Reemissions estiu 2009  

  25 / 8 / 2009     Estem junts  
Aquest és un retrat que ha captivat milions de persones de tot el món. Premiat als festivals d'Amsterdam (el premi del públic), al Tribeca Film Festival (premi especial del jurat) i el Festival d'Amnistia Internacional (premi del públic), entre altres. Potser no s'havia mostrat mai amb tanta sensibilitat la força d'unes veus i com cantar per alleugerir tots els mals. Gravat en un orfenat de Sud-àfrica, el productor i músic Paul Taylor va quedar impressionat per les veus dels nens i va decidir fer aquest treball que ha donat voltes per tot el món. Unes veus que fan posar la pell de gallina.

"Cantar em fa pensar en casa meva, perquè allà és on en vaig aprendre", diu la Slindile, una nena sud-africana de dotze anys. La Slindile viu a l'orfenat Agape de KwaZulu Natal, un centre on molts dels nens s'han quedat sense pares per culpa de la sida. Ella i altres nens de l'orfenat canten en una coral que ara és el que els dóna més consol i esperança.

La Slindile va de tant en tant a la casa on vivia amb el seu pares i on ells li van ensenyar a cantar. El seu germà Sifiso encara viu allà i no està bé de salut. No saben ben bé què té, però finalment es confirma el que temia la Slindile: el Sifiso té el VIH. El Sifiso ha d'afrontar una realitat ineludible, però la família encara té forces per cantar. A l'orfenat, malgrat els tràngols que han de passar, els nens també continuen cantant i gràcies a això faran un viatge que mai no haurien dit què podrien fer. La vida no ha estat gens fàcil per als nens com la Slindile i els seus amics d'Agape, però les seves veus joves es fan sentir ben fort. Han hagut de pair moltes sotragades doloroses, com la mort de familiars seus a causa de la sida, però no s'han deixat vèncer i continuen cantant.

L'any 2003, el cineasta Paul Taylor va treballar durant tres mesos com a voluntari a l'orfenat Agape. Aquella experiència el va afectar profundament. El que el va commoure més va ser la força d'aquells nens i la seva manera de cantar. Més endavant hi va tornar amb els productors Teddy Leifer i Pauline von Moltke per realitzar aquest documental i contribuir a la producció del CD que ha fet conèixer aquells nens arreu del món. El resultat de la feina que Paul Taylor i el seu equip van dur a terme durant tres anys és un documental emotiu que parla de penes, d'alegries i de la força de l'esperit.


  Produït per Teddy Leifer i Paul Taylor per Rise Films.