Entrevista

Els protagonistes de "Barcelona Ciutat Neutral" responen les vostres preguntes

Bernat Quintana: "Treballar amb la Nausicaa ha estat molt emocionant, no em va costar gens haver-me d'enamorar d'ella". Nausicaa Bonnín: "Gràcies al Bernat, va ser molt fàcil veure el Karl des dels ulls de la Glòria". Descobreix la química entre la parella protagonista i molt més sobre "Barcelona Ciutat Neutral" en aquesta entrevista!

Aida Domingo Mur: Què és el primer que vau pensar, quan vau llegir el guió de "Barcelona Ciutat Neutral"?

Nausicaa:
"Vull ser-hi!"
Bernat:
"Que emocionant que seria fer aquesta sèrie..."

Patty Rhis: Quin aspecte dels vostres personatges us agrada més?


N: De la Glòria, m'agrada que és una persona aferrada a uns ideals polítics molt clars, pels quals decideix arriscar-se. També que m'ha permès constatar, un cop més, que l'amor no hi entén de poder, diners ni política.
B:
Quan vaig llegir el guió, el que més em va agradar del personatge del Karl és que li passaven moltes coses. Com a actor, això sempre és molt interessant, perquè t'has d'involucrar en situacions molt diverses, relacionar-te amb molts personatges....

Eva: Bernat, el fet que sàpigues alemany va ser decisiu perquè t'agafessin per fer de Karl?

B:
Sens dubte va anar molt bé per interpretar aquest personatge, ja que és un noi mig català, mig austríac. Però també hi ha altres personatges que parlen en alemany i els interpreten actors que no el parlen. Vam tenir una assistent que ens va ajudar molt amb aquest tema.

Us va agradar traslladar-vos al passat, vestir-vos d'època...?


B: Va ser molt divertit! A mi em van fer tot de vestits a mida -ja que el meu personatge és de classe alta-, i he de dir que això em va ajudar molt a l'hora de crear el personatge, a part que em sentia molt elegant... Bromes a part, sempre és molt estimulant per a la imaginació haver de situar-te en un context històric que no és el teu, i més en aquest moment concret, molt efervescent a tots els nivells.

N:
Sí, és molt motivant interpretar personatges amb els quals no tens gaires aspectes en comú, el repte de situar-nos en un context per a nosaltres desconegut... El vestuari és un dels elements més importants, ja que et connecta de manera molt directa amb la figura de la dona de l'època.

Us ha agradat tornar a coincidir en una sèrie de TV3?

B:
Ha estat un gran plaer. Treballar amb la Nausicaa ha estat molt fàcil i emocionant; no em va costar gens haver-me d'enamorar d'ella...

N:
Treballar amb amics sempre és un regal i conèixer el teu "partenaire" ajuda a aprofundir una mica més en la feina. Amb el Bernat, va ser molt fàcil veure el Karl des dels ulls de la Glòria.

Enric Rodríguez: Quin és el vostre moment favorit junts a la minisèrie?

N:
Cada moment era preciós i precís alhora. Intens i intern. Com a la vida, potser els millors moments van ser el primer petó, la primera carícia, el primer "t'estimo"...

B:
La història del Karl i la Glòria és molt bonica, i les escenes més íntimes van ser molt emocionants. Crec que vam tenir alguns moments que van ser molt intensos no només per al Karl i la Glòria, sinó també per a la Nausicaa i el Bernat.

Arturo Turon: Quin va ser el moment més complicat d'interpretar?

N:
Les escenes que em feien més por eren aquelles que com a actriu i persona són complicades de transitar perquè et demanen posar-te a la pell del dolor en estat pur.

B:
Potser l'escena final, en què els dos personatges apareixen junts, ja que a més la vam gravar el segon dia de rodatge! Com tot just estàvem engegant la maquinària i estàvem una mica nerviosos. Però havíem assajat molt i teníem molt clar el que havíem de fer.

Marta Quilós: Us va costar gaire, posar-vos a la pell d'uns joves que vivien el 1914, o en el fons la joventut no hi entén, d'èpoques?

N: Com molt bé dius, la joventut no hi entén, d'èpoques. L'energia, la força i la passió hi han sigut sempre... Personalment, el que sí que em va costar és la gestualitat. Com es movia una jove el 1914 no té res a veure amb l'expressió corporal d'una noia d'ara...

B: Crec que hi ha alguna cosa més enllà de tota època que és essencial d'aquest moment vital: la il·lusió per arribar a acomplir els somnis, les ganes de lluitar, els ideals... La directora de "Barcelona Ciutat Neutral, la Sònia, sempre ens va remarcar que no intentéssim actuar "com si" fóssim personatges d'època, sinó com a joves que encara som.

Clàudia pregunta: Com que ja us coneixíeu d'abans, us ha estat més fàcil interpretar els vostres papers?

N: Ha estat més fàcil trencar certes barreres que tens amb algú que no coneixes. A mesura que anaven passant els dies de rodatge, també hem anat explorant una mica més en l'actor que hi ha en l'altre, i ens anàvem coneixent més a mesura que el Karl i la Glòria s'anaven apropant.

B: Quan treballes amb aquesta confiança sempre costa menys deixar-te anar, arriscar-te, i això va a favor del treball actoral.

Keith pregunta: Bernat, que hagis fet aquesta minisèrie significa que actuaràs més per a la televisió, ara? O continuaràs també amb les obres de teatre?

B: La veritat és que després de tant de temps sense fer televisió m'ho he passat molt bé, i m'agradaria poder treballar en d'altres projectes com aquest. Ara bé, com a actor el teatre per a mi és una prioritat. Espero poder seguir combinant les dues coses.

Anna pregunta: El vostre somni seria fer el salt a Hollywood?

B: És un salt molt llarg! Ho veig una mica llunyà... i no domino gaire l'anglès, tampoc. Però no descarto res. La vida sempre et porta per on mai t'hauries imaginat, com els passa als personatges de la nostra sèrie...
N: Ara mateix prefereixo somiar a fer cine europeu. De totes maneres, quan trobes un projecte que et motiva és indiferent la nacionalitat.
Anar al contingut