Àpats típics

"Karakia" dedica un segon programa als veïns d'origen veneçolà

El programa presenta "Geografia criolla-2", el segon dels dos capítols que dedica a la comunitat veneçolana que viu a Catalunya.

L'expressió "criollo", a Veneçuela, i a diferència d'altres països, és un signe identitari de tot el que és propi, ja siguin habitants locals, espècies animals o productes alimentaris. De fet, diuen que el plat que millor representa Veneçuela és el pabellón criollo, perquè els ingredients -la carn, les caraotas (fesols negres) o l'arròs- s'identifiquen amb el color de pell indígena, l'africà dels esclaus i l'europeu dels colonitzadors. El cert és que la cultura veneçolana és hereva d'aquesta barreja, a la qual s'ha d'afegir la de migracions de països arribats en època de la bonança del petroli. 

En aquest segon capítol dedicat als veïns d'origen veneçolà, "Karakia" aprèn amb la Rayda com es cuina un pabellón. A més, aquesta filòsofa que ara viu a Tona, en un entorn molt més tranquil que al seu Caracas natal, demostra que la cuina pot ser un espai per pensar i reflexionar. També per compartir conversa i preparació d'àpats, com a casa de la Yensi, que s'ha ajuntat amb la Mónica, una pedagoga que també fa d'actriu, com la Cecilia, que va aparèixer en el capítol anterior. Totes tres cuinen una carne con guasasaca, una salsa a base d'alvocat i hortalisses i també un guarapo de papelón con limón, una beguda refrescant que es pren durant les menjades. A part d'aquests noms tan singulars descobriran expressions que es fan servir a la cuina, igualment curioses, com "ñinga" o "ojo por ciento"...
Anar al contingut