Roba, cava i automòbils: quaranta anys de transformació de la indústria catalana

En les quatre dècades de vida de TV3, el sector tèxtil, l'agroalimentari i el de l'automoció han superat les crisis per les quals ha passat el país apostant per l'exportació, la tecnologia i la innovació. Són sectors que s'han transformat per sobreviure, però que, malgrat tot, continuen sent estratègics en l'economia catalana. Aprofitant aquest quarantè aniversari, a "Valor afegit" n'hem radiografiat l'evolució a través de tres empreses: Mango, Freixenet i Ficosa. De la indústria tèxtil a la indústria de la moda El 1984, Catalunya vivia un moment de reconversió industrial i de conflictivitat al sector tèxtil. I precisament va ser aquell any quan Isak Andic, nascut a Istanbul i traslladat de molt jove a Barcelona, funda Mango, després d'haver obert diverses botigues de roba d'importació a la ciutat. Una decisió que ja acreditava el bon olfacte comercial que després ha demostrat. Segons Toni Ruiz, l'actual conseller delegat i màxim executiu de l'empresa, Andic "havia viscut en una Turquia en què el vestit i el color era una cosa ben evident. I arriba aquí i es troba -si us en recordeu- en aquella època, una Barcelona i una Espanya molt diferents de les d'ara, en què tothom vestia igual, no hi havia roba de color". Empreses com Mango han estat testimonis de la transformació del sector tèxtil a Catalunya Per raons familiars, Ruiz també ha estat testimoni directe de la transformació del sector tèxtil a Catalunya. Des de la indústria tradicional a un nou model centrat, sobretot, en activitats de més valor afegit: "Jo vaig viure durant l'etapa d'infantesa i joventut tota l'evolució del tèxtil, totes aquestes empreses grans que tenien telers, que fabricaven teixits i l'evolució de moltes d'elles. El que va passar ja ho sabem: la pèrdua d'aquesta tradició tèxtil a Catalunya." De fabricar roba a exportar disseny Segons Joan Ramon Rovira, director d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, actualment "el concepte ja és la moda, que va des del disseny fins a la venda d'aquest producte o marca, i la seva comercialització, i en la qual la manufactura és només un esglaó de la cadena. No deixen de ser empreses capdavanteres relacionades i vinculades amb el sector del tèxtil, la moda i la confecció". Per Toni Ruiz, "el més important és aquesta part de disseny, aquesta part creativa, aquesta part d'innovació, que això ho fem aquí. El 100% de les peces de roba de Mango es dissenyen a Barcelona. Això és una cosa molt diferencial, és a dir, que nosaltres exportem la idea del disseny de Barcelona a tot el món". Centre logístic de Mango a Lliçà de Munt Des de l'immens magatzem totalment automatitzat que Mango té a Lliçà de Munt se centralitza tota la logística de la companyia. Fins aquí arriben les peces de roba fabricades arreu del món i des d'aquí s'envien a totes les botigues de Mango. Són l'única empresa del sector que ha publicat la llista de tots els subministradors: "Era donar transparència d'on estem fabricant, al fet que, realment, on fabriquem tenim auditories de control de tot tipus, des de mediambientals fins a laborals, etc. Com, entre tots, fem que aquests proveïdors també vagin creixent i vagin acompanyant aquest gran repte que és la sostenibilitat." Quaranta anys després de la seva creació, Mango té 2.700 punts de venda a 115 països i 15.500 empleats, i factura més de 3.000 milions. El tèxtil continua tenint el seu pes a l'economia catalana, però d'una manera ben diferent. Situar el cava als supermercats de tot el món El Nadal de 1985, Freixenet va triar Raquel Welsh, amb tot el seu glamur i sofisticació, per protagonitzar el tradicional anunci nadalenc de televisió. Per primera vegada, l'actriu felicitava el Nadal als espectadors en català en una TV3 acabada d'estrenar. Un espot rodat a Barcelona, però que el president de Freixenet, Josep Ferrer, va voler anar a presentar als Estats Units, on aleshores l'empresa estava obrint mercat. Només un any abans, el 1984, Freixenet havia fet un gran salt amb la compra a l'estat de Segura Viudas, Castellblanch o René Barbier, els cellers que el hòlding Rumasa de l'empresari José María Ruiz Mateos tenia al Penedès i que el govern de Felipe González havia nacionalitzat. Pere Ferrer Noguer és actualment el co-conseller delegat i vicepresident de la companyia: "Ens va anar molt bé, perquè nosaltres teníem una gran necessitat de créixer la producció, ja que les vendes estaven anant molt bé perquè estàvem conquerint molts mercats internacionals. És el moment en què el negoci d'Amèrica comença a tirar molt fort." Són anys marcats per l'entrada al mercat comú europeu i per l'obligada substitució a les etiquetes de "mètode champenoise" per "mètode tradicional". Anys també en què, al Penedès, sorgeix una nova generació d'elaboradors