És una nova tecnologia que ens permet veure la imatge amb molta més resolució que la televisió tradicional. Així, a més de poder tenir una imatge més detallada, més nítida, de més qualitat -en definitiva, més 'real'- i això també ens permet és veure la TV en pantalles més grans, i de més a prop, sense que es percebi l'entramat de les emissions en format estàndard. A més a més, les emissions en HD es fan en el format de pantalla 16:9 o panoràmic i no amb el tradicional 4:3.
El format apaïsat s'adapta molt millor a la fisiologia dels nostres ulls i ens proporciona la sensació de tenir una visió molt més àmplia. Igualment, l'alta definició permet millores en aspectes relacionats amb el so que acompanya les imatges transmeses: per exemple, entre altres, un senyal d'HD pot portar fins a cinc (o més) canals d'àudio associats, tots de la màxima qualitat. Ara bé, per tenir l'alta definició l'emissor (canal de televisió, consola de videojocs, portal d'internet) ha d'emetre en HD, i el receptor ha d'estar preparat per descodificar aquest senyal d'HD, ja sigui perquè ho porta incorporat el televisor o, si no, mitjançant un descodificador extern (els anomenats "set top boxes").
La resolució d'una pantalla de televisió ve determinada pel nombre de línies i píxels (que són les unitats lumíniques mínimes en què es descomponen les línies) que conté la pantalla, i també per la velocitat amb què renovem aquests píxels. Bàsicament, el que permet l'HD és augmentar la quantitat d'informació que l'emissor envia (o bé proporciona un major nombre de píxels o els refresca més de pressa), informació que la pantalla receptora és capaç de reflectir. Així doncs, mentre que la televisió tradicional presenta una resolució de: 576 línies x 720 píxels/línia = 414.720 píxels a 25 vegades per segon, la televisió en HD presenta dos possibles formats: 720 línies x 1.280 píxels per línia = 921.600 píxels, a 50 vegades per segon, (progressiu) 1.080 línies x 1.920 píxels per línia = 2.073.600 píxels, a 25 vegades per segon, (entrellaçat)
És a dir, que l'HD ofereix, en qualsevol dels dos formats, fins a cinc cops més informació que la que s'ofereix per la televisió tradicional o estàndard.
Com hem dit, la resolució d'una imatge depèn tant de la quantitat de píxels en què la descomponem (definició espacial), com de la velocitat de refresc d'aquests píxels (definició temporal). Els dos formats d'alta definició que s'han estandarditzat es caracteritzen per: 720p50. Mode progressiu: s'envia una imatge sencera descomposta en 720 línies cada 1/50 de segon. 1080i25. Mode entrellaçat: la imatge es descompon en 1.080 línies però cada 1/50 de segon el que s'envia (i es reprodueix) és la meitat d'aquestes línies. Primer s'envien, i es mostren, les 540 línies parells i després les 540 senars. I és l'ull el que les integra com un tot. Però, de fet, la realitat és que tenim una imatge sencera cada 1/25 de segon.
En imatges amb moviments ràpids, el format de 720 p dóna més fluïdesa i més estabilitat a la imatge que el format 1.080 i. En canvi, en imatges estàtiques o quasi estàtiques (moviments lents) el format 1.080 aporta més nitidesa i detall a la imatge que no pas el format 720 p.
NOTA IMPORTANT
1): Tots dos formats són estàndards d'HD reconeguts, aprovats, normalitzats i consensuats tant pels fabricants de receptor i pels generadors de continguts, com per tota la indústria relacionada. L'ús d'un o altre format és i serà, per tant, una decisió que prendrà lliurement, segons el seu criteri o els seus interessos, el generador o emissor de les imatges (cadena de TV, portal d'internet...). Hi ha un tercer format, el 1.080p50, és a dir, 1.080 línies, progressiu, a 50 imatges (senceres) per segon. Molt possiblement és un format estàndard a afegir en un futur pròxim, a pocs anys vista, però en l'actualitat encara és una tecnologia en desenvolupament. Pel que fa al mercat dels receptors de TV, s'ha de saber que es classifiquen segons els següents segells comercials: "HD compatibles" (ja pràcticament en desús): són els models de TV que tenen una pantalla amb menys de 720 línies, però que accepten i poden mostrar senyals d'HD (evidentment, baixant-les de resolució). "HD Ready": són els televisors amb pantalla d'una resolució com a mínim de 720 línies (o superior). "Full HD" són els aparells que presenten una pantalla amb una resolució real de 1.080 línies x 1.920 píxels per línia.
