Fitxa reportatge

Què en fem, dels purins?

02/02/2003 | Salut | Espanya

 
 

 
 
CSS/Javascript Deshabilitat.
Play

Reportatge: Què en fem, dels purins?

1394789

Reportatge que planteja els problemes de la gestió dels purins, els excrements produïts pels porcs. El sector porcí és molt important a Catalunya, és la base econòmica de moltes comarques, genera un terç de la renda agrària i contribueix a l'equilibri territorial del país. L'estat espanyol és el segon generador europeu de purins. En el programa s'analitza l'estructura productiva del sector, amb la intervenció d'integradors, petits ramaders, sindicats i l'administració. La ramaderia intensiva ha trencat el lligam que sempre hi havia hagut entre terres i bestiar. Els fertilitzants químics han substituït bona part dels adobs orgànics i s'ha aguditzat el problema.

02/02/2003

CSS/Javascript Deshabilitat.
QUÈ EN FEM, DELS PURINS

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/96136925.jpg

purins

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/96139150.jpg

purins

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/96139218.jpg

purins

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/96139266.jpg

purins

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/96139310.jpg

purins

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

QUÈ EN FEM, DELS PURINS

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/96139394.jpg

purins

Què fa que un adob s'hagi convertit en un greu contaminant de les aigües subterrànies? Com és que en comarques com Osona, que, amb uns 125.000 habitants, arriba a produir cada any al voltant dels dos milions de porcs, el seixanta per cent dels pous i fonts de la comarca no es poden fer servir per a aigua de boca per la contaminació de nitrats?

El "30 minuts" "Què en fem, dels purins?" vol ajudar a fer entendre el com i el perquè hem arribat a aquesta situació. Hi ha qui planteja que la pèrdua d'aqüífers pels nitrats és un dels problemes mediambientals més greus de Catalunya. El "30 minuts" es pregunta també si hi ha maneres de sortir d'aquesta situació i, fins i tot, si és possible convertir el que ara és un problema en un recurs.

El sector porcí és molt important a Catalunya, és la base econòmica de moltes comarques, genera un terç de la renda agrària i contribueix a l'equilibri territorial del país. L'estat espanyol n'és el segon productor europeu. El noranta per cent dels ramaders de porcí treballen a tant la peça per a grans grups empresarials: els integradors. Analitzem l'estructura productiva del sector, amb la intervenció d'integradors, petits ramaders, sindicats i administració. S'ha d'interioritzar el cost ambiental en el cost de producció? Qui ho paga? Fins ara recau en el ramader que té la granja, i la gestió correcta pot posar en qüestió la continuïtat econòmica de l'explotació.

Les granges van créixer molt i sense tenir en compte si tenien prou terres per utilitzar el purí com a adob. I es generen excedents i despeses cada vegada més grans.

La ramaderia intensiva ha trencat el lligam que sempre hi havia hagut entre terres i bestiar. Els fertilitzants químics han substituït bona part dels adobs orgànics i s'ha aguditzat el problema.

L'any 2002, el Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg acceptava a tràmit una denúncia del Grup de Defensa del Ter contra l'Estat i la Generalitat per haver incomplert presumptament diverses normatives europees i haver subministrat aigua de boca a diversos municipis amb nivells de nitrats per sobre dels autoritzats. En el pla de tractaments, pensat fa uns cinc anys, de grans plantes comarcals que cremen gas fòssil, fan electricitat i dessequen purins, no sortien els números. De vint-i-cinc plantes programades, n'hi havia només una que funcionava correctament, dues generaven molèsties de pudors als ciutadans i una era tancada. Es reclamava la presentació d'un pla de gestió de purins a tots els ramaders situats en zones vulnerables. En la revisió de la declaració de zones vulnerables, es passava de 204 a 306 municipis, i de 15 a 21 comarques afectades per un nivell de nitrats per sobre dels límits europeus. Calia substituir pous d'aigua bona per canalitzacions i potabilitzadores d'aigua de riu, que paguem entre tots. Què en fem, dels purins?
Els purins dels porcs, les dejeccions líquides, no són l'única font de nitrogen contaminant.

