Sònia Sánchez: "Ens hem atrevit a sortir al carrer a fer època"
Parlem amb la directora de "Barcelona Ciutat Neutral", la minisèrie que recrea la Barcelona de principis de segle. Un viatge metafòric cap a la maduresa rodat en escenaris reals de la ciutat.
Els propers 28 i 29 de novembre, TV3 emetrà la minisèrie "Barcelona Ciutat Neutral". Un relat d'amistat, d'amor i de somnis situat a la Barcelona de principis de segle. Sònia Sánchez n'és la directora.
Sònia, com va néixer el projecte?
És una història personal de Xesc Barceló, guionista de "Barcelona Ciutat Neutral" juntament amb Mateu Adrover. Ell va tenir la idea d'aquesta situació inicial, d'uns personatges que es coneixen al port de Barcelona, en un vaixell que ha de salpar cap a Europa però que no pot sortir perquè esclata la primera Guerra Mundial. I això els unirà. En principi era una idea per a una sèrie, però finalment es va decidir fer un producte històric més elaborat i produir aquesta TVmovie de dos capítols.
Hi ha gairebé tot un segle de distància, entre l'època que es recrea i el moment actual, però podria ser una història contemporània...
Totes les històries, si estan ben explicades, expliquen valors universals. L'espècie humana sempre ha tingut els mateixos sentiments i emocions respecte a l'amor, o la mort, o la salut, o l'alegria... tot això és transhistòric. Després hi ha els costums, que és el que ha anat canviant. Però sempre es poden explicar personatges contemporanitzats. I aquests ho són. Representen el món de la joventut contra el món adult. De l'impuls als pals a les rodes.
Aquest és el punt en comú de totes les històries que convergeixen a "Barcelona Ciutat Neutral", l'impuls de la joventut?
Sí, una joventut que es va trobant amb problemes i impediments en el seu camí cap a la maduresa. Gràcies a la joventut, sempre s'ha avançat en la història. Però, en canvi, sempre l'hem menyspreat.
A més, mostrem els principis del segle XX, és a dir, la joventut del segle XX, amb una Barcelona que pateix canvis molt profunds... és una transformació en paral·lel a la dels protagonistes.
És a dir, Barcelona també és un personatge...
Sí, Barcelona és un personatge més. És una Barcelona també jove, que ha trencat amb tota la tradició anterior, i comença una època més moderna, mirant cap a les democràcies europees.
Tu tens àmplia experiència en televisió, has dirigit sèries de TV3 com "Plats bruts", "Infidels", "El cor de la ciutat"... què fa diferent aquest producte?
És una proposta molt ambiciosa, entenent ambició com una cosa positiva... Ens hem atrevit a sortir al carrer a fer època, quan normalment es fa als platós. Vaig tenir molt clar des del principi que havíem de trepitjar carrer real, la història demanava que hi hagués molts espais naturals: hem rodat al centre de Barcelona, al port, als mercats... això li dóna una dimensió plàstica a la sèrie que la fa totalment diferent d'altres produccions, no només de Catalunya, sinó de tot l'Estat.
Com s'ha recreat, aquesta Barcelona del 1914?
No ens hem quedat amb el més evident. Durant el procés de documentació, consultant arxius, imatges... hem descobert un món molt més modern, com a intenció, que el que tenim ara. Sí que hi havia un conservadorisme polític i religiós molt arrelat, però aquesta gent que començava a trencar amb tots aquests esquemes era moderníssima. I així ho hem volgut recrear.
També, a nivell pictòric, el color esclata, hi havia una quantitat de color impressionant... tant en els vestuaris com en els espais, als edificis... la nostra memòria respecte a aquesta època, en canvi, són fotografies mortes, en blanc i negre, i volíem canviar aquesta manera de mirar...
Ha estat difícil aconseguir-ho?
Més que una dificultat, ha estat un repte. Sobretot per a l'equip de producció. Volíem aprofitar tot el que encara ens queda de principis de segle, tant a Barcelona com a Catalunya. Hi ha molts espais que encara mantenim. Però s'havia d'intervenir. Per exemple, a nivell sonor, perquè ara tens una ciutat amb trànsit. I l'esforç per part de tots els equips ha fet que poguéssim gravar sense aquesta remor de trànsit.
A més, he pogut comprovar que tenim una indústria molt potent, una maquinària perfecta amb molt talent: des dels actors, als departaments artístics, el director de fotografia... tots m'han posat les coses molt fàcils i m'han permès fer justament el que volia fer. Fins i tot el temps va ajudar, i en set setmanes de rodatge només ens va ploure l'últim dia!
Évelin Pérez
Sònia, com va néixer el projecte?
És una història personal de Xesc Barceló, guionista de "Barcelona Ciutat Neutral" juntament amb Mateu Adrover. Ell va tenir la idea d'aquesta situació inicial, d'uns personatges que es coneixen al port de Barcelona, en un vaixell que ha de salpar cap a Europa però que no pot sortir perquè esclata la primera Guerra Mundial. I això els unirà. En principi era una idea per a una sèrie, però finalment es va decidir fer un producte històric més elaborat i produir aquesta TVmovie de dos capítols.
Hi ha gairebé tot un segle de distància, entre l'època que es recrea i el moment actual, però podria ser una història contemporània...
Totes les històries, si estan ben explicades, expliquen valors universals. L'espècie humana sempre ha tingut els mateixos sentiments i emocions respecte a l'amor, o la mort, o la salut, o l'alegria... tot això és transhistòric. Després hi ha els costums, que és el que ha anat canviant. Però sempre es poden explicar personatges contemporanitzats. I aquests ho són. Representen el món de la joventut contra el món adult. De l'impuls als pals a les rodes.
Aquest és el punt en comú de totes les històries que convergeixen a "Barcelona Ciutat Neutral", l'impuls de la joventut?
Sí, una joventut que es va trobant amb problemes i impediments en el seu camí cap a la maduresa. Gràcies a la joventut, sempre s'ha avançat en la història. Però, en canvi, sempre l'hem menyspreat.
A més, mostrem els principis del segle XX, és a dir, la joventut del segle XX, amb una Barcelona que pateix canvis molt profunds... és una transformació en paral·lel a la dels protagonistes.
És a dir, Barcelona també és un personatge...
Sí, Barcelona és un personatge més. És una Barcelona també jove, que ha trencat amb tota la tradició anterior, i comença una època més moderna, mirant cap a les democràcies europees.
Tu tens àmplia experiència en televisió, has dirigit sèries de TV3 com "Plats bruts", "Infidels", "El cor de la ciutat"... què fa diferent aquest producte?
És una proposta molt ambiciosa, entenent ambició com una cosa positiva... Ens hem atrevit a sortir al carrer a fer època, quan normalment es fa als platós. Vaig tenir molt clar des del principi que havíem de trepitjar carrer real, la història demanava que hi hagués molts espais naturals: hem rodat al centre de Barcelona, al port, als mercats... això li dóna una dimensió plàstica a la sèrie que la fa totalment diferent d'altres produccions, no només de Catalunya, sinó de tot l'Estat.
Com s'ha recreat, aquesta Barcelona del 1914?
No ens hem quedat amb el més evident. Durant el procés de documentació, consultant arxius, imatges... hem descobert un món molt més modern, com a intenció, que el que tenim ara. Sí que hi havia un conservadorisme polític i religiós molt arrelat, però aquesta gent que començava a trencar amb tots aquests esquemes era moderníssima. I així ho hem volgut recrear.
També, a nivell pictòric, el color esclata, hi havia una quantitat de color impressionant... tant en els vestuaris com en els espais, als edificis... la nostra memòria respecte a aquesta època, en canvi, són fotografies mortes, en blanc i negre, i volíem canviar aquesta manera de mirar...
Ha estat difícil aconseguir-ho?
Més que una dificultat, ha estat un repte. Sobretot per a l'equip de producció. Volíem aprofitar tot el que encara ens queda de principis de segle, tant a Barcelona com a Catalunya. Hi ha molts espais que encara mantenim. Però s'havia d'intervenir. Per exemple, a nivell sonor, perquè ara tens una ciutat amb trànsit. I l'esforç per part de tots els equips ha fet que poguéssim gravar sense aquesta remor de trànsit.
A més, he pogut comprovar que tenim una indústria molt potent, una maquinària perfecta amb molt talent: des dels actors, als departaments artístics, el director de fotografia... tots m'han posat les coses molt fàcils i m'han permès fer justament el que volia fer. Fins i tot el temps va ajudar, i en set setmanes de rodatge només ens va ploure l'últim dia!
Évelin Pérez
