Presentació del documental "ETA a la ciutat dels sants"
Albert Om i Joan Salvat han presentat aquest treball sobre el 20è aniversari de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. "Sense ficció" estrenarà aquest treball dimecres, a les 21.50, a TV3.
Coincidint amb el vintè aniversari de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, "Sense ficció" estrena dimecres "ETA a la ciutat dels sants", un documental sobre l'atemptat dirigit pel periodista Albert Om. Aquest dijous, el documental s'ha presentat a TVC. Dilluns al vespre ho farà al teatre L'Atlàntida de Vic, amb la presència d'alguns dels seus protagonistes.
L'atemptat de Vic va causar la mort de nou persones, entre les quals hi havia cinc menors d'edat. És el més sagnant que ha fet mai ETA en una ciutat tan petita i una de les accions de la banda terrorista amb una càrrega simbòlica més potent: ETA atemptant contra la Guàrdia Civil al cor de Catalunya.
"A 'Sense ficció' hem apostat per introduir històries que aportin certa llum sobre els fets que han passat o passen a Catalunya i amb aquest documental l'Albert Om s'enfronta a uns fets que tenen una transcendència important en la memòria col·lectiva", ha afirmat Joan Salvat, cap de Documentals i director de "Sense ficció", en la presentació del documental aquest matí a les instal·lacions de TV3.
A "ETA a la ciutat dels sants. Un atemptat al cor de Catalunya", Albert Om tira dels seus records personals per narrar els fets en primera persona. El 29 de maig del 1991, quan hi va haver l'atemptat, Om era el subdirector del diari "El 9 Nou", que tenia la redacció a 150 metres de la caserna. Va ser un dels primers periodistes que van arribar a la caserna, instants després de l'explosió, i va viure els fets molt de prop.
Vint anys després, Om torna a Vic per trencar el silenci d'una ciutat que, després d'abocar-se en l'ajuda a les víctimes, va preferir oblidar. "Aquest documental és una manera d'explicar 20 anys després el que va passar, el que ens va passar a tots aquell dia, perquè en el moment dels fets no vam tenir gairebé ni temps de pensar-hi", recorda Om.
Per Om el principal valor del seu treball és que "un cop passat el temps hem aconseguit que Vic parli d'una cosa de la qual havia preferit no parlar i reflexionar sobre les conseqüències que va tenir. Com diu l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, després dels fets Vic va deixar l'atemptat en el calaix de la memòria".
"ETA a la ciutat dels sants. Un atemptat al cor de Catalunya" explica el que va passar aquella tarda del 29 de maig del 1991; el que va passar l'endemà, quan es van fer els funerals per les víctimes a la catedral de Vic i es va desarticular el comando Barcelona d'ETA a Lliçà d'Amunt, acció en la qual van morir dos dels terroristes, Joan Carles Monteagudo i Jon Félix Erezuma, i com ha viscut i paït Vic aquest atemptat.
El silenci sobre l'atemptat, que ha comportat que l'homenatge als morts d'aquell dia trigués 18 anys a fer-se, "té a veure també amb el fet que Vic, que quan hi va haver l'atemptat va tenir una resposta exemplar amb les víctimes, es trobés després amb la sensació que era al mig d'una baralla que no era la seva", diu.
Segons Om, una de les principals conseqüències de l'atemptat de la caserna de Vic és política. "L'atemptat va suposar que aquell emmirallament que un sector del catalanisme tenia cap al País Basc desaparegués", diu. "Abans de Vic, no compartíem els mètodes, però quan ho vèiem per la tele, una certa Catalunya mirava cap a un altre costat, buscava excuses. Quan això passa a casa teva, això s'acaba".
Entre els testimonis, el documental ofereix un testimoni únic, el del guàrdia civil José Gálvez Barragán. La fotografia en què apareix traient a coll de la caserna la filla d'un altre guàrdia civil s'ha convertit en la icona de l'atemptat. Per primera vegada, Barragán parla d'aquesta foto per a la televisió.
També hi intervenen: Jordi Pujol, president de la Generalitat (1980-2003); Narcís Serra, vicepresident del govern espanyol (1991-1995); José Antonio Ardanza, lehendakari (1985-1999); Josep M. Vila d'Abadal, actual alcalde de Vic; Pere Girbau, alcalde de Vic (1987-1995); Àngel Colom, secretari general d'ERC (1989-1996); Francisco Sánchez Solís, màxima autoritat de la caserna el 1991; Anna Chincoa, els pares de la qual van morir en l'atemptat, i els periodistes Antoni Batista, Martxelo Otamendi i Bru Rovira.
Dilluns, els protagonistes, al teatre L'Atlàntida de Vic
Dilluns, a les 19.30, alguns dels protagonistes d'aquest documental es reuniran al Teatre L'Atlàntida de Vic per a la seva presentació, un acte on seran presents, junts per primera vegada, guàrdies civils, familiars de les víctimes, bombers, polítics...
