Enfrontament històric

"Sota terra" recrea la batalla de Talamanca

Fem una excavació força atípica per intentar saber com va anar amb exactitud la batalla entre l'exèrcit català i el borbònic de Felip V en el marc de la guerra de Successió.

En el marc de la guerra de Successió, l'agost del 1714 va tenir lloc al poble de Talamanca una gran batalla entre l'exèrcit català i el borbònic de Felip V. El comandant de les tropes catalanes, el marquès del Poal, va deixar escrita la narració de l'enfrontament. Amb gran detall, explicava com havia transcorregut la victòria catalana, que seria la darrera abans de la desfeta de l'Onze de Setembre i de la capitulació final.

Aquest dilluns, a "Sota terra", fem una excavació força atípica: fent servir la tecnologia (detectors de metalls, localitzadors de GPS…) intentarem saber com va anar la batalla amb exactitud. Si trobem projectils i esbrinem quin exèrcit els van disparar, podrem saber si la batalla va transcórrer com descriu el marquès del Poal al seu text i, per tant, certificar científicament que l'exèrcit català va guanyar aquell enfrontament. També buscarem unes desenes de cadàvers que, segons diu la tradició, són de soldats morts durant la batalla i que estan enterrats a la plaça del poble.

El jaciment

Talamanca és un poble del Bages, situat dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. És un poble petit (hi viuen de manera fixa unes poques dotzenes de persones, tot i que hi ha força segones residències i és un poble que rep nombrosos turistes). Tot i que s'han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia que tenim de Talamanca es remunta a l'any 960 quan Salla, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages, fa una donació de terres d'unes cases i terrenys en el lloc anomenat terme del Castell de Talamanca. L'excavació té lloc a la vall de la riera de Talamanca, entre aquest poble i la masia de la Mussara, on segons la descripció que en va fer el marquès del Poal va tenir lloc l'enfrontament.

Context històric

Al començament del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica. La guerra de Successió va enfrontar mig Europa. França i Castella, entre d'altres, defensaven Felip de Borbó com a nou monarca espanyol. Anglaterra i la Corona d'Aragó eren algunes de les potències que apostaven per l'arxiduc Carles d'Àustria. Quan aquest va heretar l'imperi austríac, les potències europees van posar fi a l'enfrontament amb el Tractat d'Utrecht, del 1713, que confirmava Felip V com a nou rei espanyol. Però Catalunya, que temia perdre les seves institucions, va continuar defensant Carles com a rei. El setembre del 1714 les tropes filipistes van derrotar definitivament l'exèrcit català, amb la desfeta de l'Onze de Setembre de Barcelona i la capitulació de Cardona, l'últim bastió català, el 18 d'aquell mateix mes. La guerra de Successió va significar l'ocupació de Catalunya per les tropes franco-castellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes, que s'havien anat configurant des de l'alta edat mitjana.
Anar al contingut