El fiscal veu acreditada la responsabilitat de l'expresident, l'exvicepresident i diversos exconsellers (Europa Press)

Tribunal de Comptes: Fiscalia reclama 3 milions als governs de Mas i Puigdemont pel procés

Afirma que els expresidents, Junqueras i la resta d'encausats van desviar gairebé 900.000 euros per a l'1-O i 2.200.000 euros per a la promoció del procés a l'estranger

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Carles Costa Osés

Periodista de Política de TV3 i expert en tribunals

@carlescosta_
Actualitzat

La causa del procés al Tribunal de Comptes avança, tot i l'amnistia que s'està tramitant. El fiscal reclama 3,1 milions d'euros als expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i a exconsellers dels seus governs com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Andreu Mas-Colell i Francesc Homs, entre d'altres.

Aquests 3,1 milions d'euros són els diners públics que, segons el fiscal, es van destinar a preparar l'1 d'Octubre i a promocionar el procés a l'estranger. Dues activitats que, també d'acord amb el criteri del fiscal, quedaven fora de les competències de la Generalitat. Així, el fiscal del Tribunal de Comptes, Manuel Martín-Granizo, considera tota aquesta despesa il·legal i injustificada i reclama als 35 encausats que la tornin.

Exconsellers de l'etapa d'Artur Mas també estan entre els encausats (Europa Press)

Una causa que avança, tot i l'amnistia

Quan la llei d'amnistia s'aprovi i entri en vigor cap a finals de maig, aquesta causa al Tribunal de Comptes hauria de quedar arxivada.

Ho reconeix el mateix fiscal al seu escrit. Diu que l'aprovació de la llei d'amnistia i les seves conseqüències és "un fet futur i no exactament incert".

Tot i això, també explica que, fins que l'amnistia no quedi definitivament aprovada, el procediment per aquesta causa ha de seguir, perquè es desconeix la data en què la norma entrarà en vigor i també "el contingut exacte i el seu abast".

Les despeses de l'1-O

Segons el fiscal, els preparatius de l'1 d'Octubre van costar 883.695,29 euros. Són els diners públics que ara reclama que tornin el president Carles Puigdemont, exconsellers del seu govern com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig i diversos funcionaris que, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, també van participar en els pagaments.

Dins d'aquestes despeses, s'inclouen la campanya de registre de residents a l'exterior, els cartells del referèndum i els pagaments a experts i observadors internacionals.

Segons diu el fiscal a l'escrit, aquests diners no es van fer servir per a "objectius i finalitats legals i legítims, sinó per a l'organització de l'1-O".


Les despeses per a la promoció del procés a l'estranger

Segons el fiscal, es van destinar diners públics per valor de 2.209.503,8 euros a la promoció del procés a l'exterior. I aquests són els diners que reclama als altres encausats, entre els quals l'expresident Artur Mas, els seus exconsellers Andreu Mas-Colell i Francesc Homs i dirigents del Diplocat i de les delegacions de la Generalitat a l'estranger.

El fiscal considera que tota aquesta despesa va ser il·legal perquè es va destinar a activitats que quedaven fora de les competències del govern en acció exterior.


Una petició de penes que s'ha anat rebaixant

Ara, el fiscal reclama 3,1 milions d'euros per les dues causes de suposada responsabilitat comptable relacionada amb el procés. D'un costat, els diners públics que es van destinar a la preparació del referèndum. De l'altra, la despesa per promocionar el procés a l'estranger.

Aquesta quantitat és molt inferior a la que la mateixa Fiscalia havia arribat a reclamar: fins a 9,5 milions d'euros, dels quals 4,1 milions per a l'organització de l'1-O i 5,4 milions per a la promoció del procés a l'exterior.

El 21 d'octubre del 2021 hi ha haver un canvi en la composició del Tribunal de Comptes. Va passar d'una majoria conservadora a una altra de progressista.

En el seu escrit d'avui, el fiscal deixa clar que els diners que finalment reclama respecten "un principi de llibertat ideològica". En aquest sentit, explica que no s'han inclòs despeses d'accions del govern a l'estranger en què també s'han fet declaracions a favor del procés. Uns diners que, al principi, sí que s'havien computat com a despesa il·legal i injustificada.


I ara què?

Ara, falta que s'hi pronunciï l'altra acusació, Societat Civil Catalana, que ha de confirmar si segueix reclamant 5,3 milions d'euros.

Després, serà el torn de les defenses. I amb tota aquesta documentació, la consellera delegada del Tribunal de Comptes Elena Hernáez ja haurà de dictar sentència.

El més probable, però, és que la llei d'amnistia s'aprovi abans. I quan s'apliqui, tota la causa hauria de quedar arxivada.

 

ARXIVAT A:
JudicialProcés català
Anar al contingut