"30 minuts" presenta diumenge el reportatge "Gossos milionaris"

"30 minuts" emet diumenge un reportatge on es descriu la vida d'uns animals de companyia que no fan precisament el que entenem com a "vida de gos".

"30 minuts" centra el reportatge en la vida d'un seguit de gossos milionaris a la ciutat de Nova York, on cada cop hi ha més negocis especialitzats per a aquests animals.

Segons força experts de les finances, el mercat dels gossos és actualment la fàbrica de diners més generosa que hi ha. És una opinió confirmada per Wendy, directora d'"Animal Fair", una exclusiva revista trimestral que ven espais publicitaris a desenes i que llança 250.000 exemplars de cada número. El gos de la mateixa Wendy, "Lucky", mai trepitja les voreres de Nova York: estan massa brutes. I la directora en qüestió reconeix que té més "portagossos" que no pas bosses de mà. Quan surt de viatge de negocis, deixa la "Lucky" al Caní Ritzi, l'hotel de cinc estrelles més nou de Manhattan, amb dues "suites" imperials i tres menús italians especialment pensats per al paladar dels gossos.

Mentrestant, als carrers de Nova York no és estrany veure taxis reservats per a cànids. Els cangurs per a gossos, una nova raça d'homes i dones de negocis, també comencen a tenir protagonisme a la ciutat. I Nova York acaba d'obrir el seu primer balneari caní. És una guarderia amb botiga inclosa que ven de tot: des de menjar fins a joguines i productes de bellesa i per a la salut, sempre per a gossos. Els pisos segon i tercer són extensions d'herba sintètica perquè els gossos hi corrin deslligats, tot un luxe en una ciutat on han d'anar amb corretja en tot moment, fins i tot a Central Park. Un preparador titulat s'encarrega del gimnàs del quart pis. Finalment, el bar de dalt de tot és exclusiu per a quissos. S'hi serveixen grans esmorzars els diumenges i s'hi organitzen celebracions d'aniversari i de casament.

A més, els nostres companys peluts han trobat, finalment, la forma de parlar. Una dona suposadament molt lúcida assegura que es comunica telepàticament amb gossos, vius o morts, des de casa seva... o per telèfon. El preu, per això, no és el mateix. Ara que els gossos poden expressar-se, ens agradaria saber què opinen del passat, de quan havien de fer realment una vida de gos.

Un reportatge d'Antoine Ferro. Marathon.