Dones a peu d'obra: manar i treballar en un sector històricament dominat per homes

El de la construcci&oacute; continua sent un dels sectors que es resisteix m&eacute;s a la plena incorporaci&oacute; de la dona. En els darrers anys ha anat creixent de manera significativa, i les darreres dades d&#39;afiliaci&oacute; del sector --tant d&#39;edificis com d&#39;obra civil-- mostren que les dones s&oacute;n l&#39;11,5% del total. Un percentatge molt m&eacute;s alt que les xifres simb&ograve;liques de fa unes d&egrave;cades. Per&ograve; no ha de fer oblidar que els homes s&oacute;n, per tant, el 89% restant. A m&eacute;s, les estad&iacute;stiques reflecteixen el total d&#39;afiliats en tota la cadena del sector, des d&#39;arquitectes i alta direcci&oacute; fins als peons. I des de les oficines fins a peu d&#39;obra. I &eacute;s aqu&iacute; on hi ha el &quot;truc&quot; del veritable paper de la dona en el sector: pr&agrave;cticament la meitat fan feines d&#39;oficina i no trepitgen gaireb&eacute; mai una obra. Des d&#39;empleades administratives --de cara al p&uacute;blic o no-- fins a la categoria &quot;assistents administratius i especialitzats&quot;. Curiosament, en aquesta categoria les dones s&oacute;n ni m&eacute;s ni menys que un 84%. Hem anat a veure tres casos lluny de les oficines: un equip de sis dones arquitectes que han dirigit obra civil, com la reforma del carrer Consell de Cent de Barcelona; una enginyera d&#39;edificaci&oacute; que fa de cap d&#39;obres; i tres dones lligades als oficis tradicionals. Una cooperativa de 6 dones que trenca motlles Un estudi d&#39;arquitectura fundat en plena crisi del totxo, fa deu anys, per sis noies que acabaven de sortir de la facultat, i a m&eacute;s com a cooperativa, semblava una bogeria: &quot;Hi va haver un atreviment&quot;, assegura Lucia Millet, arquitecta i cofundadora del despatx Cierto Estudio. &quot;Que no es digui que no pot ser un equip m&eacute;s horitzontal, i per tant m&eacute;s cohesionat; i per tant m&eacute;s fort i m&eacute;s atrevit a fer segons quines coses.&quot; Clara Vidal, una altra de les fundadores, afegeix que tamb&eacute; hi va influir molt el model cooperatiu: &quot;Ho consult&agrave;vem a amics o gent del nostre voltant, i ni el coneixien, ni sabien com funcionava i justament nosaltres d&egrave;iem que aix&ograve; era el que ens corresponia; funcionar diferent de com s&#39;ha funcionat fins ara&quot;. I es van atrevir a anar a concursos internacionals com el dels pol&egrave;mics eixos verds i el carrer Consell de Cent de Barcelona. I, treballant conjuntament amb l&#39;estudi B67 Palomeras, el van guanyar. &quot;La gent &eacute;s reticent al canvi. La meva &agrave;via mateix, quan vam guanyar aquest concurs, estava content&iacute;ssima, per&ograve; va dir: &#39;per&ograve; el meu carrer no me&#39;l toqueu, eh?&#39;&quot;, explica Millet. Una sala d&#39;estar al mig del carrer Sobre els canvis, i sobre una perspectiva m&eacute;s femenina de l&#39;arquitectura, Millet destaca l&#39;escala dom&egrave;stica aportada a l&#39;espai p&uacute;blic. Asseguda al mig del carrer Consell de Cent de Barcelona, entre Pau Claris i Roger de Ll&uacute;ria, ens mostra els bancs disposats en forma de v&egrave;rtex: &quot;I per qu&egrave; aquest espai, que cada cop &eacute;s m&eacute;s segur i m&eacute;s agradable, no pot estar dissenyat amb uns criteris similars als d&#39;un habitatge?&quot; &quot;On ens trobem podria ser com una petita sala d&#39;estar al mig del carrer: els bancs, en estar disposats a 45 graus, fan que puguem estar mirant les fa&ccedil;anes oposades, i per tant tenim una sensaci&oacute; espacial del carrer, i no tan lineal&quot;, diu Millet. &quot;I a sobre genera encreuament de mirades amb l&#39;altra banda del carrer: si hi ha alg&uacute; assegut a l&#39;altra banda, tamb&eacute; l&#39;estarem mirant. I aix&ograve; &eacute;s una cosa que passa a les sales d&#39;estar, on vols generar un espai de conversa i de tranquil&middot;litat; es forma un espai molt m&eacute;s recollit&quot;. Lucia Millet, arquitecte i cofundadora del despatx Cierto Estudio (3Cat) Massa nervis i precarietat en el sector Menys confortable &eacute;s l&#39;ambient en el sector de la construcci&oacute;. Culpa, segons Millet, de la competitivitat portada a l&#39;extrem, i amb molts professionals disponibles, i massa precarietat. &quot;L&#39;ambient de l&#39;obra de vegades pot arribar a ser molt agressiu... La cura del vocabulari, de com es tracten els professionals, no solament amb la gent de teu propi equip, sin&oacute; amb les constructores, els project managers, etc.&quot;, explica. &quot;Tot aix&ograve; fa que de vegades es generin situacions de certa agressivitat o de certa tensi&oacute; professional, que crec que &eacute;s bastant innecess&agrave;ria i que s&#39;hauria de millorar&quot;. Els reptes de dirigir una obra Marta Cabanillas &eacute;s enginyera d&#39;edificaci&oacute; i li toca dirigir obres en un m&oacute;n que durant d&egrave;cades, per no dir segles, ha estat pensat nom&eacute;s per a homes. Davant del t&iacute;pic cartell que adverteix en totes les obres sobre les mesures de seguretat obligat&ograve;ries, ens diu: &quot;Ens obliguen a seguir les normes de seguretat, per&ograve; no ens ajuden, a les dones, a poder fer-ho. A m&eacute;s, per acabar-ho d&#39;adobar, tots els pictogrames s&oacute;n homes&quot;. El material no est&agrave; preparat, no hi ha gaireb&eacute; talles adaptades a les dones. Des dels guants o armilles fins als arnesos anticaigudes. Marta Cabanillas en una de les obres que supervisa (3Cat) Cabanillas ens ensenya l&#39;arn&egrave;s que s&#39;ha de posar per caminar segura per sobre les teulades, i que inclou els cables que s&#39;han de fixar en llocs segurs per frenar una caiguda: &quot;&Eacute;s molt gran i, sobretot, pesa molt&iacute;ssim&quot;. I, mentre ens ensenya com es col&middot;loca l&#39;arn&egrave;s, comenta: &quot;Com veieu, em va molt gran&quot;. I com que els fabricants no fan talles a mida, els compara amb els arnesos esportius, d&#39;escalada. En aquest cas, s&iacute; que es fan talles d&#39;home i talles de dona: &quot;&Eacute;s molt m&eacute;s lleuger, i el cintur&oacute; t&eacute; la forma que s&#39;adapta al maluc de la dona&quot;. Quan es desautoritza &quot;la nena&quot; La pres&egrave;ncia de les dones al sector va creixent, encara que sovint s&oacute;n m&eacute;s als despatxos. De vegades, per estalviar-se situacions inc&ograve;modes: &quot;Jo per sort no m&#39;hi he trobat i amb tots els operaris hem tingut molt bon tracte. Per&ograve; s&iacute; que conec dones que s&#39;han trobat operaris que no els han volgut fer cas o que han dubtat directament que all&ograve; que deien elles estigu&eacute;s b&eacute;&quot;. &quot;Tamb&eacute; hi ha comentaris que, en comptes de tractar-te pel teu nom et diuen &#39;la nena&#39;, &#39;la noia&#39;...&quot; Un altre problema que el sector no ha acabat de superar &eacute;s el del sostre de vidre i la bretxa salarial. Una bretxa salarial gens dissimulada Aquesta enginyera d&#39;edificaci&oacute; explica que &quot;la dona ha de demostrar que ho sap fer&quot;. &quot;Aquesta demostraci&oacute; implica que comences amb un sou baix i, quan ho demostres, pots optar, potser, a promocionar-te una mica. Per&ograve;, de primeres, a un home no li fa falta aquesta promoci&oacute;&quot;, diu Cabanillas. &quot;Ell ja arriba amb un paper que diu que &eacute;s enginyer, doncs el paguem com un enginyer; en canvi, una noia arriba amb un paper que diu que &eacute;s enginyera, per&ograve;, &#39;hem de veure si realment saps fer el que fa un enginyer.