El futbolista Antoni Ramallets, a "(S)avis"
Conegut amb el nom d'"El Gat de Maracanã", és un dels mites de l'esport gràcies al seu control de la pilota, en aquest cas, però, amb les mans.
Antoni Ramallets és conegut des de fa temps com el millor porter de la història del Futbol Club Barcelona. Al mateix temps, ha estat una icona per a tota una generació que es va refugiar en el futbol en una època tan difícil, grisa i dura com el franquisme i la postguerra.
Li agrada referir-se a si mateix com una persona i professional eficient, més que no pas com a espectacular o magnífic. Sempre humil, responsable i sincer al llarg de l'entrevista, Ramallets ens parla, a "(S)avis", de com s'han d'encaixar els errors quan ets el número 1, de quines emocions se senten quan tota l'afició aclama un equip, de com veu el futbol d'avui en dia i del futur que preveu al Barça actual.
"El Gat de Maracanã" no té les urpes llargues, però sí les mans grosses, una característica bàsica que el va portar fins al cim en un esport competitiu, difícil i sempre envoltat de polèmica, però que crea afició arreu del món.
Citacions de "(S)avi"
"Jo crec que es neix de porter. S'hi neix. El que passa que un no se'n dóna compte fins al cap d'un temps que vas jugant partits i et van elogiant, et van traient sobrenoms i coses d'aquestes. La principal virtut que ha de tenir un porter és tenir devoció pel lloc."
"El que fa teatre és que és dolent, no serveix per jugar. Ara, si tu ets efectiu i en el mateix salt o 'palometa' resulta que has quedat bé per a la fotografia, perfecte! Però realment, si un és bo no hi pensa, ni molt menys."
"Treballava, estudiava i jugava a futbol. Quan jugava a l'Europa, jo em pagava els estudis, 30 duros al mes."
"L'únic que pot salvar un equip és el porter. En un mal moment, quan té una actuació essencial, sublim i que empati a zero, ha salvat l'equip d'una derrota. És molt difícil que un davanter, un jugador de camp, salvi l'equip."
Li agrada referir-se a si mateix com una persona i professional eficient, més que no pas com a espectacular o magnífic. Sempre humil, responsable i sincer al llarg de l'entrevista, Ramallets ens parla, a "(S)avis", de com s'han d'encaixar els errors quan ets el número 1, de quines emocions se senten quan tota l'afició aclama un equip, de com veu el futbol d'avui en dia i del futur que preveu al Barça actual.
"El Gat de Maracanã" no té les urpes llargues, però sí les mans grosses, una característica bàsica que el va portar fins al cim en un esport competitiu, difícil i sempre envoltat de polèmica, però que crea afició arreu del món.
Citacions de "(S)avi"
"Jo crec que es neix de porter. S'hi neix. El que passa que un no se'n dóna compte fins al cap d'un temps que vas jugant partits i et van elogiant, et van traient sobrenoms i coses d'aquestes. La principal virtut que ha de tenir un porter és tenir devoció pel lloc."
"El que fa teatre és que és dolent, no serveix per jugar. Ara, si tu ets efectiu i en el mateix salt o 'palometa' resulta que has quedat bé per a la fotografia, perfecte! Però realment, si un és bo no hi pensa, ni molt menys."
"Treballava, estudiava i jugava a futbol. Quan jugava a l'Europa, jo em pagava els estudis, 30 duros al mes."
"L'únic que pot salvar un equip és el porter. En un mal moment, quan té una actuació essencial, sublim i que empati a zero, ha salvat l'equip d'una derrota. És molt difícil que un davanter, un jugador de camp, salvi l'equip."
