La comunitat de l'Àfrica oriental, a "Karakia"
El 33 presenta el capítol "La cuina del sol", que el programa "Karakia" dedica a la comunitat de la Banya d'Àfrica que viu a Catalunya.
La població africana a Catalunya és majoritàriament de l'Àfrica mediterrània o de la zona subsahariana. L'Àfrica oriental és poc coneguda aquí. Els tòpics parlen d'una Etiòpia que recorda la fam... o de Kènia com a destí turístic per fer-hi safaris. Els conflictes bèl·lics del Sudan i Uganda pràcticament són desconeguts.
"Karakia" s'ha volgut acostar a la cultura gastronòmica d'uns països que tenen molta història, no en va l'Àfrica oriental està considerada com el bressol de la humanitat. Algunes de les tradicions més ancestrals són presents en aquest capítol, com per exemple la cerimònia del cafè que mostra la Rahel, la gran de quatre germans etíops que viuen a Barcelona. Amb ella es veurà com es menja sense plats ni coberts, agafant els aliments amb l'injera, un pa fet amb un cereal endèmic. De manera similar menja en Mohmud, el qual parla de la cultura núbia, provinent d'una civilització tan antiga com l'egípcia, i amb multitud de tresors arqueològics.
La majoria de sudanesos de Barcelona van arribar per estudiar una carrera i, actualment, molts treballen com a traductors de l'àrab. Un d'ells és en Sayid, que va deixar la traducció per fer-se càrrec d'un restaurant al barri del Raval de Barcelona. El símbol de l'establiment és el karkade, una infusió refrescant feta a partir d'una flor de la família de l'hibisc. El programa també descobreix la senzillesa dels menjars d'Uganda i de Kènia, com les farinetes de blat de moro, que reben el nom d'"ugali" a Kènia i de "posho" a Uganda. Ensenyarà com es fan en David, un kenià excorredor de fons, que entrena els seus compatriotes a la serra de Collsuspina; i també la Kezabu i l'Oihane, les dues filles ugandeses de la Corin. Tot i que van marxar del seu país quan eren molt petites, mantenen una relació molt especial amb la seva cultura mare.
"Karakia" s'ha volgut acostar a la cultura gastronòmica d'uns països que tenen molta història, no en va l'Àfrica oriental està considerada com el bressol de la humanitat. Algunes de les tradicions més ancestrals són presents en aquest capítol, com per exemple la cerimònia del cafè que mostra la Rahel, la gran de quatre germans etíops que viuen a Barcelona. Amb ella es veurà com es menja sense plats ni coberts, agafant els aliments amb l'injera, un pa fet amb un cereal endèmic. De manera similar menja en Mohmud, el qual parla de la cultura núbia, provinent d'una civilització tan antiga com l'egípcia, i amb multitud de tresors arqueològics.
La majoria de sudanesos de Barcelona van arribar per estudiar una carrera i, actualment, molts treballen com a traductors de l'àrab. Un d'ells és en Sayid, que va deixar la traducció per fer-se càrrec d'un restaurant al barri del Raval de Barcelona. El símbol de l'establiment és el karkade, una infusió refrescant feta a partir d'una flor de la família de l'hibisc. El programa també descobreix la senzillesa dels menjars d'Uganda i de Kènia, com les farinetes de blat de moro, que reben el nom d'"ugali" a Kènia i de "posho" a Uganda. Ensenyarà com es fan en David, un kenià excorredor de fons, que entrena els seus compatriotes a la serra de Collsuspina; i també la Kezabu i l'Oihane, les dues filles ugandeses de la Corin. Tot i que van marxar del seu país quan eren molt petites, mantenen una relació molt especial amb la seva cultura mare.
