(S)avis

Rosa Regàs entrevistada per Emili Manzano, a "(S)avis"

Emili Manzano conversa amb Rosa Regàs, editora, traductora de l'ONU i escriptora d'èxit, a "(S)avis".

Després de la seva polèmica sortida de la Biblioteca Nacional com a directora General, Rosa Regàs continua, als 74 anys, amb una energia i vitalitat incommensurables. Ha estat editora, traductora de l'ONU, escriptora d'èxit, mare de cinc fills i una àvia poc comú. Els seus néts no la veuen gaire perquè no para, a canvi, ella els reuneix a tots a la seva acollidora masia de Llofriu cada juliol. La Rosa de les mil cares és també una persona compromesa que no es queda en silenci davant les injustícies socials. Fins a Llofriu, a l'Empordà, es va desplaçar l'equip de "(S)avis" per fer un repàs de totes les seves facetes al llarg de la vida i comprovar "in situ" que la seva vida és una lliçó de rebel·lia que practica a diari. Parla de literatura i dels grans temes de la seva obra: el Franquisme, la repressió, la infantesa, el dolor i la mort, l'amor, la injustícia, els viatges...


Cites de (S)àvia

"No és que em volgués posar amb l'Església catòlica és que ella es posava amb mi"

"Quan jo era petita i anàvem a veure a la meva mare al tribunal de menors i al meu pare no el podíem veure, jo ja pensava que tenia la història per escriure"

"Quan em vaig posar a escriure vaig descobrir en mi una altra persona, molt diferent del que jo em pensava"

"Escric en castellà perquè estic més còmode que escrivint en català. L'única cosa que m'importa és fer una bona novel·la"

-"Si l'Església catòlica diu que no ha de demanar perdó, llavors, qui l'ha de demanar?"

- "La mal anomenada 'gauche divine' érem una gent d'uns 30 anys, profundament antifranquistes. Érem alts, guapos i rossos i, sobretot, ens volíem divertir per trencar amb aquella mena de morralla cristiana que ens havien ficat a l'ànima i al cos"

- "Els partits polítics tenen excessiu poder i això fa que la participació ciutadana es vagi allunyant cada cop més de l'actuació política"

Anar al contingut