TV3 i Diagonal TV enllesteixen el rodatge d'"Olor de colònia"
TV3 i Diagonal TV estan enllestint el rodatge de la minisèrie "Olor de colònia", dirigida per Lluís M. Güell i basada en la novel·la homònima de Sílvia Alcántara. La producció evoca la vida d'una colònia tèxtil del Llobregat als anys 50.
Colònia Vidal, prop de Puig-reig. 10 del matí del 18 de gener. 0 ºC. Aquestes són les condicions atmosfèriques habituals d'aquesta zona del Berguedà a l'hivern. Res fora del normal, doncs, si no fos perquè s'estava rodant una seqüència que passava al mes de maig de 1953, una primera comunió, la de la Cèlia, una de les protagonistes d'"Olor de colònia", la minisèrie que TV3 i Diagonal TV estan rodant a les ordres de Lluís M. Güell i basada en la novel·la de Sílvia Alcántara.
Però és que per si el fred no fos un inconvenient prou gran per posar a prova els actors: "hi va haver un dia a la nit que no em sortia el text perquè em tremolaven les dents" -explica Toni Sevilla, el Sr. Boix, director de la fàbrica-, la Cèlia encara els complica més la vida: no vol fer la Primera Comunió i s'escapa. "Té remordiments per una cosa que ha fet, però bàsicament és perquè no li dóna la gana. És una rebel" diu Greta Fernández, l'actriu que interpreta la jove entre els 14 i els 19 anys. Segons ella la Cèlia és l'alter ego de Sílvia Alcántara: "ella no ho diu, però jo ho he pensat molts cops". Alcántara va viure en aquesta colònia durant 20 anys i el record que ella en té queda plasmat en la novel·la.
La producció, amb guió adaptat de Toni Cabré, retrata una petita societat tancada, agrupada com un poble i al mateix temps amb un únic objectiu de treball comú i on s'hi desenvolupen històries personals i col·lectives, relacions de poder i submissió, amors prohibits i odis irreconciliables. "La minisèrie és un homenatge a la gent que va aixecar aquest país en aquell moment", afirma Lluís M. Güell.
La història arrenca a la colònia Viladomat quan l'Isidre, l'escrivent principal de la colònia, mor en l'incendi de la fàbrica i, al cap de poc, la seva dona Teresa ha de cedir la casa al nou escrivent principal, en Climent, amb qui va viure un amor d'adolescència mai oblidat.
"Es veurà con funcionava un món molt especial, el de les colònies tèxtils del Llobregat, a partir d'una història d'amor complicada", explica Güell.
Un triangle amorós
L'actor Pep Planas és el Climent: "el meu personatge era molt feliç a la colònia", d'alguna manera aquest era el seu món i ja li estava bé, però d'altra banda tenia una rèmora, la d'un amor que no havia pogut ser" i això el porta a trencar les normes tan tancades que hi ha a la colònia i a llançar-se a l'aventura que havia quedat penjada molts anys enrere amb la Teresa. "Una dona que tenia una bona posició a la colònia –explica la Maria Molins, l'actriu que la interpreta- perquè estava casada amb l'escrivent", la qual cosa li donava un estatus, no treballava i tenia un pis més gran. Però ell mor en un incendi i ella enviuda "que vol dir que ha de passar a un rang inferior" dins d'aquesta microsocietat.
Completa el triangle amorós la Matilde (Míriam Iscla), la dona del Climent, que a causa del daltabaix de l'incendi i les seves conseqüències "puja d'escala social perquè el seu marit passa a ser l'escrivent". Les condicions que perd la Teresa, les guanya la Matilde, que deixa de treballar i "fins i tot ara tindrà la possibilitat de prendre el te amb la dona del director", apunta Iscla. La part negativa és "la traïció del Climent que és el que més mal pot fer a la Matilde".
El Climent i la Matilde són els pares de la Cèlia "una nena que és l'antítesi de la Matilde. Busca la llibertat, trencar normes, sortir de la colònia", assegura Míriam Iscla. I la Teresa l'ajuda perquè com diu Maria Molins: "la Teresa és una mica Cèlia en potència".
La colònia Vidal
La colònia Vidal va estar en funcionament fins al 1980. "Va ser la primera de tancar a la zona del Berguedà", explica Jordi Vidal, director del Museu i descendent dels propietaris de la colònia. Hi treballaven entre 700 i 800 treballadors i hi vivien de 1.500 a 2.000 persones. "Eren nuclis de cultura. S'hi feia de tot. Hi havia cines, teatre, activitats..." Era tot un univers que cobria les necessitats bàsiques de la gent que -recorda Vidal- "venien normalment de famílies pageses". Però el que els unia era la feina a la fàbrica, una activitat que no podien oblidar mai perquè com puntualitza Toni Sevilla: "el soroll dels telers en funcionament els acompanyava sempre". Era el brogit de la colònia, de pertinença a un col·lectiu.
El fet de rodar aquí ha ajudat molt els actors a entrar en els personatges.
"Un dels escenaris és el mateix pis on va viure Sílvia Alcántara" explica Lluís M. Güell, que també va avançar que l'autora "farà un cameo, segurament com a teixidora", a la minisèrie.
