ÀGORA

El llarg i tortuós viatge de l'AVE, aquest dilluns, a "Àgora"

Aquest dilluns, "Àgora" vol debatre sobre el transport ferroviari i les noves infraestructures amb Xavier Casas, Eusebi Cima, Joan Escuer, Manel Nadal, Jordi Prat i Pere Vallejo.

Aquest dilluns, "Àgora" vol debatre sobre el transport ferroviari i les noves infraestructures, entre les quals es troba el tren d'alta velocitat.
Per aquest motiu, Ramon Rovira reunirà Xavier Casas, Eusebi Cima, Joan Escuer, Manel Nadal, Jordi Prat i Pere Vallejo.

Les esquerdes aparegudes recentment en diversos habitatges del municipi del Prat, causades presumptament per les obres de l'AVE, han reobert la polèmica sobre el traçat d'aquesta infraestructura, ara que arriba a la ciutat de Barcelona. Una ciutat molt sensibilitzada pels problemes ocasionats per la construcció de túnels urbans sobretot després de l'esvoranc del Carmel.
L'Ajuntament de Barcelona segueix afirmant que el millor traçat possible per a l'AVE és el que té el recorregut pel centre de la ciutat, amb una part de l'itinerari traçat molt a prop del temple de la Sagrada Família. El consistori assegura que prioritzarà la seguretat i que inspeccionarà més de 1.200 finques abans de començar a foradar.

Per contra, la Plataforma L'AVE pel Litoral, creada pels veïns afectats pel traçat, manté que l'únic recorregut acceptable i que no comporta cap risc és el previst pel litoral barceloní, que evita el pas pel centre de la capital i, sobretot, per la zona de l'Eixample. El record de l'ensorrament al barri del Carmel encara és present en el record dels barcelonins. I és que a més del túnel de l'AVE, la ciutat de Barcelona haurà de fer front a cent nous quilòmetres de túnels en els pròxims anys i cada esquerda en un habitatge és una obra més als sistemes de treball de les empreses que construeixen l'AVE. I no hem d'oblidar que després de Barcelona, l'AVE passarà soterrat per la ciutat de Girona.

A aquesta polèmica en podem sumar dues més: l'endarreriment que han anat acumulant les obres d'aquesta infraestructura i la dificultat de l'AVE per arribar a la velocitat prevista, o també, el preu que s'ha de pagar per agafar-lo, més car que en altres línies de gran velocitat.

Cal fer passar l'AVE pel centre de Barcelona amb els riscos que això comporta? Per què no s'accepta el traçat de l'AVE pel litoral si, aparentment, sembla més segur?
Les esquerdes aparegudes als edificis de la població del Prat no són motiu suficient per fer repensar el seu traçat per sota de Barcelona? El tren d'alta velocitat podrà arribar en un futur a la màxima velocitat, que el convertiria en un transport competitiu?

Ramon Rovira tractarà d'aquestes i d'altres qüestions dilluns, a "Àgora". A la taula hi haurà Xavier Casas, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona; Eusebi Cima, president de la patronal Fepime-Catalunya, membre de la junta directiva de la Confederació d'Organitzacions Empresarials CEOE i vicepresident de Foment del Treball; Joan Escuer, president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya i geòleg consultor; Manel Nadal, president de l'Ens d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya; Jordi Prat, enginyer de camins, canals i ports delegat pel Ministeri de Foment per coordinar l'operació ferroviària a l'àmbit metropolità de Barcelona, representant de l'ADIF Administrador d'Infraestructures Ferroviàries, i Pere Vallejo, vicepresident i portaveu de la Plataforma de l'AVE pel Litoral.
Anar al contingut