Si esculls, tirar per un camí
Ple de dies tontos, passos buits,
On la gent que hi ha, només passa i mira
O si rius, al marge de tothom
Sentint que tens tot el control
I pensant que pots morir al migdia.

Què t'ha passat que no ho veus clar?
Com dius que res et pot tocar,
Que et passa, t'ha fet mal alguna idea?
Ja ho veus, les llunes es fan grans,
Els bars de sempre han tancat
Ja ho saps, tot s'acaba tard o d'hora, és la vida.
Com pot mirar de dalt a baix,
Tanta gent i els teus moments robats
És millor, que no em diguis més nina.
La sort no sempre et farà cas.
És pur cinisme mal pactat
Com dius, que res et pot rocar?

Si et perds tornant a casa sol
Sorprès, i mort de por
Tornant, per predicar que el temps ja se t'ha fos
Si et perds tornant a casa sol
Com un destí confós
El sol que admires tant
Acabarà cremant el nostre temps.

Que absurd, creuar tants horitzons
Tants èxits fets, disfruta'ls sol!
Ja ho veus,
Tan segur que estaves de ser el més lliure
La sort no sempre et farà cas
És pur cinisme mal pactat
La bona estrella no és fidel fins la mort

<<Tornar