NOTA IMPORTANT
2): Tots tres segells garanteixen que els aparells accepten i mostren qualsevol dels formats HD en què pot arribar la imatge en l'actualitat, ja sigui 720 p o 1.080 i. Lògicament, tindran un millor rendiment, o el resultat serà òptim, quan el senyal rebut encaixi amb la resolució per a la qual estan preparats (vegeu l'apartat següent).
L'aparell de televisió escala automàticament el senyal entrant al seu format. Escalar un senyal de qualitat inferior per adaptar-lo a les capacitats del televisor es diu upconversion. Aquest sobreescalat no farà que veiem millor la imatge de baixa qualitat, només l'adapta per tal que la imatge no es vegi distorsionada. Quan el senyal d'origen té més qualitat que el receptor, es diu downconverted i el que fa és esborrar part del senyal d'origen per tal d'adaptar-lo a les característiques de l'aparell. L'única manera de no perdre informació és amb un televisor de 1.080p, però també cal saber que cap emissor de televisió el fa servir per la quantitat d'amplada de banda necessària per emetre amb aquesta resolució. Només algunes videoconsoles i els DVD amb Blu Ray poden aprofitar tota la seva capacitat de resolució. Cal tenir en compte que la qualitat del convertidor encarregat de fer aquesta adaptació també determinarà la resolució de la imatge final que ens arriba. Tots els aparells porten incorporat un convertidor d'aquestes característiques.
Podem veure contingut en High Definition (HD) a internet? Sí, reproduir vídeos en alta definició a través de la xarxa és possible, però cal tenir en compte que les característiques específiques dels vídeos en HD aconsellen disposar d'uns mínims de qualitat en la connexió. D'entrada, per a una reproducció satisfactòria d'HD a internet és necessari una amplada de banda que permeti descarregar dades a una velocitat d'entre 5 i 10 megabits per segon. Característiques d'HD a internet En general, s'utilitzen dues qualitats de vídeo en HD: la de 720 línies i la de 1.080 línies, xifra que correspon a la quantitat de línies verticals amb què es construeix la imatge. Les característiques específiques de cada una de les qualitats són:
Mida de la imatge: en format 16:9 és de 1.280 píxels x 720 línies; en format 4:3, de 960 píxels x 720 línies. Bitrate: és la freqüència amb què es transmeten les dades entre dispositius digitals i es mesura en bits per segon (b/ps), o múltiples. A partir de 2,5 megabits per segon (Mb/ps) es considera que el bitrate és acceptable, tot i que es pot efectuar a 1 o 1,5 Mb/ps, en funció de les necessitats de qualitat i de l'amplada de banda de l'usuari. En general, a internet es poden trobar vídeos HD 720 amb un bitrate de 4 Mb/ps. (Els vídeos de qualitat estàndard que no són HD solen tenir un bitrate aproximat de 0,5 Mb/ps).
Frame: és la unitat mínima, en forma d'imatge estàtica, en què es pot descompondre una seqüència de vídeo, i es mesura en frames per segon (f/ps). Per a una bona reproducció d'HD a internet calen com a mínim 24 f/ps. Àudio: per a una satisfactòria reproducció de l'àudio en HD són òptimes una velocitat de transmissió de 128 Kilobits per segon (Kb/ps) i una freqüència de 44 quilohertz (Khz). Formats: s'empren diversos formats per als vídeos en HD. Els més utilitzats són l'H.264/AACz, el Windows Media Video i el DIVX.
Mida de la imatge: en format 16:9 és de 1.920 píxels x 1.080 línies; en format 4:3, de 1.440 píxels x 1.080 línies. Bitrate: a partir de 3,5 Mb/ps es considera acceptable. En general a internet podem trobar vídeos en HD 1.080 amb un bitrate de 6 Mb/ps.
Frame: a partir de 24 f/ps. Formats: igual com en el HD 720, destaquen l'H.264, el Windows Media Video, i el DIVX.