&#39;&quot; Marta Cabanillas impulsa Constru&iuml;m Juntes, una associaci&oacute; que vol visibilitzar les dones en tota la cadena de la construcci&oacute;, des d&#39;arquitectes fins a fusteres o paletes. I amb visi&oacute; de futur, perqu&egrave; com diu ella, &quot;els oficis seran una sortida professional molt important, una de les poques que es continuar&agrave; mantenint, perqu&egrave; ara amb la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial i tots aquests aven&ccedil;os que fan desapar&egrave;ixer molts llocs de treball, tot el que sigui artes&agrave; i d&#39;obra seguir&agrave; endavant. I les nenes, jo crec que les que s&#39;hi vulguin dedicar tindran feina i podran accedir a llocs de treball&quot;. El retorn dels oficis: la hist&ograve;ria d&#39;una forjadora &quot;El ferro &eacute;s fred; la forja, no, perqu&egrave; la forja ha passat pel foc&quot;, defensa Guillermina Morales, forjadora, que afegeix: &quot;la forja pot ser tamb&eacute; contempor&agrave;nia, pot ser una forja portada al dia d&#39;avui, que s&#39;integri b&eacute; en l&#39;arquitectura i en el disseny&quot;. Guillermina Morales va comen&ccedil;ar als anys 90. L&#39;ofici encara estava completament dominat pels homes, i va decidir independitzar-se i muntar el seu propi taller. La forja de Guillermina Morales (3Cat) Va aprendre dels millors mestres, va muntar una escola que encara fa classes cada dissabte i no ha parat de lluitar per revalorar un ofici que es donava gaireb&eacute; per mort. El 2007 va fundar l&#39;Associaci&oacute; de Forjadors de Catalunya, i ara &eacute;s un dels referents del sector. El que menys li importa &eacute;s el fet de ser dona. &quot;El millor que et pot passar, amb la feina que fas, &eacute;s que t&#39;agradi. S&iacute;, el meu ofici &eacute;s dur, per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s molt creatiu i molt apassionant.&quot; Lorena Valldeperez, vitrallera Tamb&eacute; &eacute;s creativa i apassionant la feina que fa Lorena Valldeperez, vitrallera i amiga de Guillermina Morales. &Eacute;s un ofici m&eacute;s feminitzat, per&ograve; que ha de lluitar contra un altre tipus de prejudicis: &quot;Des del m&oacute;n de l&#39;arquitectura jove, no coneixen gaire els vitralls, o els troben antics, o religiosos... I, realment, en l&#39;actualitat, es fan peces espectaculars amb vidre, amb moltes t&egrave;cniques diferents, molt contempor&agrave;nies i que solen ser d&#39;enc&agrave;rrec i d&#39;autor&quot;. Professionals com la Yaiza Garcia Galera, arquitecta t&egrave;cnica, s&iacute; que valoren els vitralls o la forja, perqu&egrave; els necessiten per restaurar, per exemple, cases modernistes. I animen les noies a dedicar-se a entrar en un m&oacute;n que t&eacute; m&eacute;s futur del que sembla: &quot;Si tens un bon ofici, o ets un many&agrave;, un picapedrer, vitraller, pots anar a on vulguis, que tindr&agrave;s feina&quot;. Tot i aquestes experi&egrave;ncies, estudis que s&#39;han fet sobre la inserci&oacute; de les dones joves en el sector de la construcci&oacute; constaten que, si no hi han estat lligades anteriorment per raons familiars o espec&iacute;fiques, el seu inter&egrave;s encara &eacute;s molt minoritari. Aix&ograve; no vol dir que la dona no hagi estat present al llarg de la hist&ograve;ria en oficis com la forja. Com recorda Yaiza Garcia Galera, hi ha una eina de treball que es diu &quot;la mossa&quot;. &quot;Sabeu per qu&egrave;?&quot;, pregunta. &quot;Doncs perqu&egrave; hi havia una mossa al taller, una dona ajudant. L&#39;&uacute;nic que passa &eacute;s que a la dona no se l&#39;ha reconegut mai; al final, la gl&ograve;ria sempre ha sigut per al mestre forjador...&quot; En tot cas, les tres artesanes coincideixen a dir que els oficis tornen i, a m&eacute;s a m&eacute;s, obren bones perspectives professionals.

Dones a peu d'obra: manar i treballar en un sector històricament dominat per homes

Existeix una arquitectura i un urbanisme amb perspectiva de gènere? Les eines i les maneres de treballar s'adapten a la presència de les dones a les obres? I quin és el futur dels oficis?