Per primera vegada, imatges dels telers en funcionament
"Gràcies a la postproducció digital en 3D es podrà veure per primera vegada la imatge d'entre 280 i 300 telers de l'època en funcionament" explica Güell. "En tenim diversos que funcionen i els multiplicarem digitalment".
450 figurants de la zona
Es va fer una crida als pobles del voltant (Puig-reig, Balsareny, Navàs, Berga...) per a fer de figurants a la minisèrie i s'hi van presentar 1.600 persones de les quals se'n van seleccionar 450.
"És una figuració meravellosa" afirma Güell, "quan me'ls miro al·lucino, estan molt en el seu paper".
"Moltes vegades els diners no donen qualitat"
Lluís M. Güell explicava que "va costar un any arrencar el rodatge" però es mostra molt satisfet de l'actitud de l'equip: "moltes vegades els diners no donen qualitat; la dóna la voluntat, l'energia, la il·lusió... i administrar bé els recursos".
El rodatge s'acaba l'1 de febrer i l'estrena està per determinar, però serà a finals d'aquest any o en el primer semestre del 2013.
Fitxa artística
Pep Planas (Climent)
Maria Molins (Teresa)
Míriam Iscla (Matilde, dona de Climent)
Toni Sevilla (Boix, director de la colònia)
Fermí Reixach (Viladomat, amo de la colònia)
Marta Angelat (Montserrat, dona de Viladomat)
Anna Cortés (7 anys) / Greta Fernández (13 a 19 anys) (Cèlia, filla de Climent)
Miquel Gelabert "Miquelarro" (Bernat)
Alícia González (Gertrudis)
Àurea Márquez (Rosalia)
Vicky Peña (Adela)
Jordi Banacolocha (Joan)
Margarida Minguillón (Filomena)
Xus Estruch (Quitèria)
David Vert (Isidre)
Raquel Dalmases (4 a 5 anys) / Joana Vilapuig (11 a 17 anys) (Raquel)
Biel Montoro (7 anys) / Pau Poch (19 anys) (Sidret)
Julieta Gimeno (4 anys) / Irene Acero (16 a 17 anys) (Núria)
Lluís Villanueva (Pepito)
Àngels Bassas (Pilarín)
Pep Pla (Mossèn)
Pepa López (Priora)
Aida de la Cruz (Germana Àngels)
Xicu Masó (Serafí)
Núria Valls (Lola)
Roser Tapias (Mercè)
Rosa Vila (Maria Rosa)
Fitxa tècnica
Director: Lluís M. Güell
Adaptació i direcció del guió: Toni Cabré
Guió: Toni Cabré, Anna Fité i Laia Aguilar, basada en la novel·la homònima de Sílvia Alcántara
Producció executiva: Albert Sagalés, Elisa Plaza i Susanna Jiménez
Director de fotografia: Raimon Lorda
Direcció d'art: Pep Oliver
So: Albert Gay
Muntatge: Bernat Aragonés
Però és que per si el fred no fos un inconvenient prou gran per posar a prova els actors: "hi va haver un dia a la nit que no em sortia el text perquè em tremolaven les dents" -explica Toni Sevilla, el Sr. Boix, director de la fàbrica-, la Cèlia encara els complica més la vida: no vol fer la Primera Comunió i s'escapa. "Té remordiments per una cosa que ha fet, però bàsicament és perquè no li dóna la gana. És una rebel" diu Greta Fernández, l'actriu que interpreta la jove entre els 14 i els 19 anys. Segons ella la Cèlia és l'alter ego de Sílvia Alcántara: "ella no ho diu, però jo ho he pensat molts cops". Alcántara va viure en aquesta colònia durant 20 anys i el record que ella en té queda plasmat en la novel·la.
La producció, amb guió adaptat de Toni Cabré, retrata una petita societat tancada, agrupada com un poble i al mateix temps amb un únic objectiu de treball comú i on s'hi desenvolupen històries personals i col·lectives, relacions de poder i submissió, amors prohibits i odis irreconciliables. "La minisèrie és un homenatge a la gent que va aixecar aquest país en aquell moment", afirma Lluís M. Güell.
La història arrenca a la colònia Viladomat quan l'Isidre, l'escrivent principal de la colònia, mor en l'incendi de la fàbrica i, al cap de poc, la seva dona Teresa ha de cedir la casa al nou escrivent principal, en Climent, amb qui va viure un amor d'adolescència mai oblidat.
"Es veurà con funcionava un món molt especial, el de les colònies tèxtils del Llobregat, a partir d'una història d'amor complicada", explica Güell.
Un triangle amorós
L'actor Pep Planas és el Climent: "el meu personatge era molt feliç a la colònia", d'alguna manera aquest era el seu món i ja li estava bé, però d'altra banda tenia una rèmora, la d'un amor que no havia pogut ser" i això el porta a trencar les normes tan tancades que hi ha a la colònia i a llançar-se a l'aventura que havia quedat penjada molts anys enrere amb la Teresa. "Una dona que tenia una bona posició a la colònia –explica la Maria Molins, l'actriu que la interpreta- perquè estava casada amb l'escrivent", la qual cosa li donava un estatus, no treballava i tenia un pis més gran. Però ell mor en un incendi i ella enviuda "que vol dir que ha de passar a un rang inferior" dins d'aquesta microsocietat.
