Abocats al tancament: comerços tradicionals i negocis de restauració sense relleu

Forners, carnissers o hostalers que es jubilen i no troben qui els substitueixi i doni continuïtat al negoci. Les causes són moltes i variades: començant pels canvis sociològics i mentalitats que fan que les noves generacions prefereixi feines menys exigents pel que fa a horaris o dedicació, o un nivell de formació més gran que els permeti accedir a feines millor pagades. Però n'hi ha d'altres, com els canvis en el comerç i en el consum, amb la substitució dels petits establiments per les cadenes i els grans supermercats. O el despoblament de les zones d'interior en benefici de les ciutats i les zones més poblades. Aquesta setmana a "Valor afegit" ens hem fixat en el problema i en algunes iniciatives que intenten revertir-lo. A Estamariu, un poble de l'Alt Urgell de 130 habitants, l'any nou els ha dut un forn de pa. És Ca la Xata, el primer establiment comercial que obre aquí en 25 anys. El regenta una parella fornera de Terrassa que s'hi va establir el juliol passat. Quim Sánchez és el forner de Ca la Xata: "Soc la quarta generació de la família i van ser les circumstàncies que ens van portar a decidir fer aquest pas. Allà les coses són molt complicades, les coses anaven justetes, i jo i l'Esther vam decidir fer un canvi de vida radical". El forn Ca la Xata és el primer establiment comercial que obre a Estamariu en 25 anys Van contra corrent, però estan decidits a remuntar la venda de pa tradicional a Estamariu i els pobles que l'envolten. Esther Massana, la fornera, pensa que el producte que fa el petit comerç o el que elabora el seu producte "no té re a veure amb el que pots trobar en un gran supermercat. Llavors, si nosaltres hem de fer quilòmetres per poder servir el nostre producte, doncs els farem". Des de fa 4 generacions que un altre forn de llenya fa pa a Cervià de les Garrigues. Ben aviat, però, s'apagarà. Salvador Gili està a punt de jubilar-se, d'aquí poc fa 65 anys, i es veu abocat a tancar després que els fills no han volgut continuar: "És bastant sacrificat, això que hagis de treballar els dissabtes, i els horaris que fas...! Doncs és bastant complicat trobar gent que es vulguin dedicar a això". En Salvador Gili està a punt de jubilar-se i es veu abocat a tancar el forn de pa per manca de continuïtat al negoci Menys forns artesans i més pa industrial En els últims 8 anys han tancat 22 establiments de pa a la demarcació de Lleida i per revertir-ho el Gremi de Forners de Lleida i l'Institut Municipal d'Ocupació han posat en marxa un curs de formació per a nous forners davant les dificultats per trobar personal. Es vol buscar solucions a la falta de relleu generacional. Toni Frias és el vicepresident del Gremi: "És evitar que tanquin forns. Gent que pari la producció perquè no hi ha personal. És parar aquest moviment, perquè a poc a poc s'està destruint moltes empreses petites d'aquestes". La majoria d'alumnes del curs són dones migrants i creuen que pot ser una bona oportunitat per trobar feina. Rachida Mahir assegura que li agradaria "treballar en un forn. Si no, muntaré una fleca amb dues o tres persones, entre nosaltres". Malika Tawri és una altra aprenenta de fornera: "Des de casa meva faig pa, sí, però ara tinc més possibilitats de trobar feina". I mentre aprenen l'ofici, a aquests aprenents els revelen el secret per ser un bon forner: "Paciència, actitud i ganes, amb això ho tens tot". La majoria d'alumnes del curs de formació per a nous forners són dones migrants que hi veuen una oportunitat de feina Carnisseries en retrocés, també L'Andreu és astrofísic i el seu germà Josep treballava d'arquitecte a Suïssa. Però tots dos van deixar la feina per prendre el relleu a la carnisseria i supermercat familiar. Andreu Coll: "Hi ha una mica les ganes d'estar a prop de casa, de sentir una mica més la terra. També hi ha les ganes, home... d'un projecte en comú amb el meu germà. Hem estat tota la vida mamant de la botiga... el tracte amb el client... i això ens agrada molt". Ara ja tenen 25 persones treballant al negoci familiar, i han recollit diversos premis pels productes d'elaboració pròpia, que sempre fan a partir de productes de proximitat. I tenen clar quina línia volen seguir. "No volem perdre la tradició, no volem perdre les receptes ni algunes maneres de fer. Però també està clar que, per altra banda, t'has d'adaptar als nous temps i algunes coses les has de fer diferent o has de provar, no? Per exemple, ara hem de posar-hi moltes més coses de cuina, hem de fer molts més elaborats..." L'Andreu i el Josep Coll van deixar les seves carreres professionals per fer-se càrrec del negoci familiar Aquest és un cas d'èxit en el relleu d'una carnisseria, però molt sovint els establiments tanquen sense opció de continuïtat. A Catalunya, en deu anys s'han perdut més de 500 botigues i els gremis de carnisseries i xarcuteries ha perdut una quarta part dels associats. La majoria, per jubilació, accelerada per la pandèmia i l'augment de costos dels darrers anys. Antoni Vilà, president del Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines: "Si a tu et queden dos anys i tens uns estalvis -per dir alguna cosa-, no els aniràs a posar a la botiga. Potser els posaràs un any, però al final quan veus que això és irreversible, o la traspasses -que algú, per sort, ho ha aconseguit- o, si no tanques. Tanco i aquí em quedo". Per revertir la tendència i garantir el relleu, el sector demana formació reglada especialitzada, que ara no existeix: "Hem de mirar que l'ofici sigui atractiu i això s'ha de fer amb una formació reglada, i com ho han fet els cuiners -que ho han sabut vendre molt bé-. Que és un ofici molt digne, el de carnisser i és una feina que, per mi, si la fas bé, té molt de futur." Les parades dels mercats de les ciutats també ho pateixen L'Angelines i l'Isaac són la tercera generació al capdavant de la parada de carn de cavall del mercat Central de Tarragona. Ells defensen que els preus siguin més cars aquí que en altres tipus d'establiments per la qualitat, que asseguren que no es pot comparar. Als mercats municipals catalans, el relleu generacional també és un dels grans reptes. Ells són una excepció dins d'aquest mercat. "Dins de les parades, és clar, les segones generacions la majoria ja no volen seguir", argumenta Marta Lafuerza, presidenta de l'Associació Concessionària Mercat Central de Tarragona. D'aquí a una dècada gairebé la meitat dels paradistes d'aquest mercat es podria jubilar. Per facilitar-ne el relleu caldrà canviar la normativa, assegura Montse Adan Domènech, la presidenta de l'empresa pública Mercats de Tarragona: "Ara, una parada l'agafes per 50 anys. Això, realment, veiem que per a gent jove, a vegades fa vertigen. Amb això és amb el que estem treballant, per canviar aquesta normativa, aquests reglaments". Hotels i restaurants a l'interior abocats a tancar Des de fa poc, la Gemma Guixé regenta La Freixera, un petit hotel de 10 habitacions al barri antic de Solsona. Ella ja fa temps que treballa al sector. De fet, també porta el càmping dels seus pares, el primer que va obrir al Solsonès. I si es va embrancar en aquesta nova aventura és perquè va veure com l'hotel feia deu mesos que estava tancat. "Tirar endavant aquest hotel, que és preciós. Que em feia molt mal al cor que tanqués". Segons Joan Montraveta, el propietari de l'hotel, "Jo no tenia relleu ni en el meu entorn familiar ni en l'equip professional que vaig anar muntant. Va haver-hi un moment que se'm va desmuntar i jo vaig acabar llançant la tovallola perquè no podia seguir. Quan vaig decidir tancar se'm va trencar el cor!" Al Solsonès tenen problemes per trobar personal qualificat per treballar a la restauració I va tancar amb l'hotel a ple rendiment. Hi havia estat al capdavant durant 17 anys. No només no tenia relleu, sinó que, com molts altres establiments, no trobava personal qualificat. Joan Montraveta: "No és que no es guanyessin bé econòmicament la vida, sinó que, bé, costa molt mantenir professionals en aquest entorn. Llogues un cuiner i al cap de sis mesos no el tens... un recepcionista d'hotel i al cap de dos anys no la tens... Has d'estar contínuament formant gent..." "Molta gent de Solsona, molt jovent de Solsona estan treballant actualment a Barcelona i estan treballant bé, què passa? Doncs que aquí no es queda aquesta força laboral ni professional". Gemma Guixé ho corrobora: "És que no trobes personal. No sabem on anar-lo a buscar. El que fem és, mira, ens l'anem robant els uns als altres. Un plega d'aquí i se'n va allà. Estem parlant amb el Consell Comarcal, Instituts, Ajuntament i tot perquè facin alguns mòduls d'hostaleria i turisme". El Consell Comarcal està en contacte amb la Generalitat per resoldre un problema generalitzat a la comarca, que té una vintena d'establiments hotelers, 4 càmpings i un centenar de cases de turisme rural. Mantenir el negoci fins que es pugui Als peus de la serra de Busa, el restaurant la Masia El Pujol s'ha convertit en tota una institució. Una masia del segle XIII que havia estat fortalesa i hospital militar i on, des de fa 35, anys fan cuina casolana. La Dolors Pujol, la propietària i cuinera tampoc té relleu: "Jo vull ser-hi fins al final. Això és la xup-xup, estar moltes hores a la cuina. És molt sacrificat. És molt difícil de trobar una persona, i em diuen: Dolors, no pleguis, no pleguis!" Una masia del segle XIII que no troba ningú que vulgui continuar el negoci de restauració I encara més veterà és el forn restaurant de Su. 50 anys. La mare, Paquita Plana, s'ha jubilat i les filles en aquest cas han volgut continuar, però ella continua al peu del canó: "un copet de mà aquí a casa sí que el dono, perquè jo visc aquí, és casa meva". Però, a més llarg termini, la continuïtat del negoci també preocupa les filles, com Imma Casas: "Quan vam agafar el relleu ho vam fer amb il·lusió, al final ets a casa teva. Però sí que ens agradaria de tenir un relleu".

Abocats al tancament: comerços tradicionals i negocis de restauració sense relleu

La falta de relleu generacional posa en perill molts establiments a comarques