que, més enllà de Freixenet i Codorníu, han acabat consolidant marques de prestigi: "Jo crec que, en general, tot el país tenia molta il·lusió i el sector tenia molta il·lusió. El sentiment era que teníem el món per conquerir." Vinyes de cava al Penedès Socis estrangers per poder internacionalitzar més el negoci Pere Ferrer és la tercera generació de la família. Actualment, codirigeix l'empresa juntament amb el representant de Henkell, el soci alemany que va entrar en l'accionariat ara fa sis anys. Ell creu que això els ha servit per professionalitzar més el negoci i fer nous passos en la internacionalització: "Nosaltres hem obert moltes portes amb el grup Henkell. Gràcies a Freixenet el grup s'ha enfortit moltíssim al seu país. I ells ens han ajudat moltíssim a tot l'est d'Europa. Després nosaltres els hem ajudat molt en el tema, per exemple, de Sud-amèrica." Els últims anys han estat de canvis profunds en el sector. Codorníu també ha passat a mans nord-americanes i alguns elaboradors han sortit de la Denominació d'Origen Cava. Però ara el sector s'enfronta a sobre, a un problema greu de cara a la seva supervivència: l'escalfament global: "Malauradament, ara també tenim un repte que és extraordinari, que és molt complicat com pot ser tot el tema del canvi climàtic, la sequera... i hem de trobar-hi solucions." Aquesta situació està afectant sobretot els pagesos, que tot i que han vist com els preus del raïm han augmentat els darrers anys, la collita s'ha reduït dramàticament. Però pot acabar tenint conseqüències aviat en la producció i el mercat, segons Pere Ferrer: "El sector serà sostenible si tots ens guanyem la vida raonablement bé. I això, evidentment, comença pels que cuiden les vinyes." L'aposta tecnològica ha enfortit l'automoció El 1984 també era l'any en què Seat va llançar al mercat l'Ibiza, el que ha estat, durant aquests quaranta anys, el cotxe més icònic de la marca. Seat s'havia deslligat definitivament de Fiat i desenvolupava per primera vegada un vehicle totalment propi. El seu èxit li obriria portes a Europa després que el 1986 la companyia passés a mans de Volkswagen i Espanya entrés a la Comunitat Europea. Era un moment de concentracions al sector automobilístic i de centralització de les decisions de compra de les marques als proveïdors, i alguns fabricants de components d'automoció com Ficosa, que havien crescut a l'òrbita de les factories espanyoles de Seat, Ford i Opel, l'aprofiten per fer un salt cap a la internacionalització. Xavier Pujol Artigas és el conseller delegat de l'empresa: "I això què provoca? Que els centres de decisió que hi havia a la península Ibèrica se centralitzen. Per tant, nosaltres, el que hem de fer és conquerir aquests centres de decisió. I és quan comencem a obrir centres d'enginyeria i de vendes, i algun centre productiu, al voltant d'Europa." Planta de Ficosa Dels televisors als cotxes connectats Josep Maria Pujol ha convertit el que era, als anys 50, un petit taller de recanvis de cables per a cotxes, en un grup industrial punter amb més de 9.000 treballadors i presència a 16 països. Xavier Pujol, el fill del fundador, és qui ha liderat durant l'última dècada la revolució tecnològica cap a l'electrònica i el cotxe elèctric i connectat. Amb innovacions com els retrovisors digitals que substitueixen els miralls exteriors. Un salt tecnològic que han fet els últims anys, en bona mesura gràcies de la compra de la factoria que Sony tenia a Viladecavalls, dedicada a la fabricació de televisors i que va decidir tancar. "La gent pensava que era una disbauxa. Què fa una companyia com Ficosa, sector de l'automoció pur i dur, posant-se en una fàbrica de televisions? Nosaltres el que vam fer és: 'home, aquí hi ha tecnologia d'electrònica de consum, que és la que s'utilitzarà en el cotxe del futur'". El centre d'enginyeria de Sony tenia enginyers de software, teníem ja tota una base de 'know how' en electrònica, i nosaltres, en canvi, teníem tot el 'know how' en automoció". Ficosa també està present a la Xina, però Pujol és crític amb la política europea de transició cap al cotxe elèctric, que està sent aprofitada pels fabricants xinesos per desembarcar aquí. "Crec que en aquest nou món que ve en el sector de l'automoció, Europa està sent imprudent. Estem donant les claus a la Xina per una regulació mal planificada." Quaranta anys després, la indústria de l'automòbil catalana també s'enfronta a nous reptes, però amb els deures fets, segons Josep Ramon Rovira: "Hi ha un 'background', un rerefons d'empreses fabricants d'accessoris, de components, que estan integrades en la cadena de valor, que expliquen l'èxit i la resiliència d'aquest sector en aquest país."

Roba, cava i automòbils: quaranta anys de transformació de la indústria catalana

Com ha canviat el sector productiu en els quaranta anys d'emissions de TV3?