Totes les llistes del 12M: qui no entra, qui repeteix i com porten els partits la paritat
Tot i que les llistes són paritàries, encara hi ha més homes que dones encapçalant les candidatures dels partits
Quan falta menys d'un mes per a les eleccions al Parlament del 12 de maig, aquest dimarts s'han publicat les llistes electorals definitives. Es presenten un total de 18 partits a tot Catalunya, tot i que no totes les formacions ho fan a les 4 demarcacions.
En total hi haurà 64 llistes que, distribuïdes per demarcacions, es tradueixen en 18 candidatures a Tarragona, 16 a Barcelona, 15 a Lleida i 15 a Girona. A més, és la vegada que hi ha més formacions independentistes, 7, fet que demostra la fragmentació del moviment.
Les juntes electorals, però, han decidit tombar-ne 8: quatre a Barcelona, dues a Lleida, una a Tarragona i una a Girona.
Si comparem les llistes del 12M amb les de les eleccions anteriors del 2021, veiem que hi ha partits que canvien de sigles, d'altres que aposten per nous caps de llista i algunes formacions que s'estrenen en aquests comicis. És el cas d'Alhora, el partit que encapçala l'exconsellera Clara Ponsatí, i Aliança Catalana, de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols.
Més homes encapçalant les llistes
Per llei, les llistes electorals han de ser paritàries. És el que es coneix com a llistes cremallera, en què homes i dones ocupen llocs alterns per aconseguir una representació del 50%, o el més semblant possible al 50%.
Tot i això, a les llistes del 12M hi ha més homes, un 52,03%. És un punt menys que en el 2021, quan hi havia un 53,1% d'homes i un 46,9% de dones.
Si mirem els partits que actualment tenen representació al Parlament, els que tenen més dones a les seves llistes són ERC i Junts+ (amb un 50,37%), seguit del PSC, la CUP i els Comuns que estan empatats a un 49,63%.
Pel que fa als caps de llista, dels 64 que hi ha per a aquest 12M (entre totes les demarcacions i tots els partits), 24 són dones.
Els comuns i ERC presenten més dones que homes com a caps de llista, per a 3 de les 4 demarcacions. Altres, com Junts+ i el PSC, opten per ser paritaris i presentar dos caps de llista homes i dues dones. En canvi, Cs i Vox no han posat cap dona encapçalant cap de les seves llistes per demarcacions.
I si ens fixem en els caps de llista de Barcelona, entre els partits que ja són al Parlament, només Comuns i la CUP presenten dones com a caps de llista, amb Jéssica Albiach i Laia Estrada, respectivament.
2 de cada 10 candidats repeteixen
Al global de les llistes del 12M hi ha 432 candidats que repeteixen respecte a les eleccions anteriors, un 20% del total. Tendeixen a repetir més els partits que tenen representació parlamentària. Ho fan un 26,40%, és a dir, que repeteixen 285 candidats.
Així doncs, veiem que partits més tradicionals, com el PSC i el PP, són els que menys renovació tenen dins les seves llistes:
Si posem el focus en les primeres posicions de les llistes, a Barcelona hi ha partits com el PSC, ERC o Vox en què repeteixen més de la meitat dels noms. En canvi, altres partits com Junts+ o la CUP canvien la majoria dels primers noms per aquesta demarcació.
També destaquen alguns casos particulars de candidats que el 14F ocupaven les primeres posicions de les llistes, però que ara les tanquen i no sortiran escollits.
És el cas de Gemma Lienas (PSC), que ha passat de la 4 posició a la 84; Ernest Maragall (ERC), que ha passat de la 7 a la 85; Gonzalo de Oro (Vox), que de la 10 baixa a la 85; Carles Riera, Eulàlia Reguant i Maria Sirvent (CUP), que passen al lloc 85, 82 i 75 de la seva llista; Joan Carles Gallego (Comuns Sumar), que de la segona posició passa la 83, o Joan García (Cs), que ocupa ara la 84.
Un cas diferent passa al PP, on Lorena Roldán, que era la segona per Barcelona el 2021, ara és la segona per la demarcació de Tarragona.
Hi ha una trentena de diputats escollits en les passades eleccions que ja no repetiran com a candidats a la següent legislatura. Seria el cas de la socialista Eva Granados, els republicans Roger Torrent o Alba Vergés, el juntaire Jaume Alonso-Cuevillas, Dolors Sabater, de la CUP o Anna Grau, de Cs.
Si es mira per circumscripcions, Girona és on els partits renoven menys les seves llistes. Per exemple, el PSC, la CUP i Vox mantenen gairebé la meitat dels seus candidats respecte a les eleccions anteriors.
8 llistes rebutjades
Les juntes electorals de les diferents demarcacions tomben les llistes que presenten irregularitats en les seves candidatures. Enguany és el cas de 8 llistes.
A Barcelona, s'han quedat fora les llistes de Reset-Reinicio Político, Familia y vida i la del Front Nacional de Catalunya. Aquesta darrera, però, sí que es podrà presentar per Lleida i Tarragona.
A la demarcació de Lleida, tampoc no s'ha acceptat la llista del Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA).
També s'han quedat fora de la cursa electoral les quatre llistes proposades pel Partit Univers Català (P1C). En el seu cas, s'han rebutjat perquè s'hi presentava de cap de llista a les quatre demarcacions el mateix candidat, Ramon Carner Alivés. Es tracta d'una irregularitat, ja que la llei electoral prohibeix que un candidat es pugui presentar en més d'una circumscripció i partit.
Consulta les llistes electorals dels partits per demarcacions en aquesta taula, on apareixen en l'ordre en què s'han publicat al DOGC. Passa de pàgina per veure totes les formacions.
