Fitxa reportatge

CIE, Presó administrativa

28/09/2014 | Societat | Catalunya

 
 

 
 
CSS/Javascript Deshabilitat.
Play

CIE, Presó administrativa

5249931

Els Centres d'Internament d'Estrangers viuen en el centre de la polèmica. Què són? Com funcionen?
Aquest reportatge explora la realitat del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona a partir de l'experiència de diversos immigrants que hi han estat internats i les crítiques d'advocats, associacions com la Fundació Migra Studium, la Plataforma Tanquem els CIEs, SOS Racisme, o la Coordinadora Catalana per la prevenció de la tortura.

28/09/2014

El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure’l a tv3.cat fins al 28/09/2014 a les 23.59
CSS/Javascript Deshabilitat.
CIE, Presó administrativa

CIE, Presó administrativa

http://www.tv3.cat/multimedia/gif/2/3/1411371087732.gif

Els Centres d'Internament d'Estrangers viuen en el centre de la polèmica. Què són? Com funcionen?

Aquest reportatge explora la realitat del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona a partir de l'experiència de diversos immigrants que hi han estat internats i les crítiques d'advocats, associacions com la Fundació Migra Studium, la Plataforma Tanquem els CIEs, SOS Racisme, o la Coordinadora Catalana per la prevenció de la tortura. 

Els CIE són centres custodiats i regits interiorment per la Policia Nacional. Hi ha un temps màxim d'estada de 60 dies. "Són pitjor que presons", afirmen especialistes de SOS Racisme i Migra Studium.

La Prefectura Superior de Policia de Catalunya no ha permès als autors del reportatge l'accés a l'interior del centre ni entrevistar-ne el director. Alleguen que no tenen autorització per parlar ni de terrorisme ni dels CIE. El ministre de l'Interior, el secretari d'estat i la delegada del govern a Catalunya tampoc no han acceptat ser entrevistats.

En canvi, Joaquin Aguirre, jutge de control del CIE, i Antonio Granados, del Sindicato Unificado de la Policia, sí que han acceptat fer declaracions.
El reportatge s'articula a partir de les experiències del marroquí Mustapha, internat dues vegades, que ha interposat una querella per maltractaments; el pakistanès Abdur Rehman, internat durant dos mesos i no expulsat; Alfredo, de Guinea Bissau, que també s'ha querellat per maltractaments rebuts en l'intent d'expulsió; i l'indi sikh Sono, deportat al seu país després d'unes setmanes d'internament. Advocats, familiars i associacions avalen i complementen els seus testimonis.

El CIE de Zona Franca, a Barcelona, es va inaugurar el 2006. Des d'aleshores, hi ha hagut tres suïcidis. L'últim, el del ciutadà armeni Aramis Manukyan, "Alik", de 32 anys. Va morir el 3 de desembre passat. Per cap d'any, hi va haver manifestacions, protestes, vagues de fam, presència d'antiavalots, visites de parlamentaris, jutges, ONG, periodistes, activistes, etc. Els jutges de control van demanar una sèrie de millores: supressió de les mampares de les visites, installació de tasses de vàter a les celles, millora de l'horari de visites i que es comuniqui als jutjats qualsevol lesió dels interns, entre d'altres. 

Interns i especialistes denuncien moltes irregularitats: privació de llibertat per falta administrativa, violència física, reclusió d'immigrants no expulsables i amb prou garanties d'arrelament, opacitat, manca de dades i d'informació a familiars i a periodistes, deficiències mèdiques i sanitàries, etc. 

Finalment, el 14 de març del 2014 es va aprovar el primer reglament des de la seva creació en la llei d'estrangeria de 1985. El reglament s'havia d'haver aprovat sis mesos després de la reforma de la llei d'estrangeria del 2009. Arribava cinc anys tard. Ha estat una gran decepció per a tothom. En essència, consolida el model de gestió policial, no aporta millores substancials en la garantia dels drets dels interns i suposa un retrocés respecte a algunes resolucions dels Jutges de Control.

 
       

      Els Centres d'Internament d'Estrangers viuen en el centre de la polèmica. Què són? Com funcionen?


      Un reportatge de
      Xavier Montanyà i Antonio Cortés

      Muntatge:
      Carles Señalada

      Producció Bat a Bat:
      Oriol Cortacans

      Producció 30 minuts:
      Sílvia Pairó

      Un reportatge de Televisió de Catalunya amb la collaboració de Batabat

       
       
       
       
       

       

       

       

       
      Televisió de Catalunya
      Televisió de Catalunya, S.A.