"Sense ficció" presenta "Joan Baez, el so més dolç"
El documental, amb arxius inèdits de les actuacions de Joan Baez, repassa la trajectòria d'una de les cantautores de folk més reivindicatives i més importants de la història.
Dijous, 30, a les 23.15, "Sense ficció", la franja que TV3 dedica al documental, presenta la producció "Joan Baez, el so més dolç", d'Anthony de Curtis, que aborda la vida de la cantautora.
Amb arxius inèdits de les actuacions de Joan Baez, el documental també inclou imatges històriques, com la seva visita al Vietnam i les imatges d'arxiu de Martin Luther King visitant-la a la presó, després que la cantant va protestar contra la guerra del Vietnam. "Joan Baez, el so més dolç" aprofita el seguiment de la cantant durant un de les seves últimes gires mundials per parlar-hi i oferir-nos un relat únic dels aspectes més íntims de la seva vida.
Amb el testimoni de David Crosby, Bob Dylan, David Harris -exmarit de Baez-, el reverend Jesse Jackson i d'altres personatges propers a la seva figura, el documental representa un accés sense precedents a una de les veus de protesta d'aquest segle.
Joan Baez ha alçat la seva veu en contra dels conflictes de Cambodja, el Vietnam, Polònia, Txecoslovàquia, Xile i els Estats Units. On ha calgut una veu contra l'opressió i la força bruta, Joan Baez s'ha alçat ferma. Per ella, aquestes accions responien al seu sentit del deure.
El documental, basat en entrevistes a la cantautora, també és un recorregut per la música de l'artista, a través de la banda sonora de les seves cançons. L'art de Baez li va proporcionar una veu pròpia i per aquesta raó va ser un referent a l'hora de parlar del militarisme, de la proliferació nuclear i de la no violència i la lluita pels drets humans.
Després del llançament del seu primer àlbum, el 1960, quan encara no tenia vint anys, Baez va esdevenir una superestrella, que fins i tot va arribar a ocupar la portada de la revista "Time" l'any 1962. Immediatament va utilitzar la seva fama com a passaport per parlar de política i va obrir així el camí a molts músics de les dècades següents. Aquest documental intenta mostrar com la música i la vida pública i personal de Baez han estat sempre íntimament lligades: en el seu activisme, Baez ha revelat l'ànima d'una artista i, al mateix temps, l'activisme de la cantant ha influït en la seva capacitat artística.
Amb arxius inèdits de les actuacions de Joan Baez, el documental també inclou imatges històriques, com la seva visita al Vietnam i les imatges d'arxiu de Martin Luther King visitant-la a la presó, després que la cantant va protestar contra la guerra del Vietnam. "Joan Baez, el so més dolç" aprofita el seguiment de la cantant durant un de les seves últimes gires mundials per parlar-hi i oferir-nos un relat únic dels aspectes més íntims de la seva vida.
Amb el testimoni de David Crosby, Bob Dylan, David Harris -exmarit de Baez-, el reverend Jesse Jackson i d'altres personatges propers a la seva figura, el documental representa un accés sense precedents a una de les veus de protesta d'aquest segle.
Joan Baez ha alçat la seva veu en contra dels conflictes de Cambodja, el Vietnam, Polònia, Txecoslovàquia, Xile i els Estats Units. On ha calgut una veu contra l'opressió i la força bruta, Joan Baez s'ha alçat ferma. Per ella, aquestes accions responien al seu sentit del deure.
El documental, basat en entrevistes a la cantautora, també és un recorregut per la música de l'artista, a través de la banda sonora de les seves cançons. L'art de Baez li va proporcionar una veu pròpia i per aquesta raó va ser un referent a l'hora de parlar del militarisme, de la proliferació nuclear i de la no violència i la lluita pels drets humans.
Després del llançament del seu primer àlbum, el 1960, quan encara no tenia vint anys, Baez va esdevenir una superestrella, que fins i tot va arribar a ocupar la portada de la revista "Time" l'any 1962. Immediatament va utilitzar la seva fama com a passaport per parlar de política i va obrir així el camí a molts músics de les dècades següents. Aquest documental intenta mostrar com la música i la vida pública i personal de Baez han estat sempre íntimament lligades: en el seu activisme, Baez ha revelat l'ànima d'una artista i, al mateix temps, l'activisme de la cantant ha influït en la seva capacitat artística.
