Testimoni d'una monja carmelita descalça

"Cristina Kaufmann, recrear les soledats" a "El documental"

Una visió del nostre món des de la contemplació, l'oració i el treball.

Aquest dimarts, "El documental" emet conjuntament "Cristina Kaufmann, recrear les soledats" i "Un pont sobre el Drina". Tots dos treballs ens interroguen sobre el valor i la transcendència de la vida humana. El primer, des del testimoni d'una monja carmelita que reflexiona sobre múltiples aspectes de l'experiència religiosa i exposa a càmera la seva vivència de la fe cristiana. El segon, que ja va ser emès pel programa, incideix en el record de la guerra de Bòsnia a partir de la contemplació del pas del temps en un pont emblemàtic sobre el Drina i de les veus de diversos testimonis de la tragèdia humana que s'hi va viure.

"Cristina Kaufmann, recrear les soledats", dirigit per Francesc Grané, és una entrevista inèdita a la carmelita descalça del Carmel de Mataró Cristina Kaufmann. El testimoni d'aquesta monja ens parla del "desig de Déu", de la seva manera d'entendre la religió i la fe, així com de molts altres temes vinculats a l'actualitat, com el terrorisme (l'oblit i el perdó), els joves i el seu allunyament de l'Església o la creença en el més enllà.

El director del documental, Francesc Grané, afirma que no volia que fos una biografia de Kaufmann. Volia que es convertís en una aproximació a allò que, en el nucli de la intimitat de milions de persones, és el seu motor generador de vida: l'experiència de Déu des de les pròpies soledats. El diàleg és fruit d'una entrevista que Grané va realitzar entre els anys 1994 i 1997.

L'origen de l'entrevista ens l'explica el mateix director: "Des del 1983 a 1988 vaig mantenir diversos contactes amb el Monestir del Carmel de Mataró. La meva relació va disminuir en traslladar-me a viure a Barcelona. Del 1994 fins al 1997 vaig anar buscant persones que em poguessin explicar i donar raó de la seva experiència espiritual. Ho vaig fer amb una càmera de vídeo. Enregistrava entrevistes que tenien, bàsicament, un interès particular. Vaig viatjar a Àfrica, a Sud-amèrica, per Europa. Van ser uns anys de rastrejar en la interioritat de persones d'una vida interior intensa a la vegada que mantenien una relació de gran compromís amb el seu entorn. Hi havia una preocupació essencial: quins són els nuclis del cristianisme? Què és allò essencial que dóna sentit a una vida cristiana? Va ser així com em vaig llançar a la recerca de persones sòlides, a mestres de l'ànima. El diàleg enregistrat -més que no pas una entrevista- amb Cristina Kaufmann es va quedar en un calaix. Pensava editar-la però el dia a dia professional no em deixava trobar un moment bo per fer-ho".

Després de conèixer la notícia de la mort de la germana Cristina Kaufmann, Grané va pensar que havia arribat el moment d'editar aquell material audiovisual. "Vaig sentir que havia de posar la cinta al servei d'aquelles persones que tenen ganes d'anar al fons de la seva pròpia vida, de la seva pròpia ànima, com ho va fer la germana Cristina. Aquest era un material que tenia jo però que, del tot del tot, no em pertanyia: eren les seves paraules, la seva veu, la seva experiència de Déu... una experiència compartida amb totes les persones que busquen i que tenen un desig intens de trobar".

Cristina de la Divina Gràcia va néixer a Baden, Suïssa, el 1939. Va arribar a Mataró el 1964 i va professar l'any 1965. Va morir a Mataró el 18 d'abril de 2006.

Aquest documental va ser guardonat amb el Premi Farel (Neuchâtel, Suïssa 2008) especialitzat en cinema de temàtica religiosa.

Fitxa tècnica:
Idea, guió i direcció: Francesc Grané
Realització i muntatge: Joan Grané

Més informació a http://www.eulogosmedia.com/catala/eu_marcos_kaufmann.htm 
El lloc web del Carmel de Mataró: http://www.carmel-mataro.net/ca/25/portada/  

"Un pont sobre el Drina", un documental de producció belga dirigit per Xavier Lukomski ens transporta a la guerra de Bòsnia de la qual recordem, sobretot, noms de ciutats com Sarajevo, Mostar, Bihac, Tuzla, Gorazde, Srebrenica...

Però no recordem Visegrad. A causa que els mitjans de comunicació occidentals no en van parlar mai, com si no hi hagués passat res, com si Visegrad no hagués existit mai. Però Visegrad existeix. És una petita ciutat a l'est de Bòsnia amb un pont com un emblema.

Un pont majestuós i simbòlic, subjecte passiu de la novel·la d'Ivo Andric, premi Nobel de Literatura de l'any 1961, que explica, a través de la vida d'aquest pont, construït al segle XVI pels otomans, no només quatre segles de la història d'una ciutat, sinó també quatre segles de la història de Bòsnia, quatre segles de la història d'Europa...

Fitxa tècnica:
Direcció: Xavier Lukomski
Fotografia: Jorge León
Edició: Michèle Hubinon
Producció: Cobra Films (Bèlgica) en coproducció amb WIP, amb el suport del Centre du Cinéma et de l'Audiovisuel et les télédistributeurs wallons

Festivals:
Toronto International Film Festival, 2006, Canadà
9è RIDM (Rencontres Internationales du Documentaire de Montréal), 2006, Quebec, Canadà

Anar al contingut