També ho és una fertilització en excés dels milers de tones d'adobs químics que s'utilitzen, com al Maresme. I també ho poden ser, en excés, les tones i tones de fangs de depuradores urbanes.

El noranta per cent dels purins és aigua. El transport a distància per aplicar com a adob líquid és impossible econòmicament. Comencen a ser viables solucions a la granja per eliminar excedents. Veiem solucions fisicoquímiques i biològiques que impulsa el Consell Comarcal d'Osona.

Veiem també que es poden produir porcs sense fer purins líquids en una explotació al Berguedà, que s'acosta a la ramaderia ecològica. I això ho pot impulsar una nova directiva europea de benestar animal. S'exposen els avantatges i estalvis per al pagès si es fes la substitució de l'adob químic per l'orgànic. Seguim el treball de laboratoris i universitats que impulsen les bones pràctiques agràries.

I seguim com a fil conductor un ramader del Pla d'Urgell que pensa a aprofitar el purí com a recurs, fer una planta de biogàs, obtenir electricitat neta i renovable, i calor i subproductes de valor que li donin ingressos per compensar les despeses ambientals sense haver d'incrementar el cost de criar porcs.

Aquest ramader s'havia interessat per una experiència que es mostrava en un "30 minuts", "Energies en trànsit", emès l'estiu passat, on un ramader danès ho aplicava a la seva granja. Veurem també que fa vint anys, a la Garrotxa, es va fer, i continua fent-se amb bon resultat, una granja que aprofita el biogàs dels purins. Fins ara, ningú els havia fet cas.

Seguim aquest ramader en la seva petició a l'Institut Català d'Energia d'un estudi de viabilitat del seu projecte. L'acompanyem en un viatge que fa, amb el seu pare, a Dinamarca i Alemanya per conèixer experiències de primera mà. Veu com a Alemanya s'han pogut fer dues mil plantes en dos anys, i com a Dinamarca es plantegen produir sense impacte ambiental i amb cost zero gràcies als ingressos generats. Amb el biogàs es resol, a més, el problema de les pudors i es facilita l'aplicació com a adob. Així, tampoc són incompatibles turisme i porcs.

Avancem en com es pot fer d'un problema un recurs.

El rodatge d'aquest programa es va fer els mesos d'octubre i novembre. Els esdeveniments del "Prestige" en van ajornar la programació. Al gener, la Generalitat ha aprovat un pla de suport a la gestió de purins. Per primera vegada es preveuen solucions a les mateixes granges i mecanismes d'ajuda financera. També per al biogàs.

La solució no és única. Hi ha moltes coses a fer. Però és possible.
     

    Comentaris (0)

     
     

    Dóna'ns la teva opinió

    Hola de nou
     

    Et recordem que el missatge passarà un procés de moderació prèvia.
    Per més informació, consulta les normes d'ús.
    Si vols contactar amb nosaltres, fes-ho a través del servei d'Atenció a l'Audiència.

    Encara no has escrit cap comentari!

    Dona'ns la teva opinió

    Per afegir comentaris al web has d'estar registrat.

    Reportatge que planteja els problemes de la gestió dels purins, els excrements produïts pels porcs. El sector porcí és molt important a Catalunya, és la base econòmica de moltes comarques, genera un terç de la renda agrària i contribueix a l'equilibri territorial del país. L'estat espanyol és el segon generador europeu de purins. En el programa s'analitza l'estructura productiva del sector, amb la intervenció d'integradors, petits ramaders, sindicats i l'administració. La ramaderia intensiva ha trencat el lligam que sempre hi havia hagut entre terres i bestiar. Els fertilitzants químics han substituït bona part dels adobs orgànics i s'ha aguditzat el problema.


    ROS, JOSEP * DOMÈNECH, JOSEP M.

     
     
     
     
     

     

     

     

     
    Televisió de Catalunya
    Televisió de Catalunya, S.A.