"Al seu aire" i "Dissonàncies", a "Taller"

Les històries de dos nois descontents amb la vida i el desenvolupament d'un projecte d'un artista lligat a una empresa, temes dels dos documentals que s'emeten a "Taller".

Ell viu en el seu cercle, on giren les seves idees. Tota una filosofia de vida. Per en Quico, un pessimista no es més que aquell que té un punt de vista equivocat. L'altre està enamorat del carrer, la seva dona de tota la vida. En Pep pensa que és millor morir de fàstic que d'amor. Cap dels dos ha treballat mai. En Quico veu els diners en guitarres i en Pep camina per la vida amb els seus llibrets plens de silenci. Tenien ideals i, després d'anys de vivències i cúmuls d'experiències, els mantenen. Juguen amb la vida, van al seu aire, a la seva. Es reinventen a cada tirada i es posicionen davant el món. Si el joc tornés una altra vegada, canviarien?

La història del primer documental que presenta "Taller" va néixer per la motivació de tres noies illenques que, coincidint a Barcelona, van decidir mostrar allò que els estava cridant l'atenció. A les grans ciutats hi havia un espai per aquelles persones que han viscut, viuen i viuran sense treballar. Entenent treballar com el seguit d'ordres d'un patró, uns esquemes, uns horaris determinats i limitant les possibilitats creatives a entrar dintre de la roda de la feina mecànica.

Les tres noies són la Davinia Baéz, que va néixer fa 27 anys a les illes Canàries. Va triar el camí de l'audiovisual, buscant les experiències diàries i tots els mons per explorar. Cristina López Guillén estudia el Màster de Realització de Documental creatiu i es allà on coneix les dues companyes de documental. I la Francesca Tur Serra va néixer a Eivissa i va arribar a Barcelona amb 17 anys per estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la UAB i Fotografia.

"Dissonàncies"
Disonancias és una plataforma que uneix un artista a una empresa durant nou mesos, el temps per desenvolupar un projecte d'innovació proposat per l'empresa. Dins d'aquest marc, el reportatge segueix el desenvolupament de dos projectes. El primer se centra en la metodologia i processos de treball d'un departament de TV3 i el segon mostra la construcció de dues "arquitectures" amb requisits molt especials.

Caroline Fournier va néixer a Poitiers i és diplomada de Belles Arts a Estrasburg, es forma a la Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona, cultivant el seu interès per la dansa i la videodansa. Estableix la seva primera experiència en l'àmbit de la creació audiovisual al taller de Videodansa de l'Institut del Teatre, realitzant el seu primer curt de videodansa. Des d'aleshores, amplia també la seva pràctica cap al documental com a forma d'investigació d'iniciatives destacables.