"Karakia" serveix les especialitats d'Ucraïna
A través del testimoni de diversos ucraïnesos instal·lats a Catalunya, el programa ens acosta a la cultura i la gastronomia d'aquest país de l'Europa de l'Est.
Dimecres, a les 21.35, el programa del 33 "Karakia" presenta el capítol "La terra oberta", que dedica a la comunitat ucraïnesa que viu a Catalunya.
Diuen que la paraula "Ucraïna" vol dir "terra de fronteres", un nom antic que es correspon a la situació actual del país, que limita amb set estats, el màxim a tot Europa. El cas és, però, que des de l'acabament de la Unió Soviètica i la crisi postcomunista, Ucraïna mai no ha estat tan oberta. Bona prova d'això en són les inversions estrangeres i la sortida dels seus habitants a la recerca del benestar. La comunitat ucraïnesa a Catalunya és força recent, però nombrosa: més de 15.000 persones, la majoria de les quals van arribar a partir del 2000.
Tot i la distància geogràfica i cultural amb el poble ucraïnès, sembla que aquí s'hi han trobat costums coincidents, almenys gastronòmics, com la kovbassà, la botifarra, que també mengen amb mongetes. D'altres no ho són tant, com l'ús de la remolatxa, que ha donat lloc al seu plat nacional, el brox, com el que prepara la Tetyana, que ara és veïna de Torelló i que acompanya amb uns panets casolans, els pirizhkí. A diferència de Torelló i d'altres poblacions d'Osona, que cada estiu acullen nens i nenes de la zona de Txernòbil, l'Associació Aniarku de Barcelona, en què participa l'Oksana, recull roba per enviar-ne als orfenats ucraïnesos. L'Oksana, filòloga i traductora, prepara per al programa dos plats típics, els deruní (raoles de patata) i els veréniki (pasta farcida de formatge).
Com l'Oksana, l'Olena també prové de la costa ucraïnesa, al mar Negre, i ha triat Lloret de Mar per viure-hi i fer-hi classes. L'Olena, nou vegades campiona del món de gimnàstica rítmica, parla sobre l'alimentació esportiva mentre prepara alguns plats que l'han acompanyat des de petita, com el sírniki, unes postres de formatge fresc.
Diuen que la paraula "Ucraïna" vol dir "terra de fronteres", un nom antic que es correspon a la situació actual del país, que limita amb set estats, el màxim a tot Europa. El cas és, però, que des de l'acabament de la Unió Soviètica i la crisi postcomunista, Ucraïna mai no ha estat tan oberta. Bona prova d'això en són les inversions estrangeres i la sortida dels seus habitants a la recerca del benestar. La comunitat ucraïnesa a Catalunya és força recent, però nombrosa: més de 15.000 persones, la majoria de les quals van arribar a partir del 2000.
Tot i la distància geogràfica i cultural amb el poble ucraïnès, sembla que aquí s'hi han trobat costums coincidents, almenys gastronòmics, com la kovbassà, la botifarra, que també mengen amb mongetes. D'altres no ho són tant, com l'ús de la remolatxa, que ha donat lloc al seu plat nacional, el brox, com el que prepara la Tetyana, que ara és veïna de Torelló i que acompanya amb uns panets casolans, els pirizhkí. A diferència de Torelló i d'altres poblacions d'Osona, que cada estiu acullen nens i nenes de la zona de Txernòbil, l'Associació Aniarku de Barcelona, en què participa l'Oksana, recull roba per enviar-ne als orfenats ucraïnesos. L'Oksana, filòloga i traductora, prepara per al programa dos plats típics, els deruní (raoles de patata) i els veréniki (pasta farcida de formatge).
Com l'Oksana, l'Olena també prové de la costa ucraïnesa, al mar Negre, i ha triat Lloret de Mar per viure-hi i fer-hi classes. L'Olena, nou vegades campiona del món de gimnàstica rítmica, parla sobre l'alimentació esportiva mentre prepara alguns plats que l'han acompanyat des de petita, com el sírniki, unes postres de formatge fresc.
