"El gust pel rebuig", a "60 minuts"
Més de la meitat dels aliments, a les escombraries. En aquest reportatge veurem quina és la magnitud d'aquesta despesa a escala internacional: als contenidors d'escombraries de mercats majoristes, magatzems i supermercats.
Aquest dimarts, el 33 ofereix un reportatge titulat "El gust pel rebuig. Com llencem el menjar al món", del director Valentin Thurn.
Les últimes notícies diuen que Espanya només recull el 4% de la brossa orgànica i que ho fa principalment a Catalunya. També s'ha redactat el projecte de llei de residus i sòls contaminants, fet pel Ministeri de Medi Ambient, actualment en fase d'esmenes al Congrés. La intenció és que el model de recollida selectiva de Catalunya s'ampliï a tot Espanya. En aquest context, emetem "El gust pel rebuig", un reportatge que explica que la major part dels aliments van a parar a les escombraries abans d'arribar a la nostra taula.
Més de la meitat dels aliments, a les escombraries. La major part hi van a parar en el camí de la granja a la botiga, abans que arribin a la nostra taula del menjador: l'equivalent a prop de 500.000 camions cada any. El documentalista Valentin Thurn ha investigat la magnitud d'aquesta despesa a escala internacional: als contenidors d'escombraries de mercats majoristes, magatzems i supermercats. Ha documentat quantitats aclaparadores d'aliments perfectament comestibles, alguns encara dins del seu embalatge original i d'altres amb una data de caducitat perfectament vàlida "consumiu-ho preferentment abans de" la data. Només a Alemanya, fins a 20 milions de tones d'aliments es llencen any rere any. I aquesta xifra va augmentant!
En una recerca per esbrinar els perquès, Valentin Thurn parla amb administradors de supermercats, flequers, inspectors de mercats majoristes, agricultors, ministres i polítics de la UE. El que descobreix és un sistema mundial en què tots participen. Es pretén que tots els aliments estiguin disponibles en tot moment. Així, els supermercats tenen constantment tota la gamma de productes en oferta: el pa als prestatges ha de ser fresc fins a altes hores de la nit i les maduixes estan en estoc durant tot l'any. I tot ha de fer molt bona pinta: una fulla d'enciam marcida, una esquerda en una patata o un bony en una pinya fa que aquests aliments es retirin immediatament.
Aquest malbaratament té efectes desastrosos sobre el clima mundial. L'agricultura devora enormes quantitats d'energia, aigua, fertilitzants i pesticides; es tala la selva tropical, i tot això provoca més d'un terç dels gasos d'efecte hivernacle. Sempre que els aliments es podreixen en un abocador d'escombraries, també s'escapa gas metà a l'atmosfera, un gas que té un impacte sobre l'escalfament global 25 vegades més fort que el del diòxid de carboni.
Un reportatge de la BBC.
Les últimes notícies diuen que Espanya només recull el 4% de la brossa orgànica i que ho fa principalment a Catalunya. També s'ha redactat el projecte de llei de residus i sòls contaminants, fet pel Ministeri de Medi Ambient, actualment en fase d'esmenes al Congrés. La intenció és que el model de recollida selectiva de Catalunya s'ampliï a tot Espanya. En aquest context, emetem "El gust pel rebuig", un reportatge que explica que la major part dels aliments van a parar a les escombraries abans d'arribar a la nostra taula.
Més de la meitat dels aliments, a les escombraries. La major part hi van a parar en el camí de la granja a la botiga, abans que arribin a la nostra taula del menjador: l'equivalent a prop de 500.000 camions cada any. El documentalista Valentin Thurn ha investigat la magnitud d'aquesta despesa a escala internacional: als contenidors d'escombraries de mercats majoristes, magatzems i supermercats. Ha documentat quantitats aclaparadores d'aliments perfectament comestibles, alguns encara dins del seu embalatge original i d'altres amb una data de caducitat perfectament vàlida "consumiu-ho preferentment abans de" la data. Només a Alemanya, fins a 20 milions de tones d'aliments es llencen any rere any. I aquesta xifra va augmentant!
En una recerca per esbrinar els perquès, Valentin Thurn parla amb administradors de supermercats, flequers, inspectors de mercats majoristes, agricultors, ministres i polítics de la UE. El que descobreix és un sistema mundial en què tots participen. Es pretén que tots els aliments estiguin disponibles en tot moment. Així, els supermercats tenen constantment tota la gamma de productes en oferta: el pa als prestatges ha de ser fresc fins a altes hores de la nit i les maduixes estan en estoc durant tot l'any. I tot ha de fer molt bona pinta: una fulla d'enciam marcida, una esquerda en una patata o un bony en una pinya fa que aquests aliments es retirin immediatament.
Aquest malbaratament té efectes desastrosos sobre el clima mundial. L'agricultura devora enormes quantitats d'energia, aigua, fertilitzants i pesticides; es tala la selva tropical, i tot això provoca més d'un terç dels gasos d'efecte hivernacle. Sempre que els aliments es podreixen en un abocador d'escombraries, també s'escapa gas metà a l'atmosfera, un gas que té un impacte sobre l'escalfament global 25 vegades més fort que el del diòxid de carboni.
Un reportatge de la BBC.
