalar-li que "Karakia" el gravés.

Andreu: Com us informeu amb tant detall de la gastronomia de cada país? Compteu amb algun especialista culinari a l'equip?
Josep: Intentem treure el màxim profit dels coneixements dels protagonistes, però és evident que algunes dades més específiques o fins i tot estadístiques, les acabem buscant nosaltres. Cal dir que ni la Marina ni jo, que som els guionistes, som especialistes gastronòmics, tot i que ens agradi molt la cuina. En canvi ens aprofitem constantment de l'experiència de la nostra productora, l'Alba, que a part de ser bona cuinera va ser la productora durant set anys del programa "Cuines".

Mikaela: No només parleu de menjar, sinó de persones. Com trobeu l'equilibri per no anar del tot cap al tema personal ni tampoc cap al gastronòmic?
Josep: De vegades no és fàcil. Suposo que l'avantatge és que des del seu origen "Karakia" no ha volgut ser un programa de cuina, sinó de diversitat cultural. La cuina ens ha fet sempre de fil conductor, però si t'hi fixes no expliquem mai la recepta dels plats, tan sols algunes passes bàsiques. També evitem expressament les preguntes massa personals i les que obliguen a donar opinió. Els conflictes i les disparitats acostumen a marcar distàncies i a nosaltres el que ens interessa és crear un cert caliu de complicitat amb el protagonista i que l'espectador s'hi senti pròxim. 10 anys després, aquest continua sent l'objectiu del programa, acostar cultures i compartir-les a través de la cultura.

Fina Parra: Què vol dir "Karakia"?
Si encara sou dels que no sabeu l'origen del nom, us convidem a visitar el web del programa i descobrir-ho a l'apartat "Què és karakia?". Allà hi trobareu també resumida bona part de la filosofia que mou el programa.