Elisabeth Eidenbenz

Un documental recorda la impulsora de la maternitat d'Elna

"El llegat de la Maternitat d'Elna" explica la història d'Elisabeth Eidenbenz, que va morir aquest dilluns, i que va ser impulsora i directora de la casa de maternitat a la Catalunya Nord.

"El llegat de la Maternitat d'Elna", basat en "La Maternitat d'Elna, bressol dels exiliats" (Ara Llibres, 2005), d'Assumpta Montellà, és una coproducció de Televisió de Catalunya amb Enunai Produccions i Televisió Espanyola, amb la col·laboració del Programa Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) i l'Imserso (Ministeri de Treball i Assumptes Socials).

Dirigit per Assumpta Montellà i Toni Espinosa, el documental ens acosta la figura de la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz i la seva tasca com a impulsora i directora d'una maternitat a la Catalunya Nord al final de la Guerra Civil Espanyola.

L'any 1939, amb la Guerra Civil gairebé acabada, mig milió de persones van travessar la frontera amb França per escapar de la repressió de Franco. El país veí va confinar aquestes persones en camps de presoners que no reunien les mínimes condicions humanitàries i que va causar el 95% de mortalitat infantil. A les mares que s'escapaven del règim franquista s'hi van sumar poc després mares jueves provinents del centre d'Europa que fugien de l'horror nazi.

Conscient d'aquest drama, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa de 23 anys que feia un temps que era a Espanya ajudant els infants víctimes de la guerra, va decidir ajudar les dones embarassades dels camps. Va establir una maternitat a Elna, una petita vila del Rosselló, a la Catalunya Nord, propera als camps d'Argelers, Ribesaltes, Gurs i Sant Cebrià. Amb la mateixa col·laboració de les mares i d'algunes infermeres voluntàries, Elisabeth va fer possible el naixement de 597 bebès en bones condicions. Però Elisabeth Eidenbenz va fer molt més que atendre parts...

Setanta anys després, mares i fills que van viure l'experiència ens descobreixen aquest capítol ocult de la nostra història, ple de dramatisme, però també de tendresa.
Anar al contingut