TV3 estrena el documental "Setembres", de Carles Bosch
Després del capítol de "Sense embuts" dedicat a les presons, TV3 emetrà la segona pel·lícula de Carles Bosch. Un retrat de l'amor a les presons espanyoles.
"Setembres" es va estrenar en cinemes l'any passat amb l'aplaudiment de la crítica, i aquesta és la primera vegada que s'emet per televisió. El seu autor, Carles Bosch, és un dels reporters més veterans del programa "30 minuts", de TV3. La seva pel·lícula anterior -el debut "Balseros"- va ser nominada als Oscars del 2004 en la categoria de Millor Documental.
Bosch explica que "Setembres" és un film amb dues cares. Per una banda, "és una pel·lícula que permet, a través de l'amor, entendre més la presó". Per l'altra, "utilitza la presó com a excusa per parlar sobre l'amor", un tema "que no tracten mai els documentals, perquè és molt eteri". El director assegura que no va fer aquest documental "per transmetre un missatge", però intenta "que l'espectador arribi per si mateix a una conclusió": que "les presons han de ser molt dignes". "A la presó, l'únic dret que hauries de perdre és la llibertat de moviment, però la resta s'haurien de preservar", reivindica.
L'autor va tenir la idea de rodar "Setembres" arran d'una experiència personal, ja que "tenia un amic complint condemna a Madrid". Per tant, coneixia la presó "com a separació forçosa entre éssers estimats". "Em van convidar a rodar els assajos d'aquest Festival de la Cançó com a record pels presos i em va interessar molt", explica. Així doncs, Bosch va decidir estirar del fil i rodar el documental, en què no només intervenen els presos, sinó també els seus familiars, "que estan desitjant que en surtin".
"Setembres" comença al Festival de la Cançó que cada setembre acull la presó de Soto del Real, a Madrid. Els participants són reclusos vinguts de diferents presons, i vuit, quatre homes i quatre dones, són els protagonistes del documental. Després del festival, quan tornen a la rutina carcerària, ens permeten entrar en la intimitat de les seves relacions d'amor.
L'amor, o la seva absència, serveix de llenguatge comú perquè l'espectador entengui el món de la presó des d'una òptica pròxima. Durant un any -és a dir, de setembre a setembre i entre festival i festival-, la pel·lícula narra les seves històries d'amor: com es consoliden o com es desintegren.
Fitxa tècnica
Producció: Televisió de Catalunya i Bausan Films, amb la participació de TVE i l'ajuda de l'ICIC i l'ICAA
Direcció i guió: Carles Bosch
Direcció de fotografia: David Fernández Miralles, Walter Ojeda
Música: Gorka Benítez
Bosch explica que "Setembres" és un film amb dues cares. Per una banda, "és una pel·lícula que permet, a través de l'amor, entendre més la presó". Per l'altra, "utilitza la presó com a excusa per parlar sobre l'amor", un tema "que no tracten mai els documentals, perquè és molt eteri". El director assegura que no va fer aquest documental "per transmetre un missatge", però intenta "que l'espectador arribi per si mateix a una conclusió": que "les presons han de ser molt dignes". "A la presó, l'únic dret que hauries de perdre és la llibertat de moviment, però la resta s'haurien de preservar", reivindica.
L'autor va tenir la idea de rodar "Setembres" arran d'una experiència personal, ja que "tenia un amic complint condemna a Madrid". Per tant, coneixia la presó "com a separació forçosa entre éssers estimats". "Em van convidar a rodar els assajos d'aquest Festival de la Cançó com a record pels presos i em va interessar molt", explica. Així doncs, Bosch va decidir estirar del fil i rodar el documental, en què no només intervenen els presos, sinó també els seus familiars, "que estan desitjant que en surtin".
"Setembres" comença al Festival de la Cançó que cada setembre acull la presó de Soto del Real, a Madrid. Els participants són reclusos vinguts de diferents presons, i vuit, quatre homes i quatre dones, són els protagonistes del documental. Després del festival, quan tornen a la rutina carcerària, ens permeten entrar en la intimitat de les seves relacions d'amor.
L'amor, o la seva absència, serveix de llenguatge comú perquè l'espectador entengui el món de la presó des d'una òptica pròxima. Durant un any -és a dir, de setembre a setembre i entre festival i festival-, la pel·lícula narra les seves històries d'amor: com es consoliden o com es desintegren.
Fitxa tècnica
Producció: Televisió de Catalunya i Bausan Films, amb la participació de TVE i l'ajuda de l'ICIC i l'ICAA
Direcció i guió: Carles Bosch
Direcció de fotografia: David Fernández Miralles, Walter Ojeda
Música: Gorka Benítez
