"Cuchillo de palo", a la Berlinale 2010

Una coproducció de TVC amb Estudi Playtime, seleccionada a la secció competitiva Panorama Dokumente de la 60a edició del Festival de Cinema de Berlín

"Cuchillo de palo", una coproducció d'Estudi Playtime i Televisió de Catalunya, "opera prima" de la jove realitzadora paraguaiana Renate Costa, ha estat seleccionada oficialment a la secció Panorama Dokumente del prestigiós Festival de Cinema de Berlín, que celebra aquest any la seva 60a edició. La secció Panorama Dokumente projectarà 15 documentals d'arreu del món, d'entre els quals "Cuchillo de palo", que serà l'única pel·lícula de producció catalana seleccionada enguany en una secció competitiva. Aquest llarg documental, desenvolupat en el marc del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra i produït per Estudi Playtime, ha comptat amb la participació de Televisió de Catalunya, que hi va apostar des del moment que va tenir notícia del projecte.

Era hivern. El meu pare ens va cridar urgentment. Van trobar el seu cos nu al terra. Hi havia gent amuntegada davant la cantonada. La policia separava als curiosos. Els meus parents eren allà. Em van demanar que entrés i li escollís la roba per vetllar-lo. Em vaig apropar al seu armari; estava buit. Quan vaig preguntar de què va morir em van dir: de tristesa. Aquella resposta contradeia tots els meus records sobre la seva vida. Renate Costa.

Si al Paraguai et diuen "108" t'estan dient "puto maricó". El número remet a la captura, i la tortura, als anys 70, durant la dictadura d'Stroessner, de 108 homosexuals per sotmetre'ls a investigació. Entre aquests hi havia l'oncle de la realitzadora, Rodolfo Costa. Rodolfo Costa va ser l'únic fill del seu avi que no va seguir la tradició familiar de fer de ferrer. Ballarí consumat, amant de la roba cridanera, Costa va convertir-se en un tabú familiar. De nit es deia Héctor Torres. Després de l'alliberament es va anar aïllant fins que només la seva mare en va tenir cura. El documental s'estructura sobre la base de la dicotomia del personatge: Rodolfo de dia, Héctor de nit. A partir de la trobada amb les persones que el van conèixer i del contrast amb els propis records d'infantesa, conjuntament amb les converses amb el pare-germà, la Renate Costa intenta recompondre una personalitat singular que va viure un temps especial.

Aquest projecte ha rebut el suport del programa MEDIA de la Unió Europea, de la prestigiosa fundació holandesa Jan Vrijman, dependent del no menys reconegut Festival Internacional de Documentals d'Amsterdam (IDFA), de l'Alter-Ciné Foundation del Canadà, del Fondo Municipal de Desarrollo Cinematográfico (FODECICA) del Paraguai, del Fondo Nacional de la Cultura y las Artes (FONDEC), també del Paraguai, així com del Màster Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra a Catalunya, del qual Renate Costa ha estat alumna.