En aquesta segona temporada hi haurà alguns canvis, alguna cosa a destacar?
Sí, i ja se n'estan veient alguns en els capítols que s'han vist fins ara. Per exemple, al Xavi les coses ja no li van tan malament; fins i tot ha conegut una noia amb qui sembla que les coses li aniran bé. Els capítols són acumulatius i, per tant, la gràcia que té la història és veure com creix, evoluciona i aprèn el personatge del Xavi Masdéu. És inevitable que amb el pas dels capítols en Xavi canviï.
Com definiries la sèrie per a la gent que encara no la coneix?
És una sèrie bàsicament d'humor tot i que també hi tenen cabuda els moments de reflexió i que en el fons és com un culebron perquè també es parla de sentiments.
En què et vas inspirar per crear el Xavier Masdéu?
Em vaig inspirar en els meus amics, en mi i en l'entorn del disseny gràfic de Barcelona.
Per què creus que molta gent s'hi identifica?
Penso que és sobretot pel factor emocional, pels conflictes interns que té en Xavi que són en definitiva els dilemes que podem tenir tots. Per exemple, estic amb aquest noia però potser estaria millor amb aquella altra... Són coses molt confessables i com que al Xavi li podem llegir el pensament, moltes persones es poden sentir identificades amb ell. Amb aquest aspecte, es crea l'empatia i molta gent pot dir "aquest home m'entén".
Esperaves que la sèrie guanyés el Premi Ondas al millor programa de televisió no estatal?
No, per començar a aquella categoria hi havia molts programes diferents i potser algun s'ho mereixia molt més que nosaltres. Però va ser un premi molt benvingut i ens va fer moltíssima il·lusió rebre un premi que en general premia coses bastant convencionals o programes de molta audiència. I que es fixessin en la nostra sèrie, que és molt humil, em va fer sentir molt orgullós i n'estic molt content.
© Televisió de Catalunya, S.A.