"El documental" emet divendres "El riure contra la guerra"
"El documental" ens acosta a l'activitat de l'ONG Pallassos Sense Fronteres a l'Àfrica occidental.
Aquest divendres "El documental" estrena "El riure contra la guerra", una coproducció de Televisió de Catalunya amb Lavinia Productora, Lichtpunt i YLE FST amb el suport del programa MEDIA de la Unió Europea i la col·laboració de l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) dirigida per Carles Caparrós. "El riure contra la guerra" segueix una expedició de Pallassos Sense Fronteres, amb el seu fundador, Tortell Poltrona, al capdavant. Amb el suport de membres de l'associació Aïma SM, que s'ocupa dels malalts mentals a l'Àfrica occidental, els veiem actuar en diversos llocs del Benín i de la Costa d'Ivori. Una reflexió sobre el terreny a propòsit de la necessitat de somriure i de proporcionar esperança a aquells que han patit guerres i persecucions.
Al Benín som testimonis de les condicions de vida dels malalts mentals. Moltes d'aquestes persones hi són considerades posseïdes i com a conseqüència sovint són encadenades, privades de menjar i de beure i colpejades per mirar de foragitar els mals esperits. La tasca humanitària desplegada per l'Associació Saint Camille, dirigida per Grégoire Ahongbonon, mecànic i antic taxista, és l'única esperança per a moltes d'aquestes persones. Fins a 1.500 hi són acollides, alimentades i medicades diàriament mentre esperen poder tornar amb les seves famílies un cop experimentin alguna millora. La tasca assistencial d'aquesta organització, privada de quasi tot tipus d'ajut institucional, arriba finalment a unes 15.000 persones en total entre el Benín i la Costa d'Ivori. Com diu Grégoire, "Els malalts mentals no són perillosos, som nosaltres els que som perillosos per als malalts mentals..."
A Abidjan, a la Costa d'Ivori, Pallassos Sense Fronteres contracta temporalment amb en Moussa, un jove malabarista local que va aprendre a actuar després de la visita d'un grup canadenc al centre del Moviment per l'Educació, la Salut i el Desenvolupament (MESAD) que l'ONG francesa Médecins du Monde va contribuir a fundar a la ciutat. Aquesta organització s'ocupa de l'escolarització i de l'oferiment de cursos de formació professional als infants que viuen als carrers d'Abidjan, així com de la millora de les condicions de vida dels que són a la presó. També s'ocupa de les mares adolescents i de l'alimentació dels seus nadons un cop deixen l'alletament matern. Atén entre 5.000 i 10.000 nens i nenes cada any. En Konan Kouassi, el seu responsable afirma: "Per mi, la guerra és la pobresa cultural, la pobresa material i també la pobresa intel·lectual".
Aquest viatge acaba a Bouaké una zona de frontera al nord de la Costa d'Ivori on hi ha un altre centre de l'Associació Saint Camille de Lellis que va tenir molta importància en temps de guerra ja que es va encarregar d'alimentar no sols els malalts que hi eren internats, sinó el conjunt de la població i els refugiats procedents d'altres països. En aquest entorn tan dur i tan castigat, s'imposa la reflexió sobre la necessitat del riure i del somriure com a font d'esperança. Així, en Tortell Poltrona evoca el moment inicial de Pallassos Sense Fronteres l'any 1993, quan a iniciativa d'una escola catalana, un grup de pallassos va anar a actuar l'antiga Iugoslàvia maltractada llavors per la guerra. També, Moshe Cohen, pallasso de Clowns Without Borders, de la branca americana de l'ONG parla de la seva feina com a "alliberadora d'emocions". Un missatge del també pallasso Jango Edwards dóna la pista definitiva per copsar l'ànima d'aquest documental: "...el somriure és la millor arma que tenim: és gratis, és positiu, no qüestiona res, és una arma de construcció massiva, crea canvi... Riure pot fer miracles, i jo ho he vist, he vist miracles gràcies al riure".
