Dues dones que no tenen por de demanar alt i clar un càstig judicial contra els especuladors financers que han causat l'actual crisi econòmica.
Lourdes Benería, a "Singulars"
Aquest dilluns, a "
Singulars", podrem escoltar dues economistes valentes, que no tenen por de demanar alt i clar un càstig judicial contra els especuladors financers que han causat l'actual crisi econòmica. Per
Lourdes Benería i Carmen Sarasúa, el desgavell financer que està deixant sense casa i feina milers de famílies no està causat pel "sistema" o "els mercats". Diuen que els responsables són persones i institucions concretes que van defensar la liberalització sense control dels mercats financers.
Lourdes Benería és llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona i es va doctorar en econòmiques a la Universitat de Colúmbia, als Estats Units.
Actualment és catedràtica de Planificació Regional i Ciutadana de la universitat nord-americana de Cornell, i manté lligams acadèmics amb la Universitat Autònoma de Barcelona. La professora Benería és també assessora de l'Organització Internacional del Treball i membre del programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament a Llatinoamèrica i el Carib.
Carmen Sarasúa és professora d'Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciada en Història Contemporània per la Universitat Complutense de Madrid.
L'impacte de la globalització en el mercat laboral, el treball de les dones, la integració europea o el desenvolupament a l'Amèrica Llatina són algunes de les àrees de treball d'aquestes economistes inquietes que han escrit també estudis sobre feminisme, gènere i sexualitat. La seva concepció social de l'economia les ha portat a parlar de la crisi actual des d'una òptica inusual i gairebé única.
I és aquí on exposen el seu argument més contundent: diuen que s'hauria de crear la figura jurídica de "crim econòmic" per poder investigar i perseguir els causants directes de l'empobriment de milers de treballadors. Elles parlen obertament de "crims econòmics contra la humanitat" i diuen que, de la mateixa manera que després de la Segona Guerra Mundial es van crear institucions i procediments per perseguir els crims polítics contra la humanitat, ara hauríem de fer el mateix amb els crims econòmics que ens han arrossegat a una crisi d'elevadíssims costos socials.