Els límits dels drets d'autor, a "Sense ficció"
Un documental sobre les restriccions a la creació que imposa el "copyright" i la cultura que se'n pot derivar si es barregen les obres ja existents i es transgredeixen els límits de la propietat intel·lectual.
Dimecres, a les 00.30, "Sense ficció", la franja que TV3 dedica al documental, presenta la producció "RIP: A remix manifesto". S'entrevistarà Ramon Muntaner, director de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) a la Zona Mediterrània.
El músic preferit del realitzador Brett Gaylor es diu Girl Talk. Gaylor vol fer una pel·lícula sobre Girl Talk, però descobreix que en lloc de transformar-lo en director de cinema això el convertirà en un criminal. Perquè Girl Talk no fa qualsevol tipus de música: fa "mash-ups", o cançons a partir de fragments d'altres cançons, els propietaris legals de les quals batallen contra les noves tecnologies, i l'ús nou i creatiu que es pot fer de les seves creacions.
Per fer el documental que proposa aquest divendres el programa dirigit per Joan Salvat, el jove realitzador canadenc ha dedicat 6 anys a construir la defensa d'un manifest que, segons ell, ha d'establir les bases de la creació artística del futur. Segons Gaylor, les noves formes de creació van lligades a les noves tecnologies, i d'aquesta manera tots els consumidors poden ser també, fàcilment, creadors. Una d'aquestes eines per descarregar la cultura del món i transformar-la en una cosa diferent és el "remix". Però aquí apareix una de les principals barreres que Gaylor creu contrària a la creació lliure: el "copyright" o drets d'autor, que prohibeix i penalitza la utilització lliure de fragments de l'obra d'altres artistes autors per a noves creacions.
Aquest fet el porta a fer un al·legat en contra de la llei de la propietat intel·lectual. Segons molts dels testimonis que apareixen al documental, aquesta llei ha transgredit la seva funció inicial de motivar la creació, i contràriament ha esdevingut una greu limitació per a la cultura lliure i de domini públic, ja que ha enfrontat sovint els artistes amb les empreses que en gestionen els drets: la propietat no està en mans dels artistes, sinó dels propietaris dels drets, que s'enriqueixen a costa dels creadors.
Amb l'ajuda de l'inspirador del manifest, l'advocat especialista en dret informàtic Lawrence Lessig, i de l'artista Girl Talk, Gaylor demostra, entre altres aspectes, que artistes com els Rolling Stones o el mateix Walter Disney han basat les seves obres en creacions passades, fet que, avui en dia, hauria suposat una violació de les lleis del "copyright".
L'originalitat de la proposta de Gaylor traspassa fronteres. Al web www.opensourcecinema.org, el realitzador hi té publicats fragments del seu documental que qualsevol persona pot manipular i reversionar per fer-ne el seu propi "remix". Per Gaylor no som tan sols consumidors de cultura, sinó que tots podem arribar a ser-ne generadors.
Dirigit per Brett Gaylor i produït per l'NFB.
El músic preferit del realitzador Brett Gaylor es diu Girl Talk. Gaylor vol fer una pel·lícula sobre Girl Talk, però descobreix que en lloc de transformar-lo en director de cinema això el convertirà en un criminal. Perquè Girl Talk no fa qualsevol tipus de música: fa "mash-ups", o cançons a partir de fragments d'altres cançons, els propietaris legals de les quals batallen contra les noves tecnologies, i l'ús nou i creatiu que es pot fer de les seves creacions.
Per fer el documental que proposa aquest divendres el programa dirigit per Joan Salvat, el jove realitzador canadenc ha dedicat 6 anys a construir la defensa d'un manifest que, segons ell, ha d'establir les bases de la creació artística del futur. Segons Gaylor, les noves formes de creació van lligades a les noves tecnologies, i d'aquesta manera tots els consumidors poden ser també, fàcilment, creadors. Una d'aquestes eines per descarregar la cultura del món i transformar-la en una cosa diferent és el "remix". Però aquí apareix una de les principals barreres que Gaylor creu contrària a la creació lliure: el "copyright" o drets d'autor, que prohibeix i penalitza la utilització lliure de fragments de l'obra d'altres artistes autors per a noves creacions.
Aquest fet el porta a fer un al·legat en contra de la llei de la propietat intel·lectual. Segons molts dels testimonis que apareixen al documental, aquesta llei ha transgredit la seva funció inicial de motivar la creació, i contràriament ha esdevingut una greu limitació per a la cultura lliure i de domini públic, ja que ha enfrontat sovint els artistes amb les empreses que en gestionen els drets: la propietat no està en mans dels artistes, sinó dels propietaris dels drets, que s'enriqueixen a costa dels creadors.
Amb l'ajuda de l'inspirador del manifest, l'advocat especialista en dret informàtic Lawrence Lessig, i de l'artista Girl Talk, Gaylor demostra, entre altres aspectes, que artistes com els Rolling Stones o el mateix Walter Disney han basat les seves obres en creacions passades, fet que, avui en dia, hauria suposat una violació de les lleis del "copyright".
L'originalitat de la proposta de Gaylor traspassa fronteres. Al web www.opensourcecinema.org, el realitzador hi té publicats fragments del seu documental que qualsevol persona pot manipular i reversionar per fer-ne el seu propi "remix". Per Gaylor no som tan sols consumidors de cultura, sinó que tots podem arribar a ser-ne generadors.
Dirigit per Brett Gaylor i produït per l'NFB.