Completa el triangle amorós la Matilde (Míriam Iscla), la dona del Climent, que a causa del daltabaix de l'incendi i les seves conseqüències "puja d'escala social perquè el seu marit passa a ser l'escrivent". Les condicions que perd la Teresa, les guanya la Matilde, que deixa de treballar i "fins i tot ara tindrà la possibilitat de prendre el te amb la dona del director", apunta Iscla. La part negativa és "la traïció del Climent que és el que més mal pot fer a la Matilde".
El Climent i la Matilde són els pares de la Cèlia "una nena que és l'antítesi de la Matilde. Busca la llibertat, trencar normes, sortir de la colònia", assegura Míriam Iscla. I la Teresa l'ajuda perquè com diu Maria Molins: "la Teresa és una mica Cèlia en potència".
La colònia Vidal
La colònia Vidal va estar en funcionament fins al 1980. "Va ser la primera de tancar a la zona del Berguedà", explica Jordi Vidal, director del Museu i descendent dels propietaris de la colònia. Hi treballaven entre 700 i 800 treballadors i hi vivien de 1.500 a 2.000 persones. "Eren nuclis de cultura. S'hi feia de tot. Hi havia cines, teatre, activitats..." Era tot un univers que cobria les necessitats bàsiques de la gent que -recorda Vidal- "venien normalment de famílies pageses". Però el que els unia era la feina a la fàbrica, una activitat que no podien oblidar mai perquè com puntualitza Toni Sevilla: "el soroll dels telers en funcionament els acompanyava sempre". Era el brogit de la colònia, de pertinença a un col·lectiu.
El fet de rodar aquí ha ajudat molt els actors a entrar en els personatges.
"Un dels escenaris és el mateix pis on va viure Sílvia Alcántara" explica Lluís M. Güell, que també va avançar que l'autora "farà un cameo, segurament com a teixidora", a la minisèrie.
Per primera vegada, imatges dels telers en funcionament
"Gràcies a la postproducció digital en 3D es podrà veure per primera vegada la imatge d'entre 280 i 300 telers de l'època en funcionament" explica Güell. "En tenim diversos que funcionen i els multiplicarem digitalment".
450 figurants de la zona
Es va fer una crida als pobles del voltant (Puig-reig, Balsareny, Navàs, Berga...) per a fer de figurants a la minisèrie i s'hi van presentar 1.600 persones de les quals se'n van seleccionar 450.
"És una figuració meravellosa" afirma Güell, "quan me'ls miro al·lucino, estan molt en el seu paper".
"Moltes vegades els diners no donen qualitat"
Lluís M. Güell explicava que "va costar un any arrencar el rodatge" però es mostra molt satisfet de l'actitud de l'equip: "moltes vegades els diners no donen qualitat; la dóna la voluntat, l'energia, la il·lusió... i administrar bé els recursos".
El rodatge s'acaba l'1 de febrer i l'estrena està per determinar, però serà a finals d'aquest any o en el primer semestre del 2013.
Fitxa artística
Pep Planas (Climent)
Maria Molins (Teresa)
Míriam Iscla (Matilde, dona de Climent)
Toni Sevilla (Boix, director de la colònia)
Fermí Reixach (Viladomat, amo de la colònia)
Marta Angelat (Montserrat, dona de Viladomat)
Anna Cortés (7 anys) / Greta Fernández (13 a 19 anys) (Cèlia, filla de Climent)
Miquel Gelabert "Miquelarro" (Bernat)
Alícia González (Gertrudis)
Àurea Márquez (Rosalia)
Vicky Peña (Adela)
Jordi Banacolocha (Joan)
Margarida Minguillón (Filomena)
Xus Estruch (Quitèria)
David Vert (Isidre)
Raquel Dalmases (4 a 5 anys) / Joana Vilapuig (11 a 17 anys) (Raquel)
Biel Montoro (7 anys) / Pau Poch (19 anys) (Sidret)
Julieta Gimeno (4 anys) / Irene Acero (16 a 17 anys) (Núria)
Lluís Villanueva (Pepito)
Àngels Bassas (Pilarín)
Pep Pla (Mossèn)
Pepa López (Priora)
Aida de la Cruz (Germana Àngels)
Xicu Masó (Serafí)
Núria Valls (Lola)
Roser Tapias (Mercè)
Rosa Vila (Maria Rosa)
Fitxa tècnica
Director: Lluís M. Güell
Adaptació i direcció del guió: Toni Cabré
Guió: Toni Cabré, Anna Fité i Laia Aguilar, basada en la novel·la homònima de Sílvia Alcántara
Producció executiva: Albert Sagalés, Elisa Plaza i Susanna Jiménez
Director de fotografia: Raimon Lorda
Direcció d'art: Pep Oliver
So: Albert Gay
Muntatge: Bernat Aragonés
