Pedro Sánchez avança a les 11.00 la compareixença per anunciar si dimiteix
Acaben els cinc dies de reflexió que es va imposar després que un jutjat obrís diligències contra la seva parella arran d'una denúncia del sindicat d'extrema dreta Manos Limpias
Avui és el dia. Pedro Sánchez anunciarà la seva decisió a les 11 del migdia en una declaració institucional. Una decisió que ja ha comunicat al rei aquest matí. El president espanyol s'ha desplaçat personalment a La Zarzuela per fer-ho, a les 8:35 del matí.
Sánchez ho anuncia després dels cinc dies de reflexió i retir de la vida pública que es va imposar, afectat --assegura-- per la campanya de la dreta i l'extrema dreta orquestrada al voltant de les acusacions a la seva parella, Begoña Gómez.
Tot va començar dimecres, quan un jutjat de Madrid va decidir obrir diligències prèvies contra Gómez per tràfic d'influències i corrupció en el sector privat, arran d'una denúncia presentada per Manos Limpias. Posteriorment, aquest sindicat d'extrema dreta va admetre que la querella es basava en notícies que no sap si són certes.
Però aquest fet va precipitar els esdeveniments i unes hores més tard, després d'haver-se mostrat molest al Congrés per les reaccions de PP i Vox, Sánchez va fer pública una carta a X en què explicava que cancel·lava la seva agenda pública per "reflexionar" juntament amb la seva dona i decidir si seguia com a president del govern espanyol:
"Val la pena tot això? Sincerament, no ho sé. [...] Necessito aturar-me i reflexionar. M'urgeix respondre la pregunta de si val la pena, tot i el fang en què la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política."
En aquesta missiva a la ciutadania, Sánchez va sorprendre amb la declaració que estava "profundament enamorat" de la seva dona, utilitzant un to molt personal no gaire habitual a la política que va generar tota mena de reflexions i també mems a internet.
Sánchez ha estat totalment absent aquests cinc dies, sense participar ni al comitè federal del PSOE que es va fer dissabte a Madrid --que va servir per escenificar un suport sense fissures al líder-- ni a cap dels actes del PSC per la campanya de les catalanes. No s'ha deixat veure, però tampoc ha transcendit cap informació de què ha fet, en un hermetisme també inhabitual a la política.
D'aquesta manera arribem a aquest migdia sense cap pista de què passarà. Estudiem els principals escenaris que es plantegen.
La dimissió i un nou president?
L'article 101 de la Constitució espanyola té previst l'escenari d'una dimissió o defunció del president del govern espanyol o d'una pèrdua de confiança parlamentària, com ara una moció de censura.
En aquest cas, la dimissió del cap de l'executiu comportaria que tot el gabinet continués en funcions fins que es nomeni un nou president. Això significa que el govern espanyol estaria limitat en les seves atribucions, sense capacitat per legislar, igual que passa en el període entre unes eleccions generals i l'elecció del nou govern.
En aquest cas, el Congrés seria l'encarregat d'escollir un nou president en un procés idèntic al de les investidures que se celebren després d'unes eleccions generals. És el que va passar el 1981 quan va dimitir Adolfo Suárez.
El rei faria una ronda de consultes amb els portaveus dels partits amb representació a la cambra baixa i després d'escoltar les seves opinions designaria un candidat. Llavors, se sotmetria a un debat d'investidura i per ser elegit hauria de rebre el suport de la majoria absoluta del Congrés en primera votació o més sís que nos en segona.
Si el candidat no aconseguís ser investit, arrencaria un termini de dos mesos en què nous candidats proposats pel rei podrien optar a la presidència. Si després d'aquests dos mesos cap candidat no aconsegueix la confiança del Congrés, les Corts es dissolen de forma automàtica i es convoquen noves eleccions generals.
Renovar els suports amb una qüestió de confiança
Una altra possibilitat és que Pedro Sánchez no renunciï al càrrec, però decideixi presentar una qüestió de confiança per renovar els suports al seu govern. Es tracta d'un instrument polític de què disposa la presidència del govern espanyol per afrontar una situació de feblesa davant de la cambra que l'ha triat.
La Constitució, a l'article 172, estableix que el president del govern espanyol, amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, pot plantejar davant del Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general.
El debat es desenvolupa amb el mateix format que les investidures, i l'objectiu és aconseguir la majoria simple dels diputats, motiu pel qual també caldria tornar a negociar, probablement, amb grups com ERC o Junts.
Si Sánchez no obtingués la confiança del Congrés, passaria igual que si hagués dimitit i començaria el procés per investir un nou president, amb consultes del rei i un nou debat d'investidura.
Eleccions: de moment, no
De moment, Pedro Sánchez no pot convocar eleccions. Podria anunciar-ho, però no es faria efectiu fins al 29 de maig, perquè la llei impedeix que el president dissolgui les Corts abans que passi un any de l'anterior dissolució.
Això li permetria tancar carpetes abans de marxar, com l'aprovació de la llei d'amnistia, i donaria més marge al PSOE per reforçar un nou lideratge.
A partir del 29 de maig, podria aprovar el decret de dissolució i convocatòria d'eleccions, que serien al cap de 54 dies.
Això portaria les eleccions a les últimes setmanes del mes de juliol. La llei no estableix que s'hagin de fer en diumenge, però si fos així, el més probable és que se n'anessin al 28 de juliol.
