Dimecres, a "Silenci?", entrevistem Ito Morabito
Dimecres, a "Silenci?", conversarem amb un referent del disseny gràfic internacional. A més, coneixerem les mobilitzacions instantànies "flashmobs" i passarem el nostre qüestionari a l'actor i realitzador, Nacho Vigalondo.
Dimecres a la nit, "Silenci?" ens proposa quatre temes relacionats amb les tendències artístiques del moment:
Ito Morabito, entrevista a un referent del disseny gràfic internacional
Encara que el seu nom indiqui tot el contrari, Ito Morabito no és l'enèsim artista asiàtic que tothom es pot imaginar. Ben al contrari, és un dissenyador francès, ros i amb els ulls clars, que escolta bandes com Air mentre treballa i que ha convertit la seva marca, Ora Ito, en un dels referents del disseny gràfic internacional. Amb només 28 anys, molts dits apunten aquest marsellès com el successor natural de Philipp Starck. Educat en un ambient artístic, fill d'un conegut dissenyador francès i nebot d'un arquitecte respectat, Morabito va provocar un cisma familiar quan va deixar l'escola de disseny un any després d'inscriure's-hi. La intuïció el va portar, amb 21 anys, a dissenyar productes inventats i va desenvolupar el seu gust pel minimalisme i l'ordre. Al seu currículum hi ha marques com Heineken, Adidas i Levi's.
Nacho Vigalondo, actor i realitzador, especialista en humor delirant, respon el qüestionari
La mateixa nit que Alejandro Amenábar guanyava un Oscar, a la mateixa cerimònia hi havia un càntabre desconegut que també aspirava a una estatueta pel curtmetratge "7:35". No va guanyar, i els mitjans no li van fer ni cas, però internet va convertir l'actor i realitzador Nacho Vigalondo en una estrella de l'humor delirant i la filosofia marciana. No té pèls a la llengua, i amb aquesta convicció, Nacho Vigalondo, guionitza, dirigeix i protagonitza històries esbojarrades. Amb l'agenda plena de nous projectes, aviat estrenarà el primer llargmetratge, un "thriller" ple de girs inesperats que pot fer canviar el parer de més d'un sobre el cine espanyol, i el pot confirmar com un dels directors originals i amb capacitat de sorpresa de l'escena actual.
Flashmobs, manifestacions surrealistes que envaeixen els carrers de mig món
Si algú va pel carrer i de sobte es troba enmig d'una guerra de coixins o una manifestació de zombis, el més probable és que hagi ensopegat amb una "flashmob". Una "flashmob" és un mobilització instantània. Aquesta nova manifestació de l'absurd busca, per mitjà de propostes imaginatives, trencar la quotidianitat de les grans ciutats i subvertir els espais urbans per transformar-los en espais lúdics. L'èxit d'aquesta mena de convocatòries cal buscar-lo en l'ús de les noves tecnologies per fomentar la participació. El mòbil i internet han propiciat que el fenomen de les "flashmobs" s'estengui ràpidament i s'hagi convertit en una tendència de moda a les principals ciutats del món, on centenars de persones es reuneixen per crear l'esdeveniment més esbojarrat. Aquest reportatge de "Silenci?" repassa els principals col·lectius d'aquest "esport" urbà i les "flashmobs" més surrealistes que fan furor als carrers de mig món.
Sybil Vane, el trio de noies més sorollós del rock independent
Rocio, Padi i Luciana són Sibyl Vane, un grup de rock femení que no sona com una banda de rock femení. Sense etiquetes ni consignes feministes i amb les guitarres a tot volum i un parell de discos publicats, s'han convertit en una banda amb personalitat i bona reputació entre la crítica. No es defineixen com un grup de "riot grrrls" però el cert és que les Sybil Vane fan soroll, criden sobre l'escenari i no destrossen guitarres perquè no tenen prou diners per comprar-ne de noves. Inspirades en la música combativa de bandes com The Breeders i Fugazi, aquestes aficionades a les bitlles han gravat el segon disc, "Turismo de Interior", onze cançons de rock desballestat. En aquest qüestionari de "Silenci?", les Sybil Vane fan callar aquells que diuen que tots els grups de noies sonen igual.
Ito Morabito, entrevista a un referent del disseny gràfic internacional
Encara que el seu nom indiqui tot el contrari, Ito Morabito no és l'enèsim artista asiàtic que tothom es pot imaginar. Ben al contrari, és un dissenyador francès, ros i amb els ulls clars, que escolta bandes com Air mentre treballa i que ha convertit la seva marca, Ora Ito, en un dels referents del disseny gràfic internacional. Amb només 28 anys, molts dits apunten aquest marsellès com el successor natural de Philipp Starck. Educat en un ambient artístic, fill d'un conegut dissenyador francès i nebot d'un arquitecte respectat, Morabito va provocar un cisma familiar quan va deixar l'escola de disseny un any després d'inscriure's-hi. La intuïció el va portar, amb 21 anys, a dissenyar productes inventats i va desenvolupar el seu gust pel minimalisme i l'ordre. Al seu currículum hi ha marques com Heineken, Adidas i Levi's.
Nacho Vigalondo, actor i realitzador, especialista en humor delirant, respon el qüestionari
La mateixa nit que Alejandro Amenábar guanyava un Oscar, a la mateixa cerimònia hi havia un càntabre desconegut que també aspirava a una estatueta pel curtmetratge "7:35". No va guanyar, i els mitjans no li van fer ni cas, però internet va convertir l'actor i realitzador Nacho Vigalondo en una estrella de l'humor delirant i la filosofia marciana. No té pèls a la llengua, i amb aquesta convicció, Nacho Vigalondo, guionitza, dirigeix i protagonitza històries esbojarrades. Amb l'agenda plena de nous projectes, aviat estrenarà el primer llargmetratge, un "thriller" ple de girs inesperats que pot fer canviar el parer de més d'un sobre el cine espanyol, i el pot confirmar com un dels directors originals i amb capacitat de sorpresa de l'escena actual.
Flashmobs, manifestacions surrealistes que envaeixen els carrers de mig món
Si algú va pel carrer i de sobte es troba enmig d'una guerra de coixins o una manifestació de zombis, el més probable és que hagi ensopegat amb una "flashmob". Una "flashmob" és un mobilització instantània. Aquesta nova manifestació de l'absurd busca, per mitjà de propostes imaginatives, trencar la quotidianitat de les grans ciutats i subvertir els espais urbans per transformar-los en espais lúdics. L'èxit d'aquesta mena de convocatòries cal buscar-lo en l'ús de les noves tecnologies per fomentar la participació. El mòbil i internet han propiciat que el fenomen de les "flashmobs" s'estengui ràpidament i s'hagi convertit en una tendència de moda a les principals ciutats del món, on centenars de persones es reuneixen per crear l'esdeveniment més esbojarrat. Aquest reportatge de "Silenci?" repassa els principals col·lectius d'aquest "esport" urbà i les "flashmobs" més surrealistes que fan furor als carrers de mig món.
Sybil Vane, el trio de noies més sorollós del rock independent
Rocio, Padi i Luciana són Sibyl Vane, un grup de rock femení que no sona com una banda de rock femení. Sense etiquetes ni consignes feministes i amb les guitarres a tot volum i un parell de discos publicats, s'han convertit en una banda amb personalitat i bona reputació entre la crítica. No es defineixen com un grup de "riot grrrls" però el cert és que les Sybil Vane fan soroll, criden sobre l'escenari i no destrossen guitarres perquè no tenen prou diners per comprar-ne de noves. Inspirades en la música combativa de bandes com The Breeders i Fugazi, aquestes aficionades a les bitlles han gravat el segon disc, "Turismo de Interior", onze cançons de rock desballestat. En aquest qüestionari de "Silenci?", les Sybil Vane fan callar aquells que diuen que tots els grups de noies sonen igual.