"A Vic l'homenatge en record de l'atemptat va ser sobretot un acte institucional, aquest serà el primer acte popular en record de les víctimes", diu Om.
L'atemptat de Vic va causar la mort de nou persones, entre les quals hi havia cinc menors d'edat. És el més sagnant que ha fet mai ETA en una ciutat tan petita i una de les accions de la banda terrorista amb una càrrega simbòlica més potent: ETA atemptant contra la Guàrdia Civil al cor de Catalunya.
"A 'Sense ficció' hem apostat per introduir històries que aportin certa llum sobre els fets que han passat o passen a Catalunya i amb aquest documental l'Albert Om s'enfronta a uns fets que tenen una transcendència important en la memòria col·lectiva", ha afirmat Joan Salvat, cap de Documentals i director de "Sense ficció", en la presentació del documental aquest matí a les instal·lacions de TV3.
A "ETA a la ciutat dels sants. Un atemptat al cor de Catalunya", Albert Om tira dels seus records personals per narrar els fets en primera persona. El 29 de maig del 1991, quan hi va haver l'atemptat, Om era el subdirector del diari "El 9 Nou", que tenia la redacció a 150 metres de la caserna. Va ser un dels primers periodistes que van arribar a la caserna, instants després de l'explosió, i va viure els fets molt de prop.
Vint anys després, Om torna a Vic per trencar el silenci d'una ciutat que, després d'abocar-se en l'ajuda a les víctimes, va preferir oblidar. "Aquest documental és una manera d'explicar 20 anys després el que va passar, el que ens va passar a tots aquell dia, perquè en el moment dels fets no vam tenir gairebé ni temps de pensar-hi", recorda Om.
Per Om el principal valor del seu treball és que "un cop passat el temps hem aconseguit que Vic parli d'una cosa de la qual havia preferit no parlar i reflexionar sobre les conseqüències que va tenir. Com diu l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, després dels fets Vic va deixar l'atemptat en el calaix de la memòria".
"ETA a la ciutat dels sants. Un atemptat al cor de Catalunya" explica el que va passar aquella tarda del 29 de maig del 1991; el que va passar l'endemà, quan es van fer els funerals per les víctimes a la catedral de Vic i es va desarticular el comando Barcelona d'ETA a Lliçà d'Amunt, acció en la qual van morir dos dels terroristes, Joan Carles Monteagudo i Jon Félix Erezuma, i com ha viscut i paït Vic aquest atemptat.
El silenci sobre l'atemptat, que ha comportat que l'homenatge als morts d'aquell dia trigués 18 anys a fer-se, "té a veure també amb el fet que Vic, que quan hi va haver l'atemptat va tenir una resposta exemplar amb les víctimes, es trobés després amb la sensació que era al mig d'una baralla que no era la seva", diu.
Segons Om, una de les principals conseqüències de l'atemptat de la caserna de Vic és política. "L'atemptat va suposar que aquell emmirallament que un sector del catalanisme tenia cap al País Basc desaparegués", diu. "Abans de Vic, no compartíem els mètodes, però quan ho vèiem per la tele, una certa Catalunya mirava cap a un altre costat, buscava excuses. Quan això passa a casa teva, això s'acaba".
Entre els testimonis, el documental ofereix un testimoni únic, el del guàrdia civil José Gálvez Barragán. La fotografia en què apareix traient a coll de la caserna la filla d'un altre guàrdia civil s'ha convertit en la icona de l'atemptat. Per primera vegada, Barragán parla d'aquesta foto per a la televisió.
També hi intervenen: Jordi Pujol, president de la Generalitat (1980-2003); Narcís Serra, vicepresident del govern espanyol (1991-1995); José Antonio Ardanza, lehendakari (1985-1999); Josep M. Vila d'Abadal, actual alcalde de Vic; Pere Girbau, alcalde de Vic (1987-1995); Àngel Colom, secretari general d'ERC (1989-1996); Francisco Sánchez Solís, màxima autoritat de la caserna el 1991; Anna Chincoa, els pares de la qual van morir en l'atemptat, i els periodistes Antoni Batista, Martxelo Otamendi i Bru Rovira.
Dilluns, els protagonistes, al teatre L'Atlàntida de Vic
Dilluns, a les 19.30, alguns dels protagonistes d'aquest documental es reuniran al Teatre L'Atlàntida de Vic per a la seva presentació, un acte on seran presents, junts per primera vegada, guàrdies civils, familiars de les víctimes, bombers, polítics...
"A Vic l'homenatge en record de l'atemptat va ser sobretot un acte institucional, aquest serà el primer acte popular en record de les víctimes", diu Om.
