Fitxa reportatge

100.000 anys

02/10/2016

 
 

 
 
CSS/Javascript Deshabilitat.
CSS/Javascript Deshabilitat.
Gorleben

Gorleben

http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/8/0/1474637529808.jpg

Espanya, amb 7 reactors en marxa i 3 en fase de desmantellament, s'haurà de fer càrrec d'unes 7.000 tones d'aquests residus. És el combustible que gasten les nuclears, urani enriquit, i és extremadament perillós per a les persones. Per guardar aquests residus durant els pròxims 60 anys, l'any 2009 el govern espanyol va acordar que s'havia de construir un magatzem temporal centralitzat, l'MTC. Però el projecte està paralitzat. El problema és que els reactors no es poden aturar i no deixen de produir residus. Les centrals d'Almaraz, Cofrents o la mateixa Vandellòs tenen les piscines on refreden aquest combustible gastat al límit de la seva capacitat. Què han de fer les centrals, llavors, amb aquest combustible? Les nuclears d'Ascó i Trillo, veient que les obres de l'MTC s'endarrerien, en van fer un de propi, que ofereix les mateixes garanties de durabilitat que un MTC. És necessari, per tant, un magatzem centralitzat? Tornarà Espanya a disposar d'instal·lacions duplicades innecessàriament?

    A Europa hi ha països que han començat a buscar una resposta a aquestes preguntes. A Suècia, als anys 80 van decidir que guardarien l'urani gastat en un magatzem geològic profund. El projecte consisteix a amagar els residus en una mina que volen excavar a 500 metres de fondària i oblidar-los per sempre. Fa 30 anys que els suecs discuteixen els detalls i la manera de fer-ho. Però, de moment, encara no han fet el primer forat. El que sí que han excavat és un laboratori a una fondària similar, per fer proves de resistència de materials, que segons els ecologistes suecs no són tan resistents com la indústria afirma.

    Què s'ha de fer amb aquests residus, dels quals les generacions actuals s'han beneficiat en forma d'electricitat? És possible construir alguna cosa que aguanti 100.000 anys, quan les construccions més antigues de la humanitat no arriben als 7.000 anys? Els residus nuclears d'alta activitat són el punt més feble de l'energia nuclear. No hi ha cap país al món que hagi trobat un emplaçament definitiu on emmagatzemar-los, però algun destí se'ls ha de donar. Espanya, igual que molts altres països, confia que la ciència, en un futur proper, trobi una solució al problema. Per això aposta per guardar-los en superfície i guanyar temps. Per als grups ecologistes, els residus radioactius són l'argument principal per exigir el tancament de les nuclears. Afirmen que és una energia immadura, que no ha resolt el problema de les seves deixalles. Els residus, però, ja són aquí i caldrà gestionar-los d'alguna manera.

       

      Aquest és el temps que s'hauran de guardar els residus radioactius que generen les centrals nuclears, perquè deixin de ser perillosos. 


      Un reportatge de: Jordi Regàs, Víctor Díaz
      Imatge i muntatge: Txus Navarro
      Producció: Jessica Montaner

       
       
       
       
       

       

       

       

       
      Televisió de Catalunya
      Televisió de Catalunya, S.A.