Dolors Genovès: "Amb govern federal o sense ell, Bèlgica tira endavant"

Dolors Genovès és la directora d'"Això no funciona, o potser sí?", el documental que TV3 emetrà aquest dimecres i que analitza per què un país que va batre el rècord mundial de temps sense govern ha continuat funcionant sense problemes. Ella ens ho explica.

El 13 de juny del 2010 es van celebrar eleccions generals a Bèlgica. Els acords per formar govern es van allargar durant un any i mig. Durant tot aquest temps, Bèlgica va viure amb un govern federal en funcions, però el país va continuar funcionant sense que es notés. Per què? És el que la periodista Maria Dolors Genovès ha analitzat al documental "Això no funciona, o potser sí?", que TV3 estrena aquest dimecres a les 21.50 dins de "Sense ficció".

Dolors, com ha funcionat Bèlgica aquests 18 mesos amb un govern en funcions?
Durant aquest temps ha pogut presidir el Consell Europeu, ha enviat avions a Líbia, ha rescatat un banc entrampat en el cas grec, no hi ha hagut vagues... És interessant comprovar com en un país petit –una mica més petit que Catalunya-, els ciutadans no s'han posat dels nervis, malgrat estar 18 mesos amb un govern en funcions. I no ho han fet perquè allà tenen un sistema federal que s'ha demostrat que, fins a un cert punt, funciona.

I quina és la clau perquè hagi pogut funcionar?
Els sistemes institucionals de Bèlgica, tot i que la complexitat i profusió d'institucions té alguns aspectes negatius, és el que ha fet possible tirar endavant amb un govern en funcions. A Bèlgica hi ha 9 governs i 9 Parlaments. Però les lleis que emanen de cadascun d'aquests governs no estan supeditades a cap altra llei, tenen el mateix valor i per tant no hi ha interferència. Tenen les competències molt ben estructurades i molt ben delimitades. El problema que es dóna –i que provoca tensió a l'interior de Bèlgica entre les regions federades- és que la caixa és una caixa comuna que es controla des de Brussel·les. I això ens semblava que podia ser un tema interessant per traslladar-lo als espectadors de TV3.

Per tant, es tracta d'una lectura catalana del cas belga?
No és tant una lectura catalana com una lectura des de Catalunya. Nosaltres no volem només que la gent pugui comparar similituds sinó que s'adoni d'altres realitats que es donen al cor d'Europa i que responen també a aquest debat entre el nord i el sud. Aquest nord molt poderós que és Flandes i aquest sud que comença a sortir-se'n que és Valònia, i que és el mateix que passa entre Alemanya i Espanya, o entre Catalunya i Espanya. És un debat que s'està donant arreu i que té molts factors, identitaris i de reconeixement. Però també té un factor molt important que és l'econòmic.

En què consisteix aquesta tensió econòmica?
Flandes reclama des de fa molts anys que no poden continuar amb un dèficit que en aquest moment està en el 3% del seu PIB. Recordem que el de Catalunya triplica aquesta quantitat, està en el 9%. Ells consideren que és excessiu i que a més ja fa molts anys que dura.

L'interessant del cas belga és que el sud, que és Valònia, s'ha adonat que no pot continuar parlant de "solidaritat", sinó que ha de posar-se les piles. Els darrers anys han fet un esforç de reactivació de l'economia, han aconseguit baixar les seves taxes d'atur, el fracàs escolar. Amb els seus propis esforços, dels ciutadans i del govern, han aconseguit recuperar els nivells que havien assolit. Això ha fet que també la seva pròpia autoestima hagi pujat. I ara, quan miren el futur, comencen a veure'l també en un sentit d'autonomia: podem parlar d'autonomia fiscal o podem parlar d'un altre tipus de sobirania. Però la qüestió és que ells ara han començat a valorar la possibilitat de com podrien funcionar si Flandes algun dia decideix deixar de pertànyer a Bèlgica.

No és només el tema econòmic, que els separa...
En general entre nord i el sud es donen l'esquena. Des del moment que Bèlgica va esdevenir un estat federal, Valònia va decidir que no volien que Bèlgica fos bilingüe. Els valons volien parlar francès, únicament. I als flamencs ja els estava bé que la seva llengua única fos el neerlandès.

També hi ha una separació sociocultural. Al nord els hi agrada el rock, al sud els hi agraden els cantautors francesos. Els ciutadans de Flandes veuen la seva pròpia televisió. I la televisió de Valònia pràcticament només la veuen a Brussel·les i a Valònia. Per tant, hi ha una divisió real: sociològica, econòmica, de tarannà, de llengua... Aquesta és una de les lliçons que en podem aprendre.

I quina és la lliçó més important que en podem treure?
Que les institucions belgues, malgrat la seva complexitat, han funcionat. I ells ara saben que amb govern federal o sense govern federal el país tira endavant. Hi ha un sistema democràtic aprofundit que els fa tirar endavant. I si algun dia s'arriba a altres alternatives –un model més confederat, etc...- segur que hi arribaran, ara sí, de manera molt pacífica.

L'estructura política és diferent, però imagini que extrapolem aquest cas a Catalunya...
En aquest cas, el problema és que les comunitats autònomes no tenen les mateixes competències que tenen les regions-estat federades de Bèlgica. A excepció de la caixa comuna controlada des de Brussel·les, la resta de competències estan a les seves mans. En canvi, aquí tenim les competències molt segrestades pel govern central. Al llarg dels darrers 30 anys s'han fet lleis que han anat retallant les competències de les comunitats autònomes. En aquest cas, a Catalunya, això sempre ha estat regressiu. Hi ha moltes competències que a més a més estan abordades i que s'han de transferir i que no es transfereixen. I d'altres que es transfereixen, no  es transfereixen amb els diners adequats per poder-les tirar endavant. Per tant, en el cas de Catalunya funcionaria molt bé en el dia a dia però hi hauria entrebancs.

Els seus darrers treballs han generat força polèmica. Creu que aquest també ho farà?
El meu objectiu, quan faig un reportatge, no és que agradi a tothom. És una mirada, i darrere una mirada sempre hi ha una autoria, una aposta, una voluntat de donar a conèixer un punt de vista. I la defenses amb arguments. Que pugui agradar a més o menys gent depèn de la lectura que cadascú en pugui fer. Aquesta és la gràcia. Un documental que passi sense pena ni glòria és un documental fracassat. I un documental que agrada a tothom potser és perquè ja està pensat així, per agradar a tothom...

Treballs com aquest no són gaire freqüents en el periodisme actual...
En aquest moment es fa molt periodisme d'agenda. Hi ha molt poca producció pròpia, molt poc periodisme d'investigació. La crisi que afecta la premsa i els mitjans audiovisuals fa que aquest tipus de gènere s'hagi retallat. Tot i que és precisament aquí on cada mitjà es podria diferenciar molt més respecte als altres, no es fa. És un moment de seguidisme i els mitjans poden lluir poc, des del punt de vista del periodisme ben fet.

Des de TV3 sí que es continua apostant per la investigació...
Els recursos són cada vegada més petits per a tots els mitjans de comunicació, també per a Televisió de Catalunya. Però amb menys mitjans també es pot seguir fent investigació: es pot treballar en els arxius, es pot estirar el fil d'alguna qüestió. I no només investigar el passat, també el present més immediat, el que està passant al nostre voltant, no cal anar lluny. A TV3 s'aposta per mantenir aquesta línia del documental d'investigació, ja sigui del passat o del present, i fins i tot de les previsions que podem fer respecte al futur.

Évelin Pérez