Una grua sosté a l'aire un bomber que fa tasques de desenrunament a l'edifici ensorrat a Badalona
Equips especials dels Bombers treballant en el desenrunament de l'edifici ensorrat de Badalona (ACN/Gemma Sánchez Bonel)

Per què es va ensorrar el bloc de Badalona? S'apunta a una sobrecàrrega en un armat feble

Els arquitectes demanen "no demonitzar" estructures com els forjats ceràmics, que són segurs si estan ben executats, però coincideixen a assenyalar que el de Badalona era el més senzill que es podia trobar al mercat

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Bernat Rexach

Periodista de la secció de Societat de TV3

@bernatrexach
Actualitzat

El 15% dels edificis que es van construir durant el boom immobiliari dels anys 50 i 60 tenien sostres ceràmics, i a tot Catalunya hi ha uns 130.000 habitatges amb aquesta estructura, entre els quals els de la promoció del carrer Canigó de Badalona, on fa gairebé dos mesos l'enfonsament d'un d'aquests forjats va provocar la mort de tres persones.

Els forjats ceràmics van aparèixer davant l'escassetat d'acer i ciment pròpia de la postguerra. No s'utilitzava formigó, sinó ceràmica, morter i acer (poc).

Les bigues es formaven alineant diverses peces de ceràmica --semblants als totxos--, que s'armaven amb vares d'acer i es revestien amb morter. Era una solució "senzilla, però correcta", segons Ferran Bermejo, arquitecte i director tècnic de l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC).

I, tal com assegura, no era "ni millor ni pitjor" que altres que hi havia en aquella època. Per això considera que "no hem de demonitzar una solució constructiva com el forjat ceràmic":

"No podem pensar que si això hagués estat d'un altre tipus estructural, no hi hauria hagut cap accident. Podria ser que sí i podria ser que no. No hi ha una relació directa entre el tipus d'estructura que teníem i el fet que s'hagi produït un accident."

 

Construcció in situ

Hi havia molts tipus de sostres ceràmics, però tots tenien una característica en comú, més enllà dels elements que s'utilitzaven. Es feien in situ.

"No es construïa i després es portaven a l'obra, sinó que s'agafaven els diferents components i es muntava la bigueta a l'obra mateix. Per tant, el control de qualitat d'aquests sostres era baix, o fins i tot nul", explica David Lladó, director del postgrau en Rehabilitació del Col·legi d'Arquitectes.

L'arquitecte de la Cambra de la Propietat Urbana de Badalona i professor de la UPC Juan Antonio Marín assegura que el sostre ceràmic, si està ben executat, "és segur i aguanta". Ara bé, adverteix que com més senzill és, més acurada ha de ser l'execució, i subratlla:

"I en aquest cas de Badalona, ens trobem que, de totes les peces que hi havia al mercat, era la més senzilla, la més barata, amb un armat més feble que la resta."


Molt difícil de detectar

De tota manera, una hipotètica execució poc acurada no explicaria, per se, l'ensorrament en cadena de diversos pisos. Segons Marín, "hi ha d'haver, segur, una causa sobrevinguda que fa que l'estructura caigui". En el cas de Badalona, l'arquitecte creu que el desencadenant va ser una sobrecàrrega:

"Tot apunta a una sobrecàrrega en algun punt. I en el moment que això cau tres metres sobre el pis de sota, fa que aquest també s'ensorri. I així, successivament, tots els pisos. Per això va ser una tallada neta."

En aquest sentit, David Lladó coincideix: "Perquè caigui un edifici s'han de donar diverses causes. I aquí la hipòtesi principal que ho explicaria seria la combinació d'un sostre molt simple i una sobrecàrrega".

Segons el director del postgrau en Rehabilitació del Col·legi d'Arquitectes, la majoria de sostres ceràmics presenten símptomes quan hi ha un problema, i si es veu a temps es pot reparar sense grans complicacions. Però aquí era molt difícil de detectar:

"A diferència d'altres deficiències, que t'avisen amb símptomes com esquerdes, els sostres ceràmics amb fractures per cisalla, per tallant, com aquest cas de Badalona, no avisen. Jo crec que si haguéssim portat els cent millors tècnics de Catalunya, tampoc no ho hauríem detectat."


Les inspeccions i el manteniment

En qualsevol cas, de cara a prevenir accidents, els experts subratllen la importància de les inspeccions i el manteniment, perquè qualsevol element constructiu, i sobretot d'estructura, si no es conserva i es manté correctament és susceptible de patir un accident.

"Aquí ve gent que em diu que es vol posar la piscineta per als nens al terrat. Ho hem prohibit totalment. La gent no és conscient del que pesen les coses que volen posar. És que s'enfonsaria, sigui el forjat que sigui: ceràmic, de ferro o de formigó", afirma Juan Antonio Marín.

Les inspeccions dels edificis serien com les nostres visites rutinàries al metge, com explica de forma gràfica Ferran Bermejo. Són necessàries, però no suficients:

"Quan anem al metge, el facultatiu ens mira, ens pregunta, ens pren la pressió i la temperatura i ens pot dir que ens veu bé. Però amb una radiografia o un TAC podrà veure coses que en la inspecció visual que ens ha fet no havia detectat. Això no vol dir que no hàgim de fer una visita rutinària al metge. Comencem per aquí, però aquí no s'acaba el procés de conservació de l'edifici."

En aquest sentit, Bermejo també adverteix que sovint ens preocupem només del manteniment estètic:

"De la mateixa manera que quan tenim un cotxe l'hem de portar al taller i obrir-ne el capó, amb els edificis passa el mateix. No n'hi ha prou d'anar-los pintant, de canviar un bany, una cuina... quan en l'estructura, que és la part més important, a vegades no hi fem prou coses. O no hi fem res, perquè pensem que és eterna. I no hi ha res etern, ni als edificis ni enlloc."

 

ARXIVAT A:
Habitatge
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut