"La detenció dels 113", dissabte a "Dies de transició"
El 28 d'octubre del 1973 una reunió clandestina es va acabar amb la majoria dels assistents a la presó de la Via Laietana de Barcelona. "Dies de transició" recorda dissabte com van anar els fets.
El diumenge 28 d'octubre del 1973, unes 150 persones van entrar a l'església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Només eren les deu del matí, i totes havien fet plans per a la resta del dia. Unes havien quedat per dinar amb la família i altres havien d'anar al camp del Barça per veure el debut de Cruyff amb la samarreta blaugrana. Ningú no va preveure que aquella jornada acabarien a la presó.
Aquell matí, persones de totes les edats i professions van pujar al primer pis de la parròquia per fer-hi una reunió clandestina. Tots pertanyien a l'Assemblea de Catalunya, la primera plataforma unitària antifranquista que lluitava per aconseguir la democràcia. Els seus membres formaven part de partits polítics clandestins i sindicats il·legals, però també de col·legis professionals i associacions de veïns. Tot i que els assistents havien anat amb compte, la policia va localitzar la reunió i en pocs minuts va encerclar l'església. A dos quarts d'onze, els grisos van irrompre a l'edifici. Aprofitant els primers moments de confusió alguns dels assistents van poder fugir, però la majoria van ser detinguts. Cent tretze persones. Totes van anar a la presó.
Algunes de les persones detingudes, com Raimon Obiols, Xavier Folch, el pescador Josep Ayza o l'advocada Assumpció Sallés reviuen en aquest capítol la detenció a l'església, les 72 hores passades a Via Laietana, els interrogatoris de la brigada social i els mesos de presó.
El 28 d'octubre del 1973 va canviar la història de l'Assemblea. La policia no va calcular les conseqüències d'aquesta detenció massiva. De seguida hi va haver una gran mobilització ciutadana de suport als detinguts, i es va engegar una campanya de solidaritat que va tenir ressò internacional. El règim va convertir públicament l'Assemblea de Catalunya en l'oposició.
Aquell matí, persones de totes les edats i professions van pujar al primer pis de la parròquia per fer-hi una reunió clandestina. Tots pertanyien a l'Assemblea de Catalunya, la primera plataforma unitària antifranquista que lluitava per aconseguir la democràcia. Els seus membres formaven part de partits polítics clandestins i sindicats il·legals, però també de col·legis professionals i associacions de veïns. Tot i que els assistents havien anat amb compte, la policia va localitzar la reunió i en pocs minuts va encerclar l'església. A dos quarts d'onze, els grisos van irrompre a l'edifici. Aprofitant els primers moments de confusió alguns dels assistents van poder fugir, però la majoria van ser detinguts. Cent tretze persones. Totes van anar a la presó.
Algunes de les persones detingudes, com Raimon Obiols, Xavier Folch, el pescador Josep Ayza o l'advocada Assumpció Sallés reviuen en aquest capítol la detenció a l'església, les 72 hores passades a Via Laietana, els interrogatoris de la brigada social i els mesos de presó.
El 28 d'octubre del 1973 va canviar la història de l'Assemblea. La policia no va calcular les conseqüències d'aquesta detenció massiva. De seguida hi va haver una gran mobilització ciutadana de suport als detinguts, i es va engegar una campanya de solidaritat que va tenir ressò internacional. El règim va convertir públicament l'Assemblea de Catalunya en l'oposició.
