22 / 12 / 2009       Criatures consumidores: la comercialització     de la infància   
En una època, el Nadal, en què els catàlegs de joguines ja han inundat les bústies de mig món, “60 minuts” emet un reportatge que ens aporta una visió sobre les pràctiques incessants d’una maquinària de màrqueting que mou milions de dòlars i que fa que els pares comprin per als seus fills i filles des de menjar escombraria fins a videojocs violents, passant per dubtosos productes educatius i, fins i tot, el model de cotxe familiar que els menuts s’estimen més. Prenent com a punt de partida el testimoni de professionals de la salut, defensors dels nens i de la pròpia indústria, el reportatge es centra en el creixement explosiu del màrqueting infantil que fa ús d’avançades tècniques de la psicologia, l'antropologia i la neurociència per transformar els nens nord-americans en una de les més poderoses i rendibles faccions de consumidors de tot món. El reportatge “Criatures consumidores” planteja qüestions urgents sobre l'ètica de l’ús d’aquestes tècniques i el seu impacte en la salut i el benestar dels infants que, als Estats Units, ja superen els 52 milions.

Des de la fi de la Segona Guerra Mundial i la generació del baby boom, mai no hi havia hagut tants nens. Als Estats Units hi ha més de cinquanta-dos milions de nens i nenes menors de dotze anys, la principal explosió demogràfica en aquest segment de població en mig segle. I per al mercat, les criatures són la presa més cobejada: un sector demogràfic sense precedents, important i poc conegut, que s'ha d'analitzar i atrapar costi el que costi. No hi ha cap dubte que els experts en màrqueting tenen els més petits al punt de mira. La seva capacitat de compra és cada vegada més gran, i cada any es gasten en roba, electrònica i tota mena d'altres productes, fins un total de quaranta mil milions de dòlars. Però la principal raó d’aquest interès és el percentatge de la despesa dels adults americans que està directament influïda pels nens menors de dotze anys: la xifra de set-cents mil milions l’any. Més o menys l’equivalent al producte interior brut dels cent quinze països més pobres del món.