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Carles Caparrós
Director de fotografia: Simó Andreu
Muntatge: Oriol Carbonell
Productor Executiu: Joan Arañó
Productor Executiu TVC: Jordi Ambròs
Hi participen: Jaume Mateu ("Tortell Poltrona"), Montse Trias, Lluís Pinyot, Francesc Xavier Riera ("Xerina") i Ramon Fugarolas ("Macmon")
Pàgines web relacionades amb aquest documental:
www.clowns.org (de l'organització Pallassos Sense Fronteres)
www.aïma-sm.org (de l'organització Aïma SM, que té cura de malalts mentals a l'Àfrica Occ.)
www.fondazione-st-camille.org (de l'Associació St. Camille de Lellis)
Al Benín som testimonis de les condicions de vida dels malalts mentals. Moltes d'aquestes persones hi són considerades posseïdes i com a conseqüència sovint són encadenades, privades de menjar i de beure i colpejades per mirar de foragitar els mals esperits. La tasca humanitària desplegada per l'Associació Saint Camille, dirigida per Grégoire Ahongbonon, mecànic i antic taxista, és l'única esperança per a moltes d'aquestes persones. Fins a 1.500 hi són acollides, alimentades i medicades diàriament mentre esperen poder tornar amb les seves famílies un cop experimentin alguna millora. La tasca assistencial d'aquesta organització, privada de quasi tot tipus d'ajut institucional, arriba finalment a unes 15.000 persones en total entre el Benín i la Costa d'Ivori. Com diu Grégoire, "Els malalts mentals no són perillosos, som nosaltres els que som perillosos per als malalts mentals..."
A Abidjan, a la Costa d'Ivori, Pallassos Sense Fronteres contracta temporalment amb en Moussa, un jove malabarista local que va aprendre a actuar després de la visita d'un grup canadenc al centre del Moviment per l'Educació, la Salut i el Desenvolupament (MESAD) que l'ONG francesa Médecins du Monde va contribuir a fundar a la ciutat. Aquesta organització s'ocupa de l'escolarització i de l'oferiment de cursos de formació professional als infants que viuen als carrers d'Abidjan, així com de la millora de les condicions de vida dels que són a la presó. També s'ocupa de les mares adolescents i de l'alimentació dels seus nadons un cop deixen l'alletament matern. Atén entre 5.000 i 10.000 nens i nenes cada any. En Konan Kouassi, el seu responsable afirma: "Per mi, la guerra és la pobresa cultural, la pobresa material i també la pobresa intel·lectual".
Aquest viatge acaba a Bouaké una zona de frontera al nord de la Costa d'Ivori on hi ha un altre centre de l'Associació Saint Camille de Lellis que va tenir molta importància en temps de guerra ja que es va encarregar d'alimentar no sols els malalts que hi eren internats, sinó el conjunt de la població i els refugiats procedents d'altres països. En aquest entorn tan dur i tan castigat, s'imposa la reflexió sobre la necessitat del riure i del somriure com a font d'esperança. Així, en Tortell Poltrona evoca el moment inicial de Pallassos Sense Fronteres l'any 1993, quan a iniciativa d'una escola catalana, un grup de pallassos va anar a actuar l'antiga Iugoslàvia maltractada llavors per la guerra. També, Moshe Cohen, pallasso de Clowns Without Borders, de la branca americana de l'ONG parla de la seva feina com a "alliberadora d'emocions". Un missatge del també pallasso Jango Edwards dóna la pista definitiva per copsar l'ànima d'aquest documental: "...el somriure és la millor arma que tenim: és gratis, és positiu, no qüestiona res, és una arma de construcció massiva, crea canvi... Riure pot fer miracles, i jo ho he vist, he vist miracles gràcies al riure".
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Carles Caparrós
Director de fotografia: Simó Andreu
Muntatge: Oriol Carbonell
Productor Executiu: Joan Arañó
Productor Executiu TVC: Jordi Ambròs
Hi participen: Jaume Mateu ("Tortell Poltrona"), Montse Trias, Lluís Pinyot, Francesc Xavier Riera ("Xerina") i Ramon Fugarolas ("Macmon")
Pàgines web relacionades amb aquest documental:
www.clowns.org (de l'organització Pallassos Sense Fronteres)
www.aïma-sm.org (de l'organització Aïma SM, que té cura de malalts mentals a l'Àfrica Occ.)
www.fondazione-st-camille.org (de l'Associació St. Camille de Lellis)
