TV3 emet dijous "Sumaríssim 477" 10 anys després d'estrenar-se
Deu anys després de la seva estrena, dijous TV3 recupera aquest reportatge d'investigació que aporta proves definitives sobre la vida i la mort del polític català Manuel Carrasco i Formiguera.
Dijous, TV3 emet el polèmic treball de Dolors Genovès "Sumaríssim 477", un reportatge d'investigació sobre la condemna a mort el 1937 de Manuel Carrasco i Formiguera per un presumpte delicte d'adhesió a la rebel·lió. La realització és de Lluís Montserrat i la producció de Gisela Perraut. TV3 el va estrenar al novembre de 1994.
Televisió de Catalunya va ser el primer mitjà de comunicació que va accedir a un arxiu sota jurisdicció militar, en concret el del govern militar de Burgos. L'objectiu era localitzar la instrucció del consell de guerra del 28 d'agost del 1937 que va condemnar el polític català Manuel Carrasco i Formiguera a la pena de mort. El resultat va ser "Sumaríssim 477", un reportatge d'investigació que aporta proves definitives sobre la vida i la mort de Carrasco i Formiguera. Per què Manuel Carrasco i Formiguera? Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos el 9 d'abril del 1938 per un piquet de la Guàrdia Civil, hi va haver un gran nombre d'hipòtesis sobre el que va passar durant el consell de guerra que el va condemnar a mort i les circumstàncies que hi van influir. Però mai fins ara s'havia aportat cap prova documental. "Sumaríssim 477" descobreix l'al·legat de la defensa, l'argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec i els interrogatoris a què és sotmès l'encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort. Si bé Carrasco va ser empresonat i executat a Burgos pel terror "blau", també va ser perseguit a la Catalunya republicana i revolucionària de començaments de la guerra. Carrasco era republicà i catalanista, però també era catòlic i, per tant, objectiu a abatre. Paradoxalment, la raó que va impulsar els "incontrolats" a perseguir-lo no va ser la religió, sinó la seva actuació com a assessor jurídic de la Generalitat.
"Sumaríssim 477" demostra com els interessos econòmics i l'ambició personal van obligar Carrasco a abandonar Catalunya per acabar en mans de la repressió militar del bàndol dels "nacionals". Manuel Carrasco i Formiguera és, en definitiva, la figura incòmoda que trenca esquemes. Un polític que per convicció i que per defensar la legalitat va ser perseguit a Catalunya i executat a Burgos.
Durant sis mesos, l'equip d'investigació de Programes Especials de TVC va treballar a Burgos, Madrid, Baiona, Ginebra, Poblet, Cambrils i Barcelona seguint la pista de les activitats del líder del partit Unió Democràtica de Catalunya (UDC). A l'arxiu del Jutjat Militar Territorial núm. 45, del govern militar de Burgos, es va tenir accés a la instrucció íntegra del Sumaríssim 477 de l'any 1937 que va condemnar a mort Manuel Carrasco i Formiguera per un presumpte delicte d'adhesió a la rebel·lió. A través de la causa es poden resseguir dia a dia els mecanismes d'un procés tècnicament perfecte i profundament fals.
Televisió de Catalunya va ser el primer mitjà de comunicació que va accedir a un arxiu sota jurisdicció militar, en concret el del govern militar de Burgos. L'objectiu era localitzar la instrucció del consell de guerra del 28 d'agost del 1937 que va condemnar el polític català Manuel Carrasco i Formiguera a la pena de mort. El resultat va ser "Sumaríssim 477", un reportatge d'investigació que aporta proves definitives sobre la vida i la mort de Carrasco i Formiguera. Per què Manuel Carrasco i Formiguera? Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos el 9 d'abril del 1938 per un piquet de la Guàrdia Civil, hi va haver un gran nombre d'hipòtesis sobre el que va passar durant el consell de guerra que el va condemnar a mort i les circumstàncies que hi van influir. Però mai fins ara s'havia aportat cap prova documental. "Sumaríssim 477" descobreix l'al·legat de la defensa, l'argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec i els interrogatoris a què és sotmès l'encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort. Si bé Carrasco va ser empresonat i executat a Burgos pel terror "blau", també va ser perseguit a la Catalunya republicana i revolucionària de començaments de la guerra. Carrasco era republicà i catalanista, però també era catòlic i, per tant, objectiu a abatre. Paradoxalment, la raó que va impulsar els "incontrolats" a perseguir-lo no va ser la religió, sinó la seva actuació com a assessor jurídic de la Generalitat.
"Sumaríssim 477" demostra com els interessos econòmics i l'ambició personal van obligar Carrasco a abandonar Catalunya per acabar en mans de la repressió militar del bàndol dels "nacionals". Manuel Carrasco i Formiguera és, en definitiva, la figura incòmoda que trenca esquemes. Un polític que per convicció i que per defensar la legalitat va ser perseguit a Catalunya i executat a Burgos.
Durant sis mesos, l'equip d'investigació de Programes Especials de TVC va treballar a Burgos, Madrid, Baiona, Ginebra, Poblet, Cambrils i Barcelona seguint la pista de les activitats del líder del partit Unió Democràtica de Catalunya (UDC). A l'arxiu del Jutjat Militar Territorial núm. 45, del govern militar de Burgos, es va tenir accés a la instrucció íntegra del Sumaríssim 477 de l'any 1937 que va condemnar a mort Manuel Carrasco i Formiguera per un presumpte delicte d'adhesió a la rebel·lió. A través de la causa es poden resseguir dia a dia els mecanismes d'un procés tècnicament perfecte i profundament fals.
