"El convidat", guardonat amb el premi Ondas de televisió
El programa dirigit i presentat per Albert Om ha estat guardonat en la categoria de millor programa emès per una cadena no estatal. A més, el documental "Comprar, llençar, comprar", una coproducció de Televisió de Catalunya, ha estat premiat amb l'Ondas Internacional.
"El convidat", el programa dirigit i presentat per Albert Om, ha estat guardonat aquesta tarda amb el premi Ondas de televisió, en la categoria de millor programa emès per una cadena no estatal.
El programa, una producció de TV3 i Dies Tontos, de la qual s'emet actualment la segona temporada, és habitualment un dels espais més seguits a Catalunya la nit de dilluns. L'edició d'ahir, on Albert Om visitava a casa Carles Rexach, va liderar l'audiència a Catalunya amb 784.000 espectadors i un 22,1% de quota.
L'èxit d'aquesta segona temporada revalida els resultats aconseguits per "El convidat" la tardor passada, quan es va convertir en l'estrena de més èxit de la programació de TV3, tant a nivell d'audiència com per la valoració de la crítica i dels espectadors.
La primera temporada es va tancar amb 750.000 espectadors de mitjana, un 24,5% de quota de pantalla i una valoració al panel qualitatiu d'audiència GFK de 8,1 sobre 10.
Ondas Internacional per "Comprar, llençar, comprar"
El jurat dels Ondas ha reconegut també una altra producció amb participació de TV3, en aquest cas el documental "Comprar, llençar, comprar", que ha estat guardonat amb l'Ondas Internacional.
"Comprar, llençar, comprar" està produït per Media 3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, TVE, Arte France i Article z, amb el suport de l'ICIC i Media.
Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d'arxiu molt poc conegudes, "Comprar, llençar, comprar" relata la fascinant història de l'Obsolescència Programada des dels seus orígens cap al 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...), passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.
L'Obsolescència Programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928, una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis". I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.
El programa, una producció de TV3 i Dies Tontos, de la qual s'emet actualment la segona temporada, és habitualment un dels espais més seguits a Catalunya la nit de dilluns. L'edició d'ahir, on Albert Om visitava a casa Carles Rexach, va liderar l'audiència a Catalunya amb 784.000 espectadors i un 22,1% de quota.
L'èxit d'aquesta segona temporada revalida els resultats aconseguits per "El convidat" la tardor passada, quan es va convertir en l'estrena de més èxit de la programació de TV3, tant a nivell d'audiència com per la valoració de la crítica i dels espectadors.
La primera temporada es va tancar amb 750.000 espectadors de mitjana, un 24,5% de quota de pantalla i una valoració al panel qualitatiu d'audiència GFK de 8,1 sobre 10.
Ondas Internacional per "Comprar, llençar, comprar"
El jurat dels Ondas ha reconegut també una altra producció amb participació de TV3, en aquest cas el documental "Comprar, llençar, comprar", que ha estat guardonat amb l'Ondas Internacional.
"Comprar, llençar, comprar" està produït per Media 3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, TVE, Arte France i Article z, amb el suport de l'ICIC i Media.
Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d'arxiu molt poc conegudes, "Comprar, llençar, comprar" relata la fascinant història de l'Obsolescència Programada des dels seus orígens cap al 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...), passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.
L'Obsolescència Programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928, una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